Els Antics Rentadors de Juneda van acollir dimarts la Nit poètica dels premis de la 24a edició del premi Joan Duch de poesia i del setè premi Carles Hac Mor a plaquettes d’escriptura subversiva, on es van presentar els llibres guanyadors dels dos guardons. Laia Pujol, l’autora de Les bèsties mudes, guanyadora del primer guardó, i el poeta pirinenc Joan Graell, amb Els planells magnètics, premi Hac Mor, van conèixer el format físic de les seues obres, que ha publicat l’editorial Fonoll, com a part del premi.
Després de la presentació dels volums, la gala va acabar amb el concert de la cantautora Meritxell Gené, que va presentar el seu nou disc, No diré res de mi, que ha dedicat a l’obra del poeta català Gabriel Ferrater i en el qual posa música a tretze textos de l’escriptor, acompanyada pels músics Guillamino i Santi Careta.
7è Premi Carles Hac Mor
Els planells magnètics són un espai hipernatural que perpetua l’atracció i el refús de totes les criatures engendrades en el procés de creació del món, i alhora actua com un laboratori experimental on es reprodueix l’assaig erràtic de les primeres clarors. A partir de l’esclat inicial de la paraula, àngels, minotaures, daines, prostitutes, orèades, muses i insectes vaguen pel món mogudes pel desig, la recança o la por. Si per a entendre l’ordre de l’univers creat són necessàries les lleis de la física i les matemàtiques, per a explicar-ne el caos hom recorre a la poesia.
Sí: la poesia ha de subvertir l’ordre inicial de l’univers, però també ha d’actuar com una brúixola que ens marqui els punts d’interacció amb la part invisible del món, i ens ha de proveir del fil i l’agulla adequats per a sargir, quan sigui necessari, els estrips de l’ànima.
El jurat format per Anna Gual, Jordi Marrugat i Ester Xargay. destaca que «Els planells magnètics combina, amb un equilibri lloable, el llenguatge líric i els jocs visuals dosificats. Es tracta d’una obra coherent, pensada com un tot, que explora els límits de la tipografia des d’una visió psicogeogràfica del món. [...]. El jurat ha valorat especialment el treball gràfic i que es desplega al llarg del text. Alhora, és destacable el minuciós treball que l’autor ha dut a terme amb el llenguatge. [...] Com a colofó, la presència d’elements matemàtics eleva la dimensió del text, assolint una singularitat i una qualitat més que destacables».
El perfil
Joan Graell i Piqué neix l’any 1971 a Cambrils (el Solsonès). Després de passar-hi la infantesa i de fer estudis secundaris a Tarragona, comença la carrera de Filologia Catalana, però l’abandona per incorporar-se al món laboral. Des de 1998 viu a Organyà.
Ha publicat sis poemaris, entre d’altres Aiguafoc (Salòria, 2016) i Alfabet de l’ombra (Pagès editors, 2023), i també narracions, contes i microrelats en reculls col·lectius i en mitjans digitals. Ha obtingut diversos reconeixements, dels quals destaquen el segon guardó del I Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors (1999) i els premis Guillem Viladot de poesia (2006), Vent de Port de narrativa curta (2018), Microrelats de la Vall Fosca (2021) i Recvll Benet Ribas (2022). L’any 2019 va ser inclòs a l’antologia Poetes de Ponent: Antologia (de la Renaixença als nostres dies), publicada per Pagès editors i l’IEI.
