Vius a Araós, a la Vall Ferrera. On has estudiat? L’ensenyament primari el vaig fer a l’escola d’Alins, que pertany a la Zona Escolar Rural del Pallars Sobirà, i la secundària a l’Institut Morelló d’Esterri d’Àneu. El batxillerat el vaig cursar a l’Institut Hug Roger III de Sort.
I has aconseguit la millor nota de selectivitat de l’Alt Pirineu… És veritat que m’esperava una bona nota, m’ho havia preparat molt bé i quan vaig acabar les proves estava satisfeta. Però tampoc pensava que trauria la millor nota del Pirineu.
Tu tens clar que vols estudiar Matemàtiques… Sí, ho tinc claríssim. Per això necessitava que la selectivitat m’anés molt bé. Exigeixen una nota de tall molt alta per entrar i l’havia de treure de totes totes, cosa que m’ha afegit molta pressió aquest últim curs. Estudiaré a la UPC, començo d’aquí a no res i en tinc moltes ganes. Porto una colla d’anys dedicant-me a les matemàtiques i la veritat és que m’apassionen. En el futur m’agradaria fer recerca en matemàtiques pures.
Estudiaré a la UPC, començo d’aquí a no res i en tinc moltes ganes. Porto una colla d’anys dedicant-me a les matemàtiques i la veritat és que m’apassionen.
Aquest any has guanyat una medalla de plata a la European Girls' Mathematical Olympiad, a Eslovènia. Com et vas preparar? Les olimpíades de matemàtiques són molt exigents i requereixen moltes hores de preparació. Fa tres cursos que faig preparacions, primer a la UAB i els dos darrers anys a la UPC. Són cursos molt interessants, online i gratuïts, on t’ensenyen estratègies per resoldre problemes, teoremes diversos… Després, pel meu compte, buscava proves d'olimpíades d’altres anys i intentava resoldre-les. Aquestes preparacions et donen eines suficients per presentar-te a les fases autonòmiques i estatals de les olimpíades, així com per participar en la selecció dels equips que aniran a les fases internacionals. Tot plegat ha estat molt intens i m’ha permès conèixer altres nois i noies que també faran matemàtiques o que ja són a la facultat.
Les olimpíades de matemàtiques són molt exigents i requereixen moltes hores de preparació.
Algú pot pensar que només et motiven les matemàtiques, però això no és veritat… No, en absolut. Precisament el meu problema és que m’agraden moltes coses i totes les necessito fer amb la mateixa intensitat (riu). M’encanta la música, els escacs, la informàtica, corro curses per muntanya, practico l’esquí…
En aquesta sala veig molts CDs, un piano, una bateria, una arpa… Ho toques tot? Toco quatre instruments: el piano, la bateria, l’arpa i l’acordió diatònic. Des dels cinc anys toco el piano, és el meu instrument principal, ara he acabat el grau professional al Conservatori de Cervera i el curs que ve hi faré un postgrau. L’acordió diatònic el vaig començar a tocar als set anys a l’Escola Folk del Pirineu on també em vaig iniciar amb la bateria.
Toco quatre instruments: el piano, la bateria, l’arpa i l’acordió diatònic, el vaig començar a tocar als set anys a l’Escola Folk del Pirineu on també em vaig iniciar amb la bateria.
I els escacs? Poc abans del confinament, amb el meu germà Eloi, anàvem de tant en tant a jugar a escacs al centre cívic de Sort. Durant el confinament, vam trobar una plataforma online per jugar a escacs i ens hi vam aficionar per passar l’estona. Ara pertanyem a l’Escacs Club de la Seu d’Urgell i participem en tornejos. Fa pocs dies he tornat de Salobreña, a Granada, dels Campionats d’Espanya d’Escacs Sub-18. Penso que els escacs també són una bona eina per al raonament matemàtic.
Què en penses de la intel·ligència artificial? Fins fa poc, la intel·ligència artificial semblava que només era cosa d'experts tecnològics, això està canviant ràpidament i s’està revolucionant tot. Ara la IA actua, fins i tot, en l’àmbit de la creativitat i la composició musical. Ho trobo fascinant, però si continua avançant a aquest ritme, no sé què pot passar. Cal veure on està el límit entre ciència i ètica.
Per mi l’escola d’Alins va ser una etapa genial de la meva vida, em van ensenyar a descobrir el que m’agradava.
I de l’escola quins records en guardes? Per mi l’escola d’Alins va ser una etapa genial de la meva vida. Tota la primària estava en una aula, érem poquets, i l’aprenentatge era molt individualitzat i alhora cooperatiu. Cada alumne avançava al seu ritme i els grans ajudaven als petits. Em van ensenyar a descobrir el que m’agradava. Va ser un luxe i en conservo un gran record.
