Casa Montoliu era una històrica botiga de robes de Tremp… Sí, era una botiga emblemàtica de Tremp, fundada el 1903. On ara hi ha ampolles de vi, abans hi havia llençols. La gent quan entra a l’establiment diu: quin canvi. I tot seguit afegeix: però està igual.
I ha renascut com a bodega… És un lloc únic al centre històric de Tremp. Avui existeix el concepte modern de vinoteca, però, en realitat, casa Montoliu és una bodega d’aquelles d’abans, de les de tota la vida. La idea de bodega m’agrada, té una connotació més familiar i això és el que som: una gran família.
Avui existeix el concepte modern de vinoteca, però, en realitat, casa Montoliu és una bodega d’aquelles d’abans, de les de tota la vida.
Què et va impulsar a obrir una bodega al centre de Tremp? Mira, tot vas anar molt de pressa. Ens vam trobar amb el traspàs a la cara com qui diu i, amb la meva parella, vam decidir fer un cop de cap, tirar endavant i aquí estem. Després de passar la Covid, vam tirar milles i a poquet a poquet ara comencem a recollir allò que vam sembrar.
Casa Montoliu 1903 és molt més que una botiga de vins… Sí, té una ànima especial. Organitzem degustacions, tasts de vins i de cervesa, impulsem clubs de vi i de lectura i programem actuacions de música en directe amb el concepte de la taquilla inversa. La placeta és perfecta per als petits concerts. Al nostre establiment s’hi aplega gent molt diversa, d’edats i perfils diferents. Fem una aposta clara pel producte local, per la cultura i també exercim un paper social que contribueix a cohesionar la vida ciutadana. És un punt de trobada de colles, d’amics, de famílies…
Fem una aposta clara pel producte local, per la cultura i també exercim un paper social que contribueix a cohesionar la vida ciutadana.
M’has parlat de concerts amb la taquilla inversa? És un concepte que encara resulta trencador. L’espectador és qui decideix quant val l’espectacle o el concert a què acaba d’assistir i paga allò que vol, pot o consideri convenient un cop finalitzat, sense preu mínim ni màxim. És una manera de prendre consciència que la cultura no és de franc, que s’ha de pagar.
Quins tipus de concerts oferiu? Fem de tot, des d’acústic a rock o música electrònica. Aquest dissabte vam portar un grup de cinc que es diuen Boys Damm i ho van petar. Menjar i beure de primera, combinat amb bona musiqueta, és una proposta imbatible.
La nostra idea és tenir tots els vins del Pallars, començant per la Conca de Tremp i anar pujant cap al Sobirà i tot l’Alt Pirineu.
Per a vosaltres el producte local és clau… És el que dona sentit al nostre projecte. El nostre objectiu és difondre el producte local a la gent d’aquí i als de fora. Al Pallars tenim vins i productes gastronòmics de molta qualitat que val la pena donar a conèixer, sense haver d’anar a buscar-ne a fora. Tenim la pasta de l’Iban Campos de Talarn, el formatge de cabra ecològic Vilabella de Basturs, el de Puigcerver… Ho hem de potenciar molt més tot això.
La Conca de Tremp era el celler del Pirineu… La nostra idea és tenir tots els vins del Pallars, començant per la Conca de Tremp i anar pujant cap al Sobirà i tot l’Alt Pirineu. Actualment, a la Conca de Tremp hi ha deu cellers que produeixen i comercialitzen el seu vi, la majoria integrades dins de la DO Costers del Segre.
Menjar i beure de primera, combinat amb bona musiqueta, és una proposta imbatible.
Has obtingut el 2n premi del ‘Jove Emprenedor/a del Pallars Jussà’. Sempre te n’has considerat? Sovint m’ha mogut les ganes de fer coses. Si nosaltres no tirem endavant la comarca, qui ho farà? M’estimo el Pallars i soc inquieta, he participat en moltes associacions com la Casa del Sol Naixent o els Diables… Però, allò que se’n diu emprenedora, crec que no me n’havia considerat mai com fins ara, amb la reobertura de Casa Montoliu.
