A casa vostra heu viscut sempre entre llibres i quadres… En certa manera, sí. El meu padrí era el llibreter de la Pobla de Segur i el meu tiet encara continua amb el negoci. El meu pare, Gustau Chalamanch, va decidir tirar cap a la pintura. Una família dedicada als llibres i a l’art.
Què et va impulsar a ser fotògrafa? Vaig créixer a Puigmanyons, un petit poble al costat de la Pobla de Segur on només hi ha una única casa, la nostra, envoltada de natura. Com que no tenia veïns ni nens amb qui jugar, i com que sempre veia el meu pare amb els seus quadres, vaig intentar pintar, però no va sortir bé (riu), així que més tard ho vaig intentar plasmar amb la fotografia. Als deu anys ja sortia cada tarda a fotografiar les plantes i la natura, tenia una càmera compacta normal i corrent que em permetia canviar alguns paràmetres, però poca cosa més. Als setze em van comprar la meva primera rèflex i ja podia fer alguna cosa més.
Als deu anys ja sortia cada tarda a fotografiar les plantes i la natura, tenia una càmera compacta normal i corrent que em permetia canviar alguns paràmetres, però poca cosa més.
Vols dir que vas ser fotògrafa sense saber-ho? Crec que sense saber-ho, el meu pare i la meva mare m’ho van inculcar des de petita. Només t’he de dir que el meu regal de quan vaig fer sis anys va ser anar a París al Museu del Louvre. No vaig encaminar-me cap a la pintura, però crec que la fotografia també és un llenguatge molt interesssant, com ho són la pintura o l’escriptura.
A la Caparrella em van fer veure que, a part d’una afició, la fotografia podia ser també la meva professió.
On et vas formar? Em vaig formar a l’Institut la Caparrella de Lleida. Havia cursat tot el batxillerat a la Pobla i volia estudiar Comunicació, però em van aconsellar fer un mòdul de grau superior dedicat exclusivament a la fotografia. No me’n penedeixo, ha estat la millor decisió que he pres a la vida. Després igualment vaig acabar estudiant el grau de Comunicació i Periodisme Audiovisual i vaig poder constatar que no em van ensenyar res de nou, que tot el que sabia ja ho havia après al mòdul. A la Caparrella em van fer veure que, a part d’una afició, la fotografia podia ser també la meva professió.
Com és la teva fotografia? Diria que és d’un estil supernatural. Al final, el que pretenc és veure riure la gent i plasmar-ho i, per aconseguir-ho, intento guanyar confiança i despertar aquest interès.
M’agrada la fotografia d’events perquè no has de dir res, tot està fet. Només has de mirar i plasmar el que veus i, a mi, el que m’agrada és plasmar moments bonics.
Et defineixes com a fotògrafa d’events… Bé, això també va passar una mica per casualitat. M’agrada la fotografia d’events perquè no has de dir res, tot està fet. Només has de mirar i plasmar el que veus i, a mi, el que m’agrada és plasmar moments bonics. A les sessions fotogràfiques intento crear aquests moments. No ho veig com una sessió de fotos, sinó com un moment en família, es tracta de crear moments compartits.
Les teves fotos són com un relat… En part, són pròpies del fotoperiodisme si no fos perquè, en el meu cas, incideixo en l’escena amb l’objectiu que els protagonistes se sentin desimbolts, naturals… Intento retratar l’ànima, capturar el moment, el sentiment…
També treballo per cobrir un àmbit que cada vegada té més demanda, com és el de la fotografia corporativa.
A la Pobla has creat el teu propi projecte professional. En què es basa? El projecte es fonamenta en una experiència fotogràfica global, basada en tres eixos: professionalitat, territori i complicitat. Capturar en una imatge la sensació d’un moment, d’una època de la vida dels meus clients per a tenir-ne un record únic i especial. També treballo per cobrir un àmbit que cada vegada té més demanda, com és el de la fotografia corporativa.
Hauries pogut treballar a molts llocs, però vas decidir tornar a la Pobla… Sempre he volgut viure i treballar a la Pobla. Al final, millor escenari per a la fotografia, no el trobarem enlloc. Des d’aquí, des del Pallars i del des del Pirineu, puc fer perfectament la meva feina i moure’m per encàrrec a qualsevol altre lloc.
