L’Hotel Saurat d’Espot és un referent al Pallars Sobirà per la seva trajectòria en el sector des del segle XIX. Per l’hotel hi han passat cinc generacions familiars que han sabut mantenir inalterable la mateixa filosofia, és a dir, el tracte proper i familiar amb el client, aspecte que està molt present en cada un dels serveis que ofereixen. Un dels nostres objectius és fer que el client se senti com a casa, explica Antoni Montaña Saurat, actual propietari de l’històric establiment pallarès, fill de Silvio Montaña Pascuet i de Concepció Saurat Barrera.
Els inicis de l’Hotel Saurat es remunten al 1865, aleshores com a Fonda Saurat, ubicada al centre mateix del poble. En aquella època, la fonda només disposava de quatre habitacions per a la clientela, i així va continuar fins a principis del segle XX, quan es va construir al costat mateix de la casa, un edifici amb 14 habitacions. El 1931, Antoni Saurat Canal va comprar un tros de terreny als afores d’Espot on hi van aixecar el nou i actual hotel. La guerra civil va ser cruenta al Pallars, va haver-hi enfrontaments i hi van perdre la vida un munt de nois de la lleva del biberó. En aquells anys, l’hotel va ser confiscat per la UGT i destinat com a casa de repòs dels seus afiliats. Un cop finalitzada la Guerra, la família Saurat va reprendre amb normalitat el seu negoci hoteler.
(Foto. Imatge de l'Hotel Saurat el 1931/ Fons Montaña Saurat)
A inicis dels anys seixanta, els Saurat van realitzar una ampliació i reforma general de tot l'edifici i es va ampliar també el nombre d'habitacions. Aleshores van dotar l’hotel d’uns serveis i d’una modernitat que en aquella època no era gens habitual, la qual cosa el va fer mereixedor de molts elogis. L’any 2003 la quarta generació de la família va decidir emprendre un nou projecte, van iniciar una reforma integral de l’hotel, tot respectant l'arquitectura original, amb l’objectiu d’adaptar-lo als nous temps. Vam buidar completament l’edifici i vam fer tot l’hotel nou, mantenint només l’estructura, explica Antoni Montaña. A conseqüència d’aquella ambiciosa remodelació, l'Hotel Saurat va aconseguir les tres estrelles actuals que certifiquen les prestacions i la comoditat de les instal·lacions de l’establiment.
(Foto. Imatge de l'Hotel Saurat el 1950/ Fons Montaña Saurat)
Les altes muntanyes que envolten Espot, com els emblemàtics Encantats, i les aigües dels prop de 200 estanys glacials que reposen tranquil·lament entre els cims, donen caràcter a un poble modern i de serveis, però que ha sabut conservar el seu passat. Antoni Montaña parla amb satisfacció d’Espot, dels seus paisatges i del Parc Nacional d’Aigüestortres i Estany de Sant Maurici: Els colors de la tardor del Parc Nacional no tenen preu, cada dia són diferents, canvien d’un dia a l’altre, assegura. Espot és un lloc privilegiat des del punt de vista turístic, la neu, els bolets, la pesca, les excursions i el paisatge fan que totes les estacions de l’any siguin un magnífic atractiu per al visitant atrapat per un entorn natural únic i una desconnexió assegurada. Joan de Sagarra ha estat, i segueix essent, un fidel estiuejant a Espot. L'Hotel Saurat ha acollit els Sagarra des de 1960 i de fet a l’establiment hi ha la Biblioteca Josep Maria de Sagarra, dedicada a l'escriptor i organitzada pel seu fill, on es poden trobar les obres completes de l'autor de Vida privada. La biblioteca també ofereix obres de Juan Marsé i Enrique Vila-Matas enviades per ells mateixos a l’allotjament pallarès, i un bon nombre de novel·les de George Simenon.
A Antoni Montaña li agrada rememorar que el 1954 van arribar a viure al mateix hotel quatre generacions de la família Saurat i no dissimula la seva satisfacció per la continuïtat del negoci. Avui, les seves tres filles representen la cinquena generació al capdavant de l’establiment. Les tres germanes s’encarreguen de la gestió interna, però Sílvia Montaña Batllori és qui porta el dia a dia i manté el contacte directe amb la clientela. Tenim una clientela molt fidel, algunes de les famílies que venen cada any, ja ho feien quan jo era petita, rememora. Sílvia assegura que el Saurat ha estat com una gran família i el tracte amb els parroquians molt familiar i de confiança. Hi havia clients que anaven a pescar i et portaven les truites i els bolets perquè els hi cuinessis, explica.
Els esmorzars de l’Hotel Saurat són generosos, pletòrics, on no falten els ous remenats i els embotits pallaresos.
Els esmorzars de l’Hotel Saurat són generosos, pletòrics, on no falten els ous remenats i els embotits pallaresos. El restaurant disposa de dues sales i una tranquil·la terrassa a tocar del riu Escrita, presidida per un cirerer centenari. La cuina de l’Hotel Saurat, comandada per Jordi Gallart, és de proximitat. Fem una cuina tradicional, senzilla, amb producte de qualitat i quilòmetre zero, ens diu Sílvia. La seva és una carta reduïda, però amb mostres característiques de la cuina pallaresa. Com és típic a la comarca, no hi falten tampoc les receptes a base de truita de riu, d’excel·lent qualitat, les verdures a la brasa, l’amanida de formatge de cabra, el carré de cabrit, la tradicional olla pallaresa, les gairebé imprescindibles botifarres i els entrecots de vedella o poltre són suggeriments fixos a la seva carta.
Truita de Tavascan amb ametlla i raïm
INGREDIENTS (1 PERSONA)
-
Una truita
-
50 gr d'ametlla en granet
-
50 gr de grans de raïm negre
-
1 cullerada sopera de sucre morè
-
1 cullerada de mantega
-
Sal i pebre
PREPARACIÓ
Netegem bé les truites: els traiem els budells i l'espina i les deixem preparades per ser farcides
Pelem el raïm, el partim per la meitat i el desossem. En reservem una mica sense pelar. En una paella, fonem la mantega i afegim el raïm i l'ametlla amb una cullerada de sucre. Ho deixem caramel·litzar a foc molt lent fins que l'ametlla estigui una mica torrada i el raïm ja estigui cuit.
Posem la barreja d'ametlla i raïm dins de la truita i la tanquem amb un parell d'escuradents. La salpebrem i l’amanim amb una mica d'oli. Posem la truita farcida sobre una làmina de paper de plata i el tanquem a la papillota. La coem al forn a 180 ºC uns 20 minuts. Mentrestant, saltegem a la paella els 3 o 4 grans de raïm que havíem reservat amb una mica de mantega. Un cop cuit, el servim amb els sucs de la cocció i adornat amb els grans de raïm saltats.
