Al Parc Natural de l'Alt Pirineu s'ha iniciat, per primer cop a Catalunya, un seguiment amb càmeres de fototrampeig d'un niu d'àguila daurada. Es tracta del projecte 'Aequilibrium' que es desenvolupa en diferents punts de l'estat espanyol i Portugal, amb l'objectiu d'analitzar canvis d'hàbits en la dieta d'aquesta espècie amenaçada i la seva capacitat d'adaptació a noves realitats ecològiques. En concret, s'ha instal·lat una càmera en un niu ubicat en un penya-segat de difícil accés, al municipi de Tírvia (Pallars Sobirà). L'àguila daurada es considera una espècie amenaçada tal com recull la proposta de catàleg d'espècies amenaçades de Catalunya. La seva població a Catalunya s'estima en una mica més de 200 individus madurs.
En el marc d'aquest projecte, també s'ha dut a terme l'anellament del poll de la parella d'aquest niu, passats 45 dies del seu naixement, per no causar-li cap perjudici i se li ha col·locat una anella especial de lectura a distància. Es tracta d'un mascle, que ha estat batejat amb el nom de Pyrenne.
D'aquesta manera, l'objectiu és comprovar i avaluar les captures que aporten els adults al poll i analitzar quina és la depredació sobre el cabirol i altres espècies protegides com el gall fer o la perdiu blanca.
Les imatges registrades no es transmetran en temps real, sinó que es recolliran quan el poll abandoni el niu, a l'octubre, per generar les mínimes molèsties possibles. Les imatges i resultats recopilats es difondran per les xarxes socials i la web del Parc. La càmera estarà en funcionament fins al mes d'octubre.
Aquesta parella del Parc Natural de l'Alt Pirineu entra a formar part de l'estudi més important fet mai a la Península Ibèrica sobre la dieta d'aquesta espècie de superdepredador durant el període reproductor i augmentarà el nombre d'espècies depredades registrades per a l'estudi (fins a la data 67 espècies de vertebrats), que inclou algunes típicament alpines i subalpines.
L'àguila daurada és considerada com una espècie protegida. El nombre més gran d'efectius es concentra en les serres prepirinenques, especialment les situades en les comarques de Lleida (Alta Ribagorça, els dos Pallars, la Noguera, l'Alt Urgell, el Solsonès). Al Parc Natural de l'Alt Pirineu s'estima que hi viuen entre 12 i 14 parelles. Entre finals del segle XX i principis del XXI el nombre d'efectius i l'àrea de distribució han augmentat, tot i que en la darrera dècada s'observa un lleuger descens.