Jordi Solé Cirera, de Cal Gris de Sant Romà d’Abella, té 29 anys i és mecànic de maquinària agrícola. Ha obert el seu propi taller a Isona.
Ets de Sant Romà d’Abella, però vius a Isona? Soc de Sant Romà, dormo a Tremp i faig la vida a Isona.
Et consideres una persona emprenedora? Home, diria que sí. Arrencar un negoci no és fàcil i et compliquen molt la vida. He de donar les gràcies a tothom que m’ha recolzat des d’un començament, especialment a l’Ajuntament d’Isona que em van facilitar tota la paperassa.
Com t’ho vas prendre això de guanyar el Premi Jove Emprenedor del Pallars Jussà? Em va fer molta il·lusió, ha estat una satisfacció. Érem sis concursants i tots defensaven projectes que tenien molt mèrit. M’ho vaig prendre com un reconeixement, com si em diguessin públicament: escolta, això que has fet té valor, val la pena.
Des de petit m’han agradat les màquines i els motors. Als setze anys, treballava en un taller als estius i, a l’hivern, estudiava mecànica a Lleida.
Has creat un taller mòbil de reparació de maquinària agrícola i vehicles. És així? Sí, trobava a faltar un servei com aquest. Tant el Pallars Jussà com el Sobirà tenen uns accessos molt complicats a les finques i als camins veïnals. A vegades, és molt difícil que una grua pugui entrar per retirar un tractor que s’ha parat. Amb la meva furgoneta, que és un taller mòbil, puc arribar fins al tractor i reparar-lo allà mateix, sense necessitat d’haver-lo de retirar per traslladar-lo al taller. Això és un gran què.
El teu taller es desplaça allà on els clients el necessiten? Exacte. Ens desplacem on faci falta per donar el millor servei a agricultors i propietaris de maquinària agrícola. Imagineu-vos el cas d’un tractor que hagi quedat avariat a Esterri i l’hagin de baixar a Tremp per reparar-lo, amb el temps i els costos de transport que això suposa. En canvi, si hi vaig amb el meu taller mòbil, aquella persona no s’ha de preocupar de res: li estalvio despeses i li soluciono el problema.
Sap molt greu, però avui dia s’està abandonant tot el que són fusters, electricistes... Es vol que tothom tiri cap a funcionari i el país així no anirà bé, és impossible.
Ets un mecànic vocacional? Sempre ho havia volgut ser, ho porto a dins de tota la vida (riu). Quan tenia tretze o catorze anys ja desmuntava les motos i les tornava a muntar. Des de petit m’han agradat les màquines i els motors. Als setze anys, treballava en un taller als estius i, a l’hivern, estudiava mecànica a Lleida. Quan vaig acabar, vaig entrar a diversos tallers. Ara he creat el meu propi negoci.
A Isona hi havia hagut tres ferrers, ara en queda un i només li falten tres o quatre anys per jubilar-se. Quan hagi abaixat la persiana, ja l’haurem perdut. El forner, quasi el perdem… Què ens quedarà?
Hauria estat millor ser funcionari o treballar per un altre? Jo per funcionari no serviria, això sempre ho he dit. Sap molt greu, però avui dia s’està abandonant tot el que són fusters, electricistes... Es vol que tothom tiri cap a funcionari i el país així no anirà bé, és impossible. El país el fan funcionar els autònoms. Tot això és una gran equivocació, així no anem. A Isona hi havia hagut tres ferrers, ara en queda un i només li falten tres o quatre anys per jubilar-se. Quan hagi abaixat la persiana, ja l’haurem perdut. El forner, quasi el perdem… Què ens quedarà?
M’agrada molt el tracte amb la gent, amb els pagesos i ramaders. Ells sempre hi són i cal que se’ls ajudi perquè hi continuïn essent.
Per què creus que els joves aposten poc per aprendre un ofici? Perquè no volen maldecaps. Els funcionaris tenen un sou fix a final de mes, pagues extres i no cal que facturin. Jo no ho canviaria, però la gent s’acomoda al més fàcil.
Què t’atreu més de la teva feina? Conèixer racons de món. Cada dia fas una excursió diferent, et truquen de qualsevol lloc i hi vas, sigui on sigui. M’agrada molt el tracte amb la gent, amb els pagesos i ramaders. Ells sempre hi són i cal que se’ls ajudi perquè hi continuïn essent.
