17.08.2022 |
Viure als Pirineus

ELS FOGONS DEL PIRINEU

Casa Leonardo, hospitalitat i cuina autòctona pallaresa a la porta de la Vall Fosca

fogons (4)
Casa Leonardo 2 (1)
Mireia Font davant de Casa Leonardo de Senterada / FS
Casa Leonardo, hospitalitat i cuina autòctona pallaresa a la porta de la Vall Fosca

L’aventura hidroelèctrica del Pirineu va començar ara fa més de cent anys, quan l’aigua dels seus estanys i rius es van convertir en un bé preuat i desitjat. Encara que la utilització de l’aigua com a força motriu es remunta a segles enrere, no és fins a primers del segle XX quan el seu aprofitament va més enllà de l’àmbit local i passa a ser un recurs clau per a l’èxit de la segona revolució industrial. El naixement de Casa Leonardo, a Senterada, està estretament relacionat amb el gran moviment constructiu de les centrals hidroelèctriques de la Vall Fosca. 

El naixement de Casa Leonardo, a Senterada, està estretament relacionat amb el gran moviment constructiu de les centrals hidroelèctriques de la Vall Fosca. 

Aquella efervescència va suposar l’arribada d’un gran contingent de gent, vinguda de terres properes i llunyanes, a la recerca de feina. Mentre uns treballaven en l’obra, d’altres subministraven aliments i materials a les colònies de gent establerta a la Central de Capdella o arrencaven el seu negoci de fonda i allotjament. Aquest és el cas de Leonardo Vidal, que juntament amb el seu cunyat, Josep Gallart, van arribar a Senterada, provinents de Gerri de la Sal, per construir-hi i una hostatgeria i una botiga de queviures. Mentre un s’encarregava del subministrament d’aliments a les colònies, l’altre engegava l’hostal. Diferents circumstàncies van fer que Leonardo Vidal fos qui, finalment, es quedés amb el negoci i el gestionés al costat de la seva dona, Maria Rollan. Quan Leonardo va morir, l’establiment familiar va continuar fins al 1977, any de la jubilació de la Maria. 

L’hospitalitat de Casa Leonardo continua essent carta de presentació des de la seva fundació i l’escriptor andorrà Iñaki Rubio en dona fe a la seva novel·la Bestiari pirinenc.

Vint-i-quatre anys després, el 2001, Mireia Font, neta del fundador i arqueòloga de formació, pren la decisió de reobrir Casa Leonardo i convertir-la en una casa de turisme rural amb encant, especialitzada en activitats d’ecoturisme i senderisme i compromesa amb la preservació del medi ambient. Font assegura que des de bon començament tenia clar que volia dinamitzar al màxim els meus veïns i les economies locals, que totes les menges fossin de proximitat i també recuperar plats tradicionals de la gastronomia pallaresa. L’edifici, totalment restaurat i condicionat amb tots els serveis i prestacions d’avui, manté l’estil tradicional i l’arquitectura original de l’allotjament, botiga de queviures i cafè del segle passat. L’hospitalitat de Casa Leonardo continua essent carta de presentació des de la seva fundació i l’escriptor andorrà Iñaki Rubio en dona fe a la seva novel·la Bestiari pirinenc. Mireia Font explica amb passió que la nostra gallina dels ous d’or és el paisatge que està en mans d’uns pagesos que el cuiden amb el seu treball i, en conseqüència, la nostra obligació és comprar els seus productes. El 2013 l’establiment va rebre el premi de Turisme Responsable de Catalunya, en reconeixement a la seva trajectòria de gestió responsable i per la creació d’activitat econòmica a partir del producte de senderisme El Cinquè Llac.

Casa Leonardo ofereix la possibilitat de sopar i esmorzar amb productes frescos, locals i artesanals de cultiu ecològic i de qualitat.

Casa Leonardo ofereix la possibilitat de sopar i esmorzar amb productes frescos, locals i artesanals de cultiu ecològic i de qualitat. La seva és una cuina senzilla com la que feien les padrines, seguint les bases de la gastronomia tradicional amb productes de temporada. Els esmorzars de Casa Leonardo són la millor manera de començar bé el dia. El xolís el compren a Casa Fèlix de les Esglésies; el formatge d’ovella a Or Blanc de Corroncui; el corder xisquet és de casa Mateu de Toralla i el formatge de cabra ecològic de Puigcerver. Els clients de Casa Leonardo poden degustar la seva magnífica girella, un embotit elaborat amb arròs i menuts de corder amb més de 500 anys d’història, o l’allioli de codony, que aprofita aquest fruit tardorenc per elaborar una salsa típica de muntanya que es pot untar en una torrada o fer servir per enriquir diversos plats. 

L’establiment proposa una generosa carta de vins dels cellers pallaresos i els seus, cada vegada més reconeguts, vins d'alçada.

La clientela allotjada a Casa Leonardo també pot assaborir el civet, d’isard o de senglar, un estofat d’origen medieval elaborat amb carn de cacera; o el xolís, un embotit de carn de porc d’elaboració hivernal, o els gossets, un altre embotit d’aprofitament que es feia a les cases de pagès després de la matança. La botifarra traïdora, una saborosa botifarra crua que es menjava tot just acabada de fer. Altres plaers de la gastronomia pallaresa són els formatges, destacant el de tupí i el brossat. Cal destacar el mostillo, unes postres elaborades amb most de raïm, nous i farina. Un dels productes estrella del Pallars són els bolets i a Casa Leonardo és espectacular la truita de carreretes. L’establiment proposa una generosa carta de vins dels cellers pallaresos i els seus, cada vegada més reconeguts, vins d'alçada.

Girella casa Leonardo Foto Marta Lluvich
Girella de Casa Leonardo / Marta Lluvich
 

Girella de Casa Leonardo

Ingredients (per a 30 girelles):

7 panxes

7 freixures (pulmó i cor de corder)

3 cabeços (greix enganxat a la tripa)

400 gr. cansalada virada

500 gr. panxeta

500 gr. carn picada de porc (carn magra)

1 kg de carn picada de corder (prim i coll)

1 Kg de pa

2 i ½ dotzenes d’ous

1 cabeça alls

1 manat julivert

1 Kg arròs

Sal i pebre a gust

Recepta

Netegem la tripa de corder, la passem per aigua, la rentem amb vinagre i sal i la deixem escórrer. Tallem la panxa fent bossetes, que les cosirem parcialment deixant un forat per embotir el farcit. A part hem bullit la freixura i els cabeços del corder durant uns 15-20 minuts. Un cop bullits, netegem ben bé els conductes de la freixura i la tallem a mà fent trossets ben petits.

Prepararem les sopes de pa, on hi afegirem els ous i amassarem la pasta. Un cop reposada hi afegim la freixura i els cabeços, i tota la resta de carns trinxades  que li donaran melositat. Finalment, s’hi afegeix l’all, el julivert, la sal, el pebre i l’ingredient colofó: l’arròs. 

Omplirem, però no del tot, les panxes, les acabarem de cosir i les punxarem perquè no es rebentin durant la cocció. Aquestes panxes les posarem a bullir amb aigua freda, sal, un tros de pernil i unes fulles de llorer. I quan arrenqui el bull esperarem uns 45 minuts per apagar el foc. L’endemà al matí ja estaran preparades per treure-les de l’aigua i estendre-les en una plata.

logo CADÏ

Casa Leonardo, hospitalitat i cuina autòctona pallaresa a la porta de la Vall Fosca
Comentarios