El teu twitter diu: 'Creant des de la Cerdanya, París i Barcelona'... Vaig estar el darrer any d'Erasmus a París, a l'École Nationale Supérieure d'Architecture de París-Malaquais. Ara visc a Barcelona, on treballo i estic acabant el projecte de final de grau. I sempre que puc m'escapo a casa, a la Cerdanya.
Què és per tu l'arquitectura? És de resposta complexa però per mi és la confluència de moltes coses, és on es troba la ciència amb l'art, és l'enginyeria creativa i també on té cabuda la dimensió social de l'habitatge, del territori i de les infraestructures.
Arquitectura té nom de dona… Efectivament, i això s'ha de reivindicar encara molt més. Ens cal una perspectiva de gènere, per exemple, en el planejament urbà. Crec que l'experiència femenina pot aportar una manera de dissenyar espais molt diferent. Això es veu molt clar en la construcció d'habitatges i equipaments, però també caldria intervenir més amb ulls de dona des de l'inici, des del planejament. Propositiu, no només a reacció.
L'arquitectura fa realitat els somnis? És una afirmació molt poètica i m'agrada. Crec que l'arquitectura és un dels àmbits on la poesia es construeix, es materialitza. Pots decidir el caràcter d'una ciutat o d'un territori des de l'arquitectura i les seves confluències.
Estàs molt implicada políticament… El país ha fet una gambada molt gran i no ho podem desaprofitar. Em sento compromesa i interessada en molts àmbits de la societat. Fa anys que milito a les JERC, formo part de la seva Permanent Nacional i porto la Secretaria de la Dona.
Com et planteges el futur? Ara mateix acabar el projecte final i després no sé exactament què faré. No m'agradaria deslligar-me de les feines de recerca que he fet aquests anys a l'Escola d'Arquitectura, però també voldria seguir col·laborant amb despatxos, tant d'arquitectura com d'urbanisme, i continuar estudiant. Penso que el meu futur professional haurà de tenir una mica de tot.
I tornar a la Cerdanya? M'agradaria si se'm presentés la possibilitat. Reivindico sempre la Cerdanya i l'Alt Pirineu, però els joves cerdans ho tenim una mica més complicat per tornar, patim les conseqüències del model econòmic. Els preus dels lloguers aquí son prohibitius per als qui hi vivim tot l'any, més enllà dels qui només hi passen els caps de setmana i quinze dies a l'estiu. És una dificultat afegida.
Explica't... Doncs que a Cerdanya hem tingut tradicionalment un problema que es resumeix en estar molt pendents dels visitants i despreocupar-nos massa de nosaltres mateixos. D'això se'n ressent l'oferta cultural i d'oci i també la vida associativa, sense oblidar el planejament urbanístic dels nostres pobles.
Tornem-hi amb l'urbanisme... Les pletes ja no estan plenes de vaques, ara s'omplen de xalets, deshabitats la major part de l'any. L'arquitectura de segones residències explotant pletes, no m'interessa. Aquesta és l'arquitectura que no faria mai.
Has viscut envoltada de llibres... El meu pare té una llibreria a Bellver que enguany compleix 25 anys. Quan pujo a Cerdanya, de la mateixa manera que tinc ganes de veure la família i els amics, també necessito passar per la llibreria. Els llibres m'han acompanyat tota la vida.