MOBILITAT

La Cerdanya planifica sis noves línies de transport a demanda i el reforç de les connexions amb la Seu i Barcelona

La inversió passarà dels prop d’1,1 MEUR anuals fins als més d’1,7 MEUR euros anuals.
PUIGCERDÀ TRANSPORT PÚBLIC
photo_camera Un autocar de la companyia Alsa, davant de l'estació de Puigcerdà / Albert L. Cobo

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha presentat avui l’Estudi de millora del transport públic per carretera a la Cerdanya, una proposta elaborada conjuntament amb el Consell Comarcal de la Cerdanya i els municipis del territori. Aquest document defineix un full de ruta per transformar la mobilitat cerdana mitjançant la consolidació de millores en les línies cap a la Seu d’Urgell i Barcelona, així com el desplegament de sis noves rutes de transport a demanda Clic.cat.

"La mobilitat sostenible és la millor eina per garantir la cohesió territorial i la igualtat d'oportunitats a la Cerdanya i al conjunt de les comarques de muntanya”, ha assegurat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, qui ha afegit que “aquest estudi demostra que la mobilitat del futur passa per combinar més freqüències, serveis a demanda i una millor connectivitat entre municipis per oferir respostes adaptades a cada territori."

PUIGCERDÀ TRANSPORT PÚBLIC
Un autocar de la companyia Alsa, davant de l'estació de Puigcerdà / Albert L. Cobo

Aquesta millora comportarà també un augment notable dels recursos destinats al transport públic. En aquest sentit, la inversió passarà dels prop d’1,1 MEUR anuals fins als més d’1,7 MEUR euros anuals.

Les actuacions es desplegaran de manera progressiva, amb l’objectiu d’oferir un servei més competitiu i adaptat a les necessitats de mobilitat de la ciutadania. Així mateix, es posaran en marxa nous serveis estratègics per reforçar la connectivitat entre els municipis de la comarca i millorar l’accés als principals serveis, equipaments i centres d’activitat del territori.

Millora de l’eix Llívia-Puigcerdà-Barcelona i reforç de les freqüències de transport

L’estudi constata el reforç de la col·laboració entre el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i el Consell Comarcal de la Cerdanya per garantir la mobilitat en àmbits de baixa demanda i donar resposta a necessitats específiques del territori. En aquest marc, el conveni de gestió de la mobilitat preveu per a l’any 2026 una aportació de 304.000 euros.

Paral·lelament, ja s’han implementat diverses millores en l’oferta de transport públic regular:

  1. Línia L0576 Llívia – Puigcerdà – la Seu d’Urgell: s’han incorporat set noves expedicions de dilluns a divendres i dues més durant el cap de setmana, amb una inversió de 240.764 euros.

 

  1. Línia L0462 Llívia – Barcelona: s’han posat en servei una expedició els divendres que permetrà els estudiants anar a la Cerdanya i tornar el diumenge a la tarda cap a Barcelona, amb un inversió anual de 45.000 euros. A més, s’està estudiant una ampliació addicional del servei en el marc del segon Pla de Xoc, valorada en 275.000 euros.

D’altra banda, i en resposta a una demanda plantejada pel Consell Comarcal, el Govern està analitzant una nova connexió entre Llívia, Puigcerdà i Girona, orientada especialment a facilitar els desplaçaments dels estudiants de la Cerdanya a la Universitat de Girona (UdG).

"La Cerdanya té unes necessitats de mobilitat específiques derivades de la seva realitat geogràfica i demogràfica. Per això impulsem solucions adaptades al territori, pensades per connectar millor les persones amb els estudis, la feina i els serveis", ha assegurat la consellera Paneque.

Aposta pel transport a demanda amb la marca Clic.cat

D’entre les principals millores de l’estudi hi és el desplegament de la marca Clic.cat, un servei de transport a demanda que connecta els nuclis amb menys població. Es proposen la creació de sis noves línies que funcionarien de dilluns a dissabte:

  1. Bellver – Pi – Riu – Bellver.
  2. Martinet – Montellà.
  3. Martinet – Músser – Arànser – Viliella.
  4. All – Meranges – Ger.
  5. Guils – Puigcerdà.
  6. La Molina – Alp – Das – Urús.

"La descarbonització de la flota d'autobusos és una aposta ambiental, però també una aposta per la qualitat del servei. Volem vehicles més sostenibles, més accessibles i més confortables perquè el transport públic sigui una alternativa real al vehicle privat", ha assenyalat la consellera, en referència al Decret llei de mesures urgents en matèria de transport públic interurbà de viatgers per carretera, aprovat recentment pel Parlament. "La mobilitat sostenible no és només una qüestió ambiental; és una política de cohesió territorial, d'equitat i de qualitat de vida. Quan ampliem serveis i millorem les connexions, fem un país més connectat i amb més oportunitats per a tothom”, ha destacat Paneque.

Un conveni per a la cohesió territorial

Aquestes mesures s’emmarquen en les polítiques de millora de la mobilitat a les zones rurals i de baixa densitat de població, en línia amb els objectius recollits a l’Estatut dels Municipis Rurals i a l’Agenda Rural de Catalunya. Representen una aposta ferma per garantir la igualtat d’oportunitats, reforçar la competitivitat dels municipis rurals i contribuir a la lluita contra el despoblament. En aquest sentit, la millora dels serveis de transport públic esdevé una eina estratègica per afavorir l’arrelament de la població al territori, facilitar l’accés als serveis bàsics i generar noves oportunitats de desenvolupament social i econòmic.

El conjunt d’actuacions previstes té com a objectiu garantir una mobilitat més equilibrada, eficient i accessible arreu de la Cerdanya, amb una atenció especial als municipis amb una menor oferta de transport públic. Amb les mesures recollides en l’estudi, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i el Consell Comarcal de la Cerdanya aposten per adaptar els serveis a les necessitats específiques del territori, reforçar la connectivitat entre els diferents nuclis de població i millorar l’accés als principals serveis, equipaments, centres educatius, sanitaris i espais d’activitat econòmica de la comarca.