El 1867, fa més de cent cinquanta anys, va néixer a Tremp el Cafè de Gallart, un modern establiment com no n’hi havia cap altre a la petita ciutat pallaresa de l’època. Situat a la cantonada del Portal de Peressall, al costat de l’ajuntament, el 1891 va ser regentat per Francisco Siscart i set anys més tard, el 1898, va ser Ramon Canal qui en va assumir el negoci i va passar a anomenar-se Cafè d’Espanya. Un canvi de nom que es devia a l’impuls patriòtic generat per la pèrdua de les colònies espanyoles del 1898.
Situat a la cantonada del Portal de Peressall, al costat de l’ajuntament, el 1891 va ser regentat per Francisco Siscart i set anys més tard, el 1898, va ser Ramon Canal qui en va assumir el negoci i va passar a anomenar-se Cafè d’Espanya.
Amb l’arribada de La Canadenca, l’empresa hidroelèctrica fundada per Fred S. Pearson el 1911, es van crear molts llocs de treball i van arribar a Tremp i al Pallars un gran nombre de persones procedents d’Espanya, Europa i Amèrica. Aquells anys el Cafè d’Espanya va treballar d’allò més, obria 24 hores al dia i feia torns per a cobrir tota la jornada. Abans de la Guerra Civil era un focus dinamitzador de la societat trempolina amb la programació de sarsueles, representacions teatrals i projeccions de cinema a l’exterior de l’establiment. Als anys quaranta, es va adaptar una sala de ball al primer pis de l’establiment.
El Cafè d’Espanya sempre havia anat lligat a la parada de l’Alsina Graells, per això les seves parets acullen, encara avui, cartells històrics de la coneguda línia d’autobusos.
El negoci va anar passant de generació en generació. El 1971, el Banc Mercantil Industrial va ocupar el local del Portal de Peressall i el cafè es va traslladar a la Plaça Capdevila, als baixos de l’actual casa familiar dels Canal. El Cafè d’Espanya sempre havia anat lligat a la parada de l’Alsina Graells, per això les seves parets acullen, encara avui, cartells històrics de la coneguda línia d’autobusos. Era tal la simbiosi amb l’Alsina, que quan el bar va canviar de lloc, la parada del bus el va seguir a la nova ubicació, explica el geògraf trempolí Arcadi Castilló. El 1976, l’Espanya va haver de tancar portes a causa de la malaltia del seu propietari, però, al cap de pocs mesos, Josep Figuera el va llogar i el va regentar fins al 2019 i Oriol Pallarès ho va continuar fins al 2021.
Llorenç Aguilar Canal, vuitena generació de la família que el va crear, s’ha posat en primera línia amb una total renovació ambiental i gastronòmica. El jove cuiner, de vint-i-cinc anys, ha agafat el repte de continuar essent una referència a Tremp i al Pallars Jussà.
Llorenç Aguilar Canal, vuitena generació de la família que el va crear, s’ha posat en primera línia amb una total renovació ambiental i gastronòmica. El jove cuiner, de vint-i-cinc anys, ha agafat el repte de continuar essent una referència a Tremp i al Pallars Jussà. Format a l’Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme (CETT-UB) de Barcelona, va especialitzar-se en pastisseria a la reconeguda Escola de Pastisseria Espai-Sucre de Jordi Butrón i Xano Sagués. Amb l’estreta col·laboració d’Ismael Ramírez, el renovat Cafè d’Espanya ofereix una carta que combina els plats de sempre amb idees i esperit renovador. Un espai gastronòmic on degustar ‘platillos’, tapes, mitges racions i racions elaborades i creatives que ens retornen als sabors autèntics. Quan vaig començar a estudiar cuina ja tenia al cap agafar algun dia el negoci familiar i emprendre aquesta aventura, ens explica el cuiner del centenari cafè. Llorenç Aguilar assegura que la seva és una cuina de producte de temporada i que canvia la carta cada dos o tres mesos en funció dels productes de mercat i els productors de la zona. La nostra oferta són ‘platillos’ i racions per compartir on els comensals puguin degustar la major part dels plats proposats i viure una experiència culinària emocionant, afirma.
Llorenç Aguilar assegura que la seva és una cuina de producte de temporada i que canvia la carta cada dos o tres mesos en funció dels productes de mercat i els productors de la zona.
Aguilar Canal parla del concepte d’espai gastronòmic com a proposta més informal perquè no volem deixar de ser un bar on fer el vermut o una copa de vi i tampoc encotillar-nos en la imatge clàssica de restaurant. Sent devoció pels enòlegs i vinaters pallaresos, pels proveïdors locals i la cuina basada en l’estacionalitat dels productes. A la carta del Cafè d’Espanya hi podem trobar els plats de sempre com les Patates Braves, els Bunyols de carbassa i bacallà, les Croquetes de carn d’olla i ceps, els Cargols a la gormanda, la Truita amb patates o la Cuquila de la Roser. I també els plats de temporada com l’Arròs de moixernons i pernil; la Truita de carreretes i gambes; el Timbal de truita de Tavascan; els Calamarsets farcits amb botifarra negra i les seves potes; l’Amanida de xató amb esqueixada de bacallà Alkorta; el Pollastre ecològic farcit de bolets amb salsa de mole poblano; el Parmentier de patata amb pop i cansalada del coll; els Ous estrellats amb patates i pernil ibèric, el Carpaccio de llengua de vedella amb vinagreta de fruits secs o els Cruixents de peus de porc desossats.
HUMMUS DE PIPES DE CARBASSA
Ingredients:
500 g de pipes de carbassa crues.
2 kg de tomàquet madur.
1 kg de ceba blanca.
500 g de pebrot verd Italià.
25 g de nyora.
10 g de sal
5 g de sucre.
2 unitats de cayena. (Al gust).
Per acompanyar-ho:
- Crudités de verdures o
- Pa de pita
Elaboració:
Torrarem les pipes de carbassa a la paella, si es brasa milor. Les triturarem amb el processador d’aliments fins que quedi com una farina.
Brassejarem Totes les verdures perquè agafin apuesta olor tan característica de la cuina ancestral.
Quan tinguem les verdures brassejades les sofregirem amb oli d’oliva verge extra i la nyord per a donar un toc de cuina mediterrània i ho triturarem amb el túrmix perquè mantingui la seva textura.
Per acabar la recepta barrejarem la pols de pipes amb el sofregit triturat fins a obtenir una textura estil puré.
Ho servirem amb un pa de pita o unes crudités de pastanaga i api.
