Pere Roca Altimir té 28 anys i és fill de Casa l’Era Tonico de Calbinyà, a l’Alt Urgell. Ha muntat ‘Amb un parell’, una granja de gallines lliures i felices que produeixen ous d’alta qualitat.
Com va ser que vas muntar una granja de gallines a Calbinyà? Vaig decidir-ho durant el confinament. Estavem tancats i teníem molt temps per pensar (riu). A casa sempre n’havíem tingut de gallines i se’m va ocórrer que podria ser una bona idea produir ous bons, de qualitat, i vendre'ls als establiments de la zona. Així va ser com ens vam anar engrescant…
Dit així, sembla fàcil... Bé, aquesta era la idea, però després calia fer-la realitat i això ja era més complicat. M’he trobat, sobretot, amb dificultats de tipus administratiu i burocràtic. S’han dilatat molt els permisos, els papers anaven d’una taula a l’altra i no s'acabava mai més.
Estem parlant de gallines camperoles, lliures i felices… Sí, és una altra manera de fer les coses, res a veure amb les granges de producció intensiva on estan tancades i pràcticament no es poden moure. Les nostres gallines no estan en gàbies, sinó en un gran espai tancat on poden moure's lliurement i fan el seu cicle natural: van amb l’horari solar. Quan surt el sol, elles mateixes ja surten del galliner cap a fora; quan el sol es pon, se'n tornen cap a dins i s’aixoquen. Van al seu aire (riu).
I l’alimentació? Tenim un bon tros de camp i de bosc i les gallines entren i surten del galliner quan els sembla i picossegen herbes, insectes i tot allò que troben. Fan i desfan, però també s’alimenten amb el granulat que els hi donem. Es tracta d’un producte molt complet i equilibrat que conté totes les propietats que necessiten, amb una gran aportació de proteïnes que ajuden en la formació de la closca de l’ou.
El benestar de les gallines és important? Les condicions de vida de les gallines poden influir en el valor nutricional dels ous, així com en la seva seguretat i sabor. Les gallines criades en condicions òptimes com les nostres, amb espai per moure's, una dieta equilibrada i accés a l'aire lliure, tendeixen a produir ous de millor qualitat. A les nostres gallines no els dono mai antibiòtics i els faig tractaments amb plantes silvestres medicinals per tal de guarir-les i mantenir-les sempre sanes.
Quantes gallines tens? Ara mateix en tinc unes tres-centes i dimarts de la setmana que ve me n’arriben quatre-centes més. En tinc de marrons de la raça ISA Brown i algunes de blanques de la raça Leghorn que són molt productives.
I com les protegeixes dels atacs de la guineu i altres depredadors? El primer nivell de protecció és una tanca perimetral de dos metres i el segon, una tanca elèctrica que fa un metre i mig. Finalment, tinc els gossos a dins, són quatre gossos de la raça Muntanya dels Pirineus.
Amb un parell és una marca molt original. Com va sorgir? Estava amb una amiga barrinant quin nom posar al projecte i en van sortir alguns com “ous de bosc” i altres. I si li posem “amb un parell d’ous”, em va dir. Deixem-ho “amb un parell” i que cadascú acabi la frase com vulgui, vaig respondre (riu).
