El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) publica aquest divendres dues resolucions del conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, que fixen el Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici com a punts de referència de qualitat del cel nocturn i estableixen la seva àrea d’influència, conformada per 19 municipis. En concret, són 15 que formen part del Parc Natural de l’Alt Pirineu (Sort, la Guingueta d’Àneu, Esterri d’Àneu, Alt Àneu, Soriguera, Rialp, Llavorsí, Tírvia, Vall de Cardós, Esterri de Cardós, Lladorre, Alins, les Valls de Valira, Farrera i Baix Pallars) i 8 del Parc Nacional (Sort, la Guingueta d’Àneu, Esterri d’Àneu, Alt Àneu, que també tenen superfície a l’Alt Pirineu, més la Vall de Boí, Vilaller, la Torre de Cabdella i Espot).
Aquest mateix vespre, la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, acompanyada de la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Mireia Boya, en presència del delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Josep Castells, lliuraran a Llavorsí (Pallars Sobirà) els certificats acreditatius de qualitat del cel nocturn a representants dels ajuntaments que participen en el projecte i dels parcs que esdevenen punt de referència.
Garantir i millorar la foscor
La nova zona protegida representa una superfície de 2.088 km2 que, afegits als 2.034 km2 protegits al Montsec des de l’any 2013, conformen 4.122 km2 del nord-oest del país amb el màxim grau de protecció contra la contaminació lumínica. La resolució determina les característiques específiques que han de complir les instal·lacions d’enllumenat situades en el punt de referència i la seva àrea d’influència per garantir que l’impacte ambiental, l’afectació als ecosistemes i la dispersió de la llum estiguin dintre d’uns paràmetres mínims.
En concret, en zones d’especial protecció, l’enllumenat exterior que es pot instal·lar ha de ser aquell que garanteixi tres criteris bàsics: el to de la llum ha de ser carbassa; el flux de llum ha d’anar cap a baix, tot evitant enviar llum al cel o a zones on cal preservar la foscor, i cal disposar de sistemes de telegestió o regulació del llum per ajustar-lo, o fins i tot apagar-lo, on i quan per seguretat la llum no calgui.
La pèrdua de la foscor natural afecta la visió dels estels i és un factor més que amenaça la biodiversitat, ja que moltes espècies animals, i també vegetals, depenen de la foscor per dur a terme les seves accions vitals d’alimentació i reproducció. El Parc Natural de l’Alt Pirineu, per exemple, gaudeix d’una de les diversitats més grans de lepidòpters nocturns d’Europa. Hi viuen fins a 800 espècies diferents de papallones gràcies, en bona part, a la qualitat del cel fosc.
Posar en valor l’actiu natural
En el procés d’avaluació de les condicions de foscor dels parcs, s’han mesurat i constatat valors de qualitat de cel nocturn considerades excel·lents, d’acord amb la classificació utilitzada pel Departament d’Acció Climàtica. Els valors obtinguts són equivalents als necessaris per obtenir les distincions de qualitat més exigents a escala internacional.
La figura de protecció, a més de servir per protegir el medi ambient, és una oportunitat per posar en valor un dels actius més importants del Pirineu. De fet, el Montsec ja és un referent internacionalment conegut pel seu cel fosc i pel seu desenvolupament astroturístic. En aquesta línia, el Parc Natural de l’Alt Pirineu ha creat una xarxa de 7 miradors d’estels que s’afegeixen al que ja hi ha a Port Ainé: Mirador del Burganàs (Llavorsí), Ermita de Sant Quirc (Alins), Ermita de la Mare de Déu de la Serra (Farrera), Baén (Baix Pallars), Port del Cantó (Soriguera), Isil (Alt Àneu), i Castell de Tavascan (Lladorre). La intenció és instal·lar-ne 6 més l’any vinent, de manera que tots els municipis protegits del parc en tinguin un.
