JOVES DEL PIRINEU

Aleix Orrit: “El taekwondo m’ha ensenyat disciplina i respecte”

ALEIX ORRIT MUÑOZ
photo_camera Aleix Orrit a la porta del Casino de Peramola/Feliu Sirvent

Aleix Orrit

Per què vas triar periodisme? Sempre m’han agradat molt tots els esports i volia orientar els meus estudis i la professió cap al periodisme esportiu, d’aquí que em decidís per aquesta formació. La carrera m’ha servit per desvetllar-me noves inquietuds i mostrar-me altres àmbits del periodisme que trobo molt interessants, com ara el periodisme d’investigació.

Què és per tu el periodisme? Per mi el periodisme és explicar coses a la gent des del rigor i la  veracitat. També investigar i descobrir allò que resta soterrat, allò que sembla funcionar al marge, en un món paral·lel, i donar-ho a conèixer.

Creus que el periodisme pot contribuir a transformar la societat? El periodisme és una eina primordial de control i de transformació de la societat. Posar l’ull en allò que no funciona prou bé i fer-ho públic, esdevé un motor de canvi i de millora de la comunitat.

Però les empreses periodístiques també tenen els seus interessos... I tant. Els mitjans tenen la seva pròpia línia editorial i ideològica i sovint prenen posició. El periodisme també té el poder de controlar i administrar la mateixa informació. Oferir una notícia i eludir-ne una altra no és banal, és una manera esbiaixada i interessada de condicionar la societat.

Amb l’aparició de nous formats digitals, ha minvat la credibilitat del periodisme? Hi ha un pas que el periodisme s’ha saltat, fent un mal ús de les xarxes socials. S’ha passat de treballar una informació, contrastar-la i publicar-la l’endemà, a voler ser els primers al preu que sigui. L’obsessió per la immediatesa, la ‘informació exprés’, provoca en algunes ocasions una informació de baixa qualitat, poc contrastada, i a vegades decebedora, amb titulars allunyats del contingut real.

Les facultats de Periodisme són molt exigents, però la professió es troba en una precarietat alarmant... És cert, però la precarietat també té part del seu origen en una baixa exigència de la gent, del públic. Avui tothom pot accedir a una allau d’informació de manera gratuïta i immediata. Però si no es paga l’euro i mig que costa el diari, les conseqüències són evidents: caiguda de la qualitat, reduccions de plantilla, ús i abús de les notícies d’agència, manca de rigor, etc.

Vas guanyar el Campionat d’Espanya Universitari de Taekwondo… Sí, fa un mes i mig vaig aconseguir el Campionat d’Espanya a Múrcia, competint amb la samarreta de la Universitat de Vic. La meva afició i la pràctica d’aquesta disciplina esportiva ja em ve de lluny, fa anys que entreno al Club Taekwondo Segre, d’Oliana.

El taekwondo és un esport violent? No, no ho és. És un esport que, certament, consisteix a colpejar a l’adversari, però sempre basat en el respecte més absolut i en la disciplina. És respectuós amb l’adversari, amb l’àrbitre, amb l’entrenador… Contràriament al que passa al futbol, on els jugadors protesten contínuament les decisions de l’àrbitre, al taekwondo parlar amb l’àrbitre suposa l’expulsió immediata del combat. El públic també és molt respectuós, no s’escridassa ni es malparla.

Què t’ha ensenyat aquest esport? El taekwondo sobretot m’ha ensenyat molta disciplina i respecte. Potser el més dur per mi és la pressió del moment de la competició i els nervis que es passen, en cinc minuts t’ho jugues tot.

I a partir d’ara? Encara que ara la meva intenció és entrar al món laboral i exercir la professió de periodista, pel que fa a l’esport vull continuar competint, tinc molt esperit competitiu. Intentaré lluitar per aconseguir nous reptes.

I Peramola on queda? Peramola per mi és molt important, és el meu poble, el meu equilibri vital. M’estimo Peramola i tot allò que representa i m’agradaria que la meva activitat professional em permetés seguir-hi estant estretament lligat.

Logo Generalitat Joves (web)