Sempre vas tenir clar que et volies quedar a treballar a casa? Aquest ofici l’he vist sempre a casa i quan va arribar l’hora de decidir el què volia fer, ho vaig tenir clar perquè ja havia comprovat que m’agradava. Vaig començar un estiu, quan tenia setze anys i el meu pare ja em podia contractar. Abans, de més jovenet, l’acompanyava els dissabtes a les granges a fer alguna feina i l’ajudava a passar les eines. Ho he mamat de petit.
Manyà o serraller? A mi m’agrada dir ferrer. Hi ha gent que de fer aquesta feina també en diu soldador, però prefereixo dir-ne ferrer. És el que fem, treballar el ferro en tots els seus vessants.
Vaig començar un estiu, quan tenia setze anys i el meu pare ja em podia contractar. Abans, de més jovenet, l’acompanyava els dissabtes a les granges a fer alguna feina i l’ajudava a passar les eines.
Abans el ferrer ferrava animals… Sí tot ha canviat i evolucionat molt. Nosaltres el que fem ara, sobretot, és estructures de ferro i interiors de cases, des de baranes fins a remats. També ens dediquem a la reparació de maquinària agrícola i feines més industrials. Fem una mica de tot.
És un ofici en auge o en desús? De feina no ens en falta, aquesta és la veritat. Cada vegada hi ha menys ferrers i quan arriba l’hora es jubilen i tanquen el negoci perquè no hi ha relleu. Des que treballo, sempre hem anat fins dalt de feina. En certa manera, malgrat els canvis, l’ofici manté la seva essència de sempre: la taula d’eines, el fornal…
Cada vegada hi ha menys ferrers i quan arriba l’hora es jubilen i tanquen el negoci perquè no hi ha relleu. Des que treballo, sempre hem anat fins dalt de feina.
Qui t’ha ensenyat l’ofici? La base la tinc de casa, me l’ha ensenyat el meu pare, però també vaig fer un cicle formatiu de grau mitjà en soldadura i caldereria a l’Escola Industrial i un cicle superior d’estructures metàl·liques. He estat treballant tres anys a Barcelona i dos a Austràlia.
Tota una experiència… En aquells moments em cridava molt l’atenció el tema industrial i la soldadura de precisió i vaig entrar a treballar a l’empresa Sorigué que s’encarregava de la reparació de les grans canonades d’aigua que hi ha al subsol de Barcelona. Hi havia dos-cents treballadors i érem vuit soldadors. Vaig aprendre molt amb gent molt qualificada. Després de treballar un altre any en una empresa que es dedicava al tema de canonades industrials per a gas, amb la meva parella vam decidir anar a Austràlia.
Vaig fer un cicle formatiu de grau mitjà en soldadura i caldereria a l’Escola Industrial i un cicle superior d’estructures metàl·liques. He estat treballant tres anys a Barcelona i dos a Austràlia.
Una mica lluny… Allà vaig treballar en dues empreses diferents d’estructures i serralleria. L’aventura australiana també em va servir per veure clar que volia tornar a casa, tirar endavant el negoci familiar, en definitiva treballar per un mateix. Vam tornar aquest agost passat.
Què t’atreu més de la teva feina? És una qüestió de moments de la vida. Aquests últims anys han estat un període d’aprenentatge molt fort que m’ha servit per fer-me com a professional, per dir-ho d’alguna manera. Ara, en canvi, em motiva molt pensar les feines, planificar-les i anar avançant i creixent dins de l’ofici.
S’ha de donar més valor a la feina manual que requereix paciència i superació i les empreses hem de ser més responsables: si volem treballadors, els hem d’ensenyar.
Per què creus que els joves aposten poc per aprendre un ofici? No ho sé, hi deuen haver diversos motius, però està clar que aprendre un ofici té molt futur. Sectors com la indústria, la fusteria, l’electricitat, la mecànica o la construcció tenen molts problemes per trobar mà d’obra qualificada, és una paradoxa. Potser la comoditat n’és una causa perquè estem parlant de feines dures, però també és cert que el mateix sistema educatiu no ho afavoreix.
La figura de l’aprenent i els oficis van molt lligats… Avui tot ha de ser ràpid, immediat i no hi ha la possibilitat ni la necessitat d’aprendre un ofici que pot servir per a tota la vida. S’ha de donar més valor a la feina manual que requereix paciència i superació i les empreses hem de ser més responsables: si volem treballadors, els hem d’ensenyar.
