Per què vas estudiar pastisseria? De fet, vaig començar fent cafès al restaurant de casa, com fa tothom als negocis familiars: així que arribes a la cafetera, ja fas cafès (riu). Més endavant em vaig dedicar a fer les postres, que són com la part oblidada dels restaurants, però jo m’hi trobava molt a gust. D’aquí ve que a l’hora de formar-me, la pastisseria hagi estat la meva opció principal.
Ets de casa Kiko de Llessui i has viscut tota la vida entre fogons. Mai t’ha interessat la cuina? M’interessa molt la cuina i la gastronomia en general, m’he criat entre fogons com qui diu, però em trobo més còmoda en el món del dolç, en el quarto fred. Vaig començar als estius i una mica sense adonar-me’n, com qui no vol la cosa.
M’interessa molt la cuina i la gastronomia en general, m’he criat entre fogons com qui diu, però em trobo més còmoda en el món del dolç
Diuen que anar a casa Kiko de Llessui i no demanar un Filiberto és com anar a Roma i no veure el Papa… (riu) El meu padrí va inventar el Filiberto, les postres més populars de la gastronomia pallaresa. El nom prové d’una gata que tenien a l’Hotel Pessets de Sort. Són unes postres molt senzilles, es fan en un moment i agraden pràcticament a tothom. S’elabora amb gelat de nata, iogurt i xarop de grosella. Abans al Pallars hi havia moltes vaques de llet i la qualitat del iogurt era espectacular. Avui en dia, pràcticament tots els restaurants ofereixen el Filiberto a la seva carta de postres.
Quina valoració en fas del teu pas per l’Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona? L’Escola m’ha ajudat a entendre el món de la gastronomia, els processos d’elaboració i el perquè de les coses en general. A part, també m’ha ensenyat valors molt importants, com la constància, l’esforç i les ganes d’aprendre.
Crec que és important tenir passió per la feina. Aquest és un ofici molt bonic, però alhora molt sacrificat. També cal ser molt respectuós amb el producte.
Com diries que ha de ser un bon pastisser? Primer de tot crec que és important tenir passió per la feina. Aquest és un ofici molt bonic, però alhora molt sacrificat. També cal ser molt respectuós amb el producte. Hem estat acostumats a menjar postres molt dolentes: carregades de sucre, amb matèries primeres i ingredients de poca qualitat. Això és fonamental per un bon pastisser. La gent ha de saber què és un bon pastís i què no, cal més cultura pastissera.
El pastisser és el germà pobre de la gastronomia? Crec que ho ha estat bastant, sobretot en restaurants. Cal valorar les postres de la mateixa manera que es considera el plat d'un restaurant amb estrella Michelin. Al final de cada àpat et quedes amb el gust de les postres. Per mi és tan important la part dolça com la part salada.
Cal valorar les postres de la mateixa manera que es considera el plat d'un restaurant amb estrella Michelin
Has treballat al Celler de can Roca. Imposa? Vaig fer-hi una estada de vuit mesos. Tot just acabava de sortir de l’Escola i estava espantada només de pensar amb què em trobaria. Havia estat a l’Etxebarri, és cert, però hi havia estat molt poc temps i era completament diferent. Al final, el pas pel Celler de can Roca ha estat una de les millors experiències que he tingut, tant en l’àmbit personal com professional. Et fan sentir com una més de la família i tenen un programa formatiu extraordinari.
El pas pel Celler de can Roca ha estat una de les millors experiències que he tingut, tant en l’àmbit personal com professional.
Acabes d’arribar d’una estada a O Grove… He estat dos mesos i mig al restaurant Culler de Pau de O Grove, amb dos estrelles Michelin i una Estrella Verda. És un projecte diferent, amb una cuina més petita i un equip més reduït, però el que fan és espectacular. Tenen un respecte molt gran pel territori i el producte i disposen d’un magnífic hort ecològic. Tenia moltes ganes d’anar-hi.
I a partir d’ara què? De moment estar uns dies a casa. Professionalment, encara és molt aviat per establir-me al Pallars. Vull continuar formant-me en projectes que m’il·lusionin.
