Diries que ets un emprenedor? Sí, jo crec que sí perquè sempre m’he espavilat pel meu compte. Vaig fer unes pràctiques i quan les vaig acabar, ja tenia clar que volia treballar per mi i no dependre de ningú. Organitzant-me jo mateix m’adono que treballo més a gust, em sento més lliure. Els meus pares són autònoms i tots dos m’han ensenyat a valdre’m per mi mateix. Emprenedor diria que és una paraula que m’escau.
Què vols dir que vas fer unes pràctiques? Vaig estudiar un dual, una modalitat de l'FP en què l'alumne també esdevé aprenent, de manera que combina la formació en el centre educatiu, en el meu cas l’Institut Pere Borrell de Puigcerdà, amb l'activitat en una empresa. Va ser durant el segon curs de Cuina i Gastronomia que vaig fer mil hores de pràctiques.
Els meus pares són autònoms i tots dos m’han ensenyat a valdre’m per mi mateix.
T’agrada la cuina i la gastronomia? La cuina havia estat sempre un hobby. La meva idea original era ficar-me cap a Història, Arqueologia, o alguna cosa així, però al final vaig canviar els plans i em vaig decantar per un cicle formatiu de grau mitjà de FP. Sempre tindré feina a l’hostaleria i és un àmbit que m’agrada, vaig pensar. Tan aviat com vaig acabar el curs, em vaig posar a treballar com a autònom.
Què vas fer? Tot va començar quan vam anar amb l'Institut a la fàbrica de productes gastronòmics Carlit a Puigcerdà. Vam visitar les instal·lacions i van dir que tenien una food truck que feia uns quants anys que estava parada. No m’ho vaig pensar dues vegades i vaig dir-los que jo me’n podria fer càrrec. Ens vam entendre i l’endemà mateix d’acabar el curs ja estava a la piscina de l’Aeròdrom de la Cerdanya amb la food truck treballant a tot gas. M’hi he estat tota la temporada d’estiu.
Ara m’he comprat la meva pròpia foof truck i la faig rodar per diferents esdeveniments de la Cerdanya.
M’estàs parlant de la Xavineta? Sí, de la Xavineta de la Cerdanya-Trinxeta. El projecte el vaig adaptar a la meva manera de treballar, a part d’oferir els productes de l’empresa Carlit com a base, proposava una mica de tot, és a dir, servei de bar, entrepans de tota mena, planxa… Ara m’he comprat la meva pròpia foof truck i la faig rodar per diferents esdeveniments de la Cerdanya. La vaig portar a Das, a la Trobada Castellera; a Prats, a la Festa Major… No t’has de preocupar de res perquè són els mateixos ajuntaments i entitats que et demanen que hi vagis.
Ara portes el bar i el local social de Prats i Sansor… Sí, si tot va bé m’hi estaré tres anys. M’agrada molt aquesta feina, el local social és un punt neuràlgic de la vida veïnal, aquí és on s’aplega tothom per fer pinya. A part del bar - l’únic que hi ha al poble-, tenim un espai per a reunions, una sala d’ordinadors per fer els deures la canalla, s’organitzen tallers de memòria per a gent gran i també hi ha una botigueta amb productes de primera necessitat que permet no haver de desplaçar-se a Bellver o Alp a comprar. Tothom està molt content i els veïns superagraïts.
La gent de la meva edat té molta por a deixar els estudis, pensen que si no fan batxillerat o van a la universitat no faran res a la vida.
Als pobles petits, el bar és un bé molt preuat… La importància de tenir-lo obert és molt alta perquè també compleix una funció social. Per la meva part, intento dinamitzar-lo tant com puc. Els divendres, a partir de les set del vespre, organitzo el pintxo-pote, petites tapes tipus montaditos i ha estat un èxit absolut. Venen la meitat de la gent d’Urús i la de Prats, tots es barallen per veure qui agafa la millor taula… És una passada, es fa molta vida de poble.
Els joves volen treballar per ells o prefereixen ser funcionaris? La gent de la meva edat té molta por a deixar els estudis, pensen que si no fan batxillerat o van a la universitat no faran res a la vida. Crec que s'equivoquen perquè, al final, el que funciona són els graus formatius: surts amb pràctiques, experiència i amb una feina segura. Cal potenciar la iniciativa. Si hi hagués menys funcionaris i més autònoms, probablement aniríem millor.
