17.09.2021 |
Viure als Pirineus

JOVES DEL PIRINEU

Montse Morera: “Com més bé tractis les ovelles, millor et tractaran elles a tu”

Montse Morera Joves del Pirineu
Montse Morera amb el seu ramat a Surp / FS
Montse Morera: “Com més bé tractis les ovelles, millor et tractaran elles a tu”

JOVES (12)

Com és que hi ha una pastora tan jove aquí a la Vall d’Àssua? Mon pare sempre havia fet de ramader, l’any passat es va jubilar i em va dir si em volia quedar amb les ovelles o vendre-les. Tota la vida m’ha agradat anar darrere les ovelles amb mon pare i no m’ho vaig pensar dos vegades. Vaig decidir quedar-me el ramat i quedar-me a viure a Surp.

Com és el teu ramat? Tenim xisquetes, colomes i roies, però la majoria són xisquetes. Les nostres ovelles són de carn, no les munyim, la llet que fan és per criar el corder. Nosaltres venem els corders per vida.

I una bona pastora com ha de ser? Les ovelles sempre han d’estar ben alimentades per treure el màxim rendiment possible. Les has de tractar amb afecte i observar constantment el seu comportament. Com més bé les tractis tu a elles, millor et tractaran elles a tu.

Sempre t’has volgut quedar a viure aquí? Sí, no ho he dubtat mai. Vaig estudiar a l’Institut Hug Roger III de Sort i després vaig fer un curs d’auxiliar d’infermeria a Tremp, perquè era molt jove i volia formar-me. Però sempre vaig tenir clar que la meva vida era aquí dalt. Ara em faré jove agricultora a l’Escola Agrària del Pallars, a Tremp.

I com ets fas jove agricultora? A l’Escola Agrària del Pallars formen als joves que volem incorporar-nos a l’activitat agrària. Ens fan uns cursos formatius personalitzats i ens orienten i donen suport. 

Què és per tu la Vall d’Àssua? Per mi viure a la Vall d’Àssua és un privilegi, vius en tot moment en contacte amb la natura i això no té preu. La vall és com casa meua, el meu món. És on m’he criat.

Terra de pastors i de ramats... Sí, aquesta vall està molt lligada al món de les ovelles. A la part de Llessui encara s’hi pot trobar cabanes de pedra seca i orris, unes construccions molt antigues per munyir les ovelles. Als triadors, unes construccions més modernes, s’hi trien cada estiu milers d’ovelles que pugen a pasturar els pletius.

Els teus pares també són d’aquí… El meu pare és fill de casa Morera de Surp i ma mare de Sant Romà de Tavèrnoles, un poble deshabitat que pertany a Llavorsí.  Així que arriba el bon temps, hi pugem les vaques a pasturar a la muntanya. Hi ha pista fins a Botella, però fins a Sant Romà hi anem a peu, hi posem una hora i mitja de camí. Les vaques ara ja hi són.

Com veus el futur de la carn i la ramaderia? Mira, cada vegada ho veig més difícil perquè no ens ajuden prou. Tot i les subvencions, en aquests poblets d’alta muntanya pots viure, però no massa més. La nostra feina és imprescindible per mantenir aquest paisatge ben verd i cuidat. Dallem i sembrem els trossos. Ara a Surp hi vivim vint-i-tres persones, ha vingut gent de fora.

I de gent jove? De gent jove que vulguin dedicar-se a la pagesia ben pocs. En aquest sector gairebé no hi ha joves, la majoria de ramaders d’aquesta part de Pirineu ja estan a punt de jubilar-se. Jo hi soc i faig aquesta feina perquè tot això m’agrada molt. Sempre has de fer allò que t’agrada.

També toques l’acordió... Vaig aprendre a tocar l’acordió per afició, no pas per dedicar-m’hi. Havia anat a classe amb el músic Josep Colom, de Sort, i també m’agradava molt participar al Musiquegem, a Ribera de Cardós, amb Roser Gabriel, que és una excel·lent professora. Ens hi aplegàvem una bona colla de joves de diversos pobles, de Rialp i de Sort, però també en venien de Pobellà, a la Vall Fosca. 

Logo Generalitat Joves (web)

 

Montse Morera: “Com més bé tractis les ovelles, millor et tractaran elles a tu”
Comentarios