De ben petit el teu pare et va iniciar en el món de la muntanya…
Vaig començar amb la meva família, els meus pares són tots dos amants de la muntanya. El pare tenia l’antiga titulació de guia de muntanya, és fotògraf i havia treballat a la Vall de Núria. Sempre ha estat un apassionat de la natura, l’escalada i totes les activitats de muntanya. Així que podíem, ens escapàvem a fer muntanya en família. D’aquí em ve la meva passió.
Als catorze anys vas deixar el futbol amateur per centrar-te en les competicions d’esquí de muntanya…
De petit m'agradava anar a esquiar amb els pares i la meva germana i també amb els amics, sobretot l’esquí fora pista, que era el que trobava més divertit. El futbol va ser com l’inici de l’activitat esportiva, sobretot perquè coincidia amb els amics. És veritat que havia jugat amb el Vic i el Taradell i, alguns partits amb la selecció d’Osona, però el que realment m’agradava era l’esquí de fora pista.
Vas formar part del Centre de Tecnificació de la federació catalana i et vas convertir en un esportista d’alt nivell…
Formar part del centre de tecnificació era la manera de poder practicar l’esquí fora pista, amb seguretat i alhora rebent una formació de qualitat. Va coincidir que el Jordi Canals, que era el director tècnic del centre de tecnificació, va comentar als meus pares que aquell any s’obria el centre de tecnificació d’esquí de muntanya i que es feien proves per accedir-hi. Vaig presentar-m’hi i allò em va canviar la vida. Vaig conèixer molta gent i vaig fer amics amb qui compartíem la mateixa afició. Vaig descobrir que, a banda de baixar, també m’agradava pujar fent esquí de muntanya i gaudir de l’entorn. No només entrenàvem per les curses, sinó que rebíem una formació integral de muntanya: seguretat, coneixement del medi, allaus… Tot això m’apassionava.
Formar part del centre de tecnificació era la manera de poder practicar l’esquí fora pista, amb seguretat i alhora rebent una formació de qualitat.
I van començar a arribar els resultats…
Com que m’agradava i em motivava, hi dedicava moltes hores i van començar a arribar els resultats. En categories joves no hi havia campionats del món, com a màxim es podia aspirar a uns europeus, amb la fortuna que vaig fer un tercer lloc. Més endavant ja vaig participar en Campionats del Món, obtenint uns bons resultats.
Amb els anys, has volgut traslladar els teus coneixements als joves…
Durant deu anys he estat seleccionador estatal de l’equip de joves d’esquí de muntanya i director i entrenador del Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya i de curses per muntanya de Catalunya. He pogut treballar amb joves esportistes que han demostrat la seva capacitat competitiva i que han aconseguit el reconeixement internacional al màxim nivell. Estic molt satisfet d’haver pogut transmetre als joves els coneixements que en el seu dia també em van traspassar a mi.
Com veus el moment de l’esquí de muntanya català d’alt nivell?
Crec que s’està fent molt bona feina. Avui ens podem mirar cara a cara amb potències de l’arc alpí - italians, suïssos, francesos- que sempre han estat al capdavant. S’ha demostrat que fent les coses ben fetes es poden ocupar llocs importants en aquesta disciplina. El podi d’Oriol Cardona als Campionats d’Europa d’Esquí de Muntanya a Boí Taüll n’és un bon exemple. La feina rigorosa i metòdica dels centres de tecnificació, de la federació catalana i dels responsables tècnics dels clubs està donant fruits. S’estan fent les coses molt bé i això també es nota pel que fa a practicants d’esquí de muntanya. S’està professionalitzant amb consciència, amb un treball tècnic i específic.
S’estan fent les coses molt bé i això també es nota pel que fa a practicants d’esquí de muntanya. S’està professionalitzant amb consciència, amb un treball tècnic i específic.
Ara vius a Urús, a la Cerdanya…
De ben petit ja pujàvem a la Cerdanya a esquiar amb la família i a passar els caps de setmana. Els pares tenien una caseta a Oceja i així que vaig acabar la carrera d’INEFC a Barcelona, m’hi vaig instal·lar. Ara fa vuit anys que visc a Urús amb la meva parella. Urús és un poble petit que m’ho dona tot: una relació extraordinària amb els veïns i un entorn natural a tocar, que em permet esquiar, escalar i perdre’m pels boscos del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Surto de casa i em trobo sol en plena muntanya.
Què representa tenir un centre universitari d’INEFC al Pirineu, a la Seu d’Urgell?
Suposa un gran avenç. Tant de bo jo hagués tingut aquesta oportunitat quan estudiava INEFC a Barcelona. És sens dubte un valor afegit i un pol d’atracció per a molts joves que vindran expressament al Pirineu a formar-se en estudis universitaris de muntanya i ho faran en l’entorn que li és propi.
Tenir un centre d INEFC al Pirineu és sens dubte un valor afegit i un pol d’atracció per a molts joves que vindran expressament a formar-se en estudis universitaris de muntanya i ho faran en l’entorn que li és propi.
Actualment, ets el director tècnic dels Mundials d’Esquí de Muntanya que se celebraran a Boí Taüll. Quina ha estat la clau per haver seleccionat l’estació ribagorçana?
És una estació que ofereix moltes possibilitats, sobretot en esquí de muntanya, perquè el seu entorn és brutal, és un privilegi. El Puig Falcó és el cim esquiable més alt del Pirineu i Boí Taüll ofereix molts itineraris i múltiples serveis i facilitats de tota mena per a les persones que es volen iniciar en els esports de neu. Un aspecte molt destacable és que tota la Vall de Boí es bolca en l’organització dels esdeveniments, com va quedar demostrat en els exitosos Campionats d’Europa d’enguany. La gent de la Vall de Boí s’ho sent seu, ho viu molt i això és impagable.
L’Esquí de Muntanya s’incorporarà com a nova disciplina als propers Jocs Olímpics d’hivern de Milano - Cortina del 2026. Això fa més especials aquests Mundials?
Per nosaltres és un gran al·licient i els esportistes en seran els primers beneficiats. Passar de ser un esport més amateur a què es reconegui el seu esforç i la seva dedicació com a disciplina olímpica és molt important, els dona molta més visibilitat a l’hora d’aconseguir esponsoritzacions, així com molt més ressò mediàtic. Qui sap si en el futur l’estació podrá acollir uns Jocs Olímpics d’hivern, de moment hem de gaudir organitzant el millor possible aquest Mundial.
Quines modalitats tindrà la competició i en quin format?
A diferència dels Europeus que hi havia quatre competicions, aquest any n’hi haurà cinc. Es començarà amb els esprints; la segona prova serà la vertical; la tercera serà la cursa per equips; després hi haurà un dia de descans i, finalment, hi haurà una individual el dissabte i una de relleus el diumenge. Les modalitats que són olímpiques és l’esprint i els relleus, que són proves molt atractives i visuals per a l’espectador. Després tenim les proves reines, és a dir, la individual, que tindrà lloc dins del domini esquiable de l’estació, amb uns itineraris molt divertits per al públic i per als mateixos corredors. També hi ha la cursa per equips, que és la més llarga, es corre amb parelles i és la més tècnica, la més alpina. La vertical, de màxim esforç, que transcorre des d‘un punt a un altre superior, sempre en pujada.
Pel que fa als Mundials d'Esquí de Muntanya de l'any que ve, tenim un històric que ens avala i una implicació total dels habitants de la Vall de Boí i de l’Alta Ribagorça.
Quines característiques aporta l’estació de Boí Taüll a l’hora d’organitzar els Mundials?
Històricament, l’estació ja ha organitzat la Copa d’Espanya, els Campionats d’Espanya i l’any passat els Europeus. Parlant amb tots els agents implicats, sobretot esportistes i la Federació Internacional, tothom va quedar molt satisfet de l’organització, de l’entorn, de l’estació i ens van oferir la possibilitat d’organitzar els Mundials. Entenc que tenim un històric que ens avala i una implicació total dels habitants de la Vall de Boí i de l’Alta Ribagorça. També hi haurà la col·laboració del cicle de neu del Pont de Suert, els clubs, l’INEFC Pirineus, i les entitats del territori.
Quin impacte poden tenir aquests Mundials d’Esquí de Muntanya en el territori?
Aquesta celebració tindrà una repercussió mundial. Hi haurà proves que es retransmetran en directe per les televisions i, més enllà de l’esport, contribuiran a difondre encara més el patrimoni natural i cultural de la Vall de Boí i de l’Alta Ribagorça. També suposarà una potenciació de l’esquí de muntanya i un suport clar als esportistes. Els Mundials implicaran la participació d’entre vint-i-set i trenta delegacions i moure’m entre 450 i 500 persones, amb tot el que això representa. No estem parlant només dels dies de competició, sinó de les jornades prèvies dels entrenaments.
