Ets de València i vas pujar a viure al Pirineu… Prèviament, vaig estar tres anys a Barcelona treballant i ara en fa vora quatre que estic aquí dalt. Els estius, des dels cinc anys, pujàvem amb els pares de vacances i a fer muntanya. Després de la pandèmia vaig fer un canvi de xip a la meva vida.
Ara vius a Estamariu… Encara no fa un any que em va sortir l’oportunitat d’anar a viure a Estamariu. Estic molt content de la decisió, és un poble amb molta vida i que conserva l’autenticitat i el sentiment comunitari.
Estamariu és un poble amb molta vida i que conserva l’autenticitat i el sentiment comunitari.
Músic, historiador, programador de ràdio, poeta i ara llibreter. Una trajectòria polièdrica? Sempre m’ha agradat estar en el camp de la cultura, de la defensa de la llengua pròpia i de donar veu al que fem als territoris de parla catalana. El programa de ràdio que feia a l’Eliana es deia Benzina i estava dedicat a la música feta en català i d’això ja fa quinze anys. Mai Mai, el grup de rock on tocava, també emprava sempre el català a l’hora de compondre. M’he mogut permanentment en aquest àmbit.
La música en valencià viu, en els darrers anys, una nova època daurada… Hi ha una producció enorme. Va haver-hi un boom, i encara segueix, amb grups com Obrint Pas, la Gossa Sorda i altres, amb una forta crítica social i compromís polític. Jo soc d’aquella època. A València tenim una cultura de música i de banda molt forta i això té molt a veure amb la qualitat de les propostes musicals que es donen. A Llíria, al costat del meu poble, tenen dos de les bandes més famoses del País Valencià: la Primitiva i la Unió.
Sempre m’ha agradat estar en el camp de la cultura, de la defensa de la llengua pròpia i de donar veu al que fem als territoris de parla catalana.
D’on va sorgir la idea de crear El Refugi? La idea, de fet, va sorgir a València farà deu anys. Havia acabat la carrera d’Història i amb el meu pare vam pensar a obrir una llibreria al poble que fos més que una llibreria. En aquell moment no va poder ser i vaig deixar el projecte en un calaix. Quan vaig pujar a viure al Pirineu el vaig reprendre amb el Pol Maese.
Què la fa diferent d'una altra llibreria? El nostre objectiu és divulgar una classe de llibres que no són molt comuns i de difícil accés, difondre petites editorials que estan sortint els últims anys i, també, convertir el Refugi en un focus de difusió cultural i de pensament crític al Pirineu. Pràcticament, cada setmana estem programant alguna presentació o algun recital de poesia.
El nostre objectiu és divulgar una classe de llibres que no són molt comuns i de difícil accés, difondre petites editorials que estan sortint els últims anys i, també, convertir el Refugi en un focus de difusió cultural i de pensament crític al Pirineu.
Per què el nom? Com a historiador, soc especialista en la Segona República i la Guerra Civil. El nom ve, precisament, de la importància dels refugis que es van construir durant la Guerra Civil per protegir a la població. En el nostre cas, la llibreria no és un refugi antiaeri, és un refugi d’idees.
Refugiar-nos de què? Ens hem de protegir dels totalitarismes i del feixisme. El Refugi vol ser un espai d’idees, càlid i amable, on tothom es senti còmode. Sempre he pensat que els moviments transformadors de la societat són molt amplis i diversos.
El Refugi vol ser un espai d’idees, càlid i amable, on tothom es senti còmode. Sempre he pensat que els moviments transformadors de la societat són molt amplis i diversos.
L’estiu passat va néixer la Barraca i enguany se celebrarà la 3a edició del festival de poesia 'Pirineu, terra de versos'. Això és un no parar… Amb la Barraca vam recórrer l’estiu passat 30 pobles del Pirineu. El festival ‘Pirineu terra de versos’ enguany farà un pas més i incorporarà una entitat d’Oceja, a l’Alta Cerdanya, com a tercera pota del projecte. Volem donar al festival un sentit de Pirineu i també de país.
