El 1894, Domingo Nistal de Cabo, un lleonès que s’havia instal·lat a la Seu d’Urgell procedent de la monumental Astorga on va néixer, va comprar una parcel·la i uns horts al camí de Castellciutat, una vila que va ser independent fins al 1971. Domingo Nistal, que coneixia l’ofici de la restauració per haver treballat al Cafè Univers de la Seu, va muntar un petit hostal i li va posar el nom de ‘La Glorieta de los Pirineos’. L’hostal aviat es va fer un nom entre els pagesos i veïns que acudien al mercat de la Seu i feien parada o s’allotjaven a l’establiment.
Domingo Nistal, que coneixia l’ofici de la restauració per haver treballat al Cafè Univers de la Seu, va muntar un petit hostal i li va posar el nom de ‘La Glorieta de los Pirineos’
L’Hostal La Glorieta el va heretar el seu fill petit Domingo Nistal Fenés que, amb la seva dona Concepció Ribas, va continuar amb el negoci familiar. El matrimoni complementava la feina de l’hostal amb el conreu dels horts i l’aviram, productes que suposaven una bona base per a la cuina de l’establiment. La tercera generació al capdavant de La Glorieta va ser l’Enric Nistal Ribas i la seva dona Sofia Refart Fenés, originària d’Arfa, que juntament amb les germanes, Maria Nistal Ribas i Carme Nistal Ribas, van donar un tomb a la gestió de l’allotjament aprofitant l’incipient turisme que es va iniciar a la dècada dels cinquanta i seixanta. En aquells anys van començar a arribar, sobretot a l’estiu, famílies procedents de Barcelona i altres ciutats catalanes, que s’allotjaven a l’hostal durant una setmana o quinze dies, i que apreciaven l’hospitalitat familiar, el menjar casolà, la tranquil·litat i el paisatge.
Aprofitant la bonança d’aquells anys, la propietat va decidir reformar la cuina, el menjador i altres parts de l’establiment, però finalment va acordar enderrocar-lo i aixecar-ne un de nou. El nou allotjament, amb categoria d’hotel de muntanya de dos estrelles, es va construir en dos fases: la primera entre el 1977 i 1978 i la segona entre el 1988 i el 1989, aprofitant els Jocs Olímpics de Barcelona-92 i el fet que la capital de l’Alt Urgell n’era subseu.
Va ser a l’estiu del 2022 quan Albert Formentí Espuñes, agafa les regnes del negoci familiar i impulsa una nova etapa gastronòmica basada en el bon producte i els sabors de sempre
El 2005, Jaume Formentí Condominas i Maria Rosa Espuñes Alàs es van fer càrrec de La Glorieta, prenent el relleu de la família Nistal i mantenint els atributs característics d’un establiment familiar i de la cuina tradicional casolana. Va ser a l’estiu del 2022 quan el seu fill, Albert Formentí Espuñes, agafa les regnes del negoci familiar i impulsa una nova etapa gastronòmica basada en el bon producte, els sabors de sempre i les tècniques culinàries que més agraden. Formentí ha viscut tota la vida entre fogons i cassoles. Va començar als catorze anys formant-se a l’Escola d’Hostaleria de Les, a la Vall d’Aran, i després a l’Escola d’Hostaleria de Cambrils. El xef de La Glorieta compta amb una dilatada experiència professional, i això es reflecteix en els seus plats. Un bagatge que va des de les primeres estades a l’Hotel El Castell de Ciutat a la Torre del Remei de Bolvir, passant per l’Hotel Son Net de Mallorca, el Mas de Torrent de Palafrugell, el Far de Sant Sebastià de Llafranc o l’Aquarius d’Andorra. Després d’haver impulsat el seu propi restaurant a Alàs, torna a Andorra on durant vuit anys va ser el xef de cuina de l’Hotel Coma d’Ordino.
El xef de La Glorieta compta amb una dilatada experiència professional, i això es reflecteix en els seus plats
La cuina de La Glorieta es basa en el producte i en l’amor a l’ofici. Albert Formentí afirma que la seva és una cuina sense secrets, fonamentalment catalana i sense extravagàncies. El meu trenar és una bona cuina, senzilla, ben tractada, amb producte de qualitat i amb molt afecte, assegura. En aquesta època, a les taules de La Glorieta no hi falten entrants com els Canelons de carn gratinats amb beixamel; els extraordinaris Arrossos de llamàntol i marisc; els Cargols a la llauna; el Platillo de cigrons amb cloïsses o tòfona; o l’Escudella barrejada de pagès. Tampoc, segons com el Xai d’Organyà al grill; el Melós de vedella amb ceps; la Cua de bou al Xerès i olives farcides; la Daurada al forn amb patata fornera, o l’Arròs de calçots, calamar, salsitxa i carxofes. Les postres de l’Albert Formentí, elaborades artesanalment, ocupen un lloc preferent. És el cas de la Mel i mató amb anous; les Lioneses de nata del Cadí amb xocolata calenta, les Mil fulles de crema i poma; la Mousse de xocolata o el Tiramisú.
CANELÓ DE CUA DE BOU AMB NAPS NEGRES I TÒFONA
INGREDIENTS PER 4 PERSONES:
1 Cua de bou
1 Ceba grossa
1 Cap d’all
1 Bouquet d’herbes
1 Tomata madura
4 Ginebrons
1 litre de vi negre
3 cl Oporto
2 litres de brou de pollastre
ELABORACIÓ:
Brasegem les verdures i posem les cues prèviament rostides. Posem els alcohols i evaporem lentament. Afegim el brou just cobrir la cua. Aixequem el bull i posem a foc lent 3 hores.
Traiem la cua i l’esmicolem. Reservem.
Passem pel xino la salsa i reduïm a tres quarts. Rectifiquem i lliguem amb mantega del CADÍ.
Fem un sofregit fi de ceba, carrota i porro. Afegim un polsim de farina i la treballem.
Afegim un xic de la mateixa salsa i la carn de bou esmicolada.
Preparem els canelons i guarnim amb els naps negres, tòfona i la imaginació de cadascú pot fer la resta.
