Ets entrenadora personal. En què consisteix la teva feina? Es tracta d’ensenyar a la gent a moure’s correctament, a tenir consciència corporal a l’hora de fer exercicis físics i a estructurar de manera personalitzada un bon entrenament. L’entrenadora personal ajuda a aconseguir els objectius marcats i alhora a incorporar hàbits de vida saludables.
On et vas formar? Vaig cursar INEFC a Barcelona, a la Blanquerna-URL, i després vaig fer un màster d’entrenament i salut, que ja anava molt dirigit cap a l’entrenament personal. A la facultat et podies especialitzar en alt rendiment o bé en salut i jo vaig tirar per aquesta segona opció. Més endavant vaig aprofundir amb un postgrau de coaching i psicologia esportiva.
L’entrenadora personal ajuda a aconseguir els objectius marcats i alhora a incorporar hàbits de vida saludables.
Per què vas escollir aquesta feina? Va ser una mica casual, però el cert és que l’esport m’ha agradat tota la vida. Quan estudiava el màster, treballava al mateix temps en un centre d’entrenament personal i em vaig adonar que m’encantava. El món dels gimnasos no m’acabava de convèncer i així que vaig tornar a la Seu per quedar-m’hi a viure, em vaig decidir a obrir un centre que fos com jo volia.
El meu objectiu és que quan algú acabi d’entrenar amb mi, sigui capaç de fer-ho correctament pel seu compte.
Has creat Bones Vibracions, el teu propi negoci… La idea la vaig tenir durant la pandèmia. Vaig començar amb moltes ganes, però també amb una certa incertesa perquè no sabia com podia anar i ara estic molt contenta. Bones Vibracions no és un gimnàs, nosaltres proporcionem la guia i la motivació per assolir l’objectiu de cadascú a través de l’entrenament. Oferim una atenció personalitzada, adaptada a cada persona i als seus propòsits per aconseguir bons entrenaments personals. El meu objectiu és que quan algú acabi d’entrenar amb mi, sigui capaç de fer-ho correctament pel seu compte.
Així, la motivació és important … Molt. La motivació, l’esforç i la constància, són els puntals d’un bon entrenament. La gent sovint vol obtenir resultats immediats, però cal un temps i una adaptació. Es tracta d’establir un calendari i una progressió. Quan arriba una persona nova al centre, li fem un estudi en el qual establim el punt on es troba, l’horitzó on ens agradaria arribar i la planificació amb aquesta progressió. Al cap d’un temps tornem a fer-li un altre estudi i valoració.
Aquesta és una disciplina lligada a l’activitat física, però també a la salut i el benestar… Sí, a banda de la part estrictament esportiva, també treballem els aspectes de salut, és a dir, quan les persones tenen algun tipus d’afecció concreta, ja sigui mal d’esquena, alguna lesió de genoll, sòl pelvià, etc. Al final, del que es tracta és que no faci mal res (riu).
Es necessiten referents femenins en el futbol perquè les nenes se sentin identificades, representades i motivades.
Ets futbolista i has estat entrenadora. Quan et vas enamorar del futbol? De ben petita. Als cinc o sis anys jugava amb el meu pare i després m’apuntava als extraescolars. A l’Institut vam fer un equip femení amb l’EDFOR, tot i que ens entrenava el pare d’una jugadora. Més endavant ens vam federar i jugàvem en una lligueta. El problema era que totes teníem la mateixa edat i no hi havia relleu. Ara això ha canviat molt i el FC Pirineus està fent un magnífic treball de base i una gran feina de difusió i de captació de jugadores.
Les joves futbolistes avui tenen més referents femenins? Per sort és així. Nosaltres quan vam començar a jugar no en teníem cap, avui això està canviant molt i molt de pressa. Es necessiten referents femenins en el futbol perquè les nenes se sentin identificades, representades i motivades. Hem avançat, però encara hi ha molta feina per fer.
