Des de fa tres generacions, la família Dolcet viu entre fogons i gestiona un modern i confortable allotjament de muntanya al petit poble d'Alàs, a l’Alt Urgell. El seu restaurant és un dels de més anomenada de l’Alt Pirineu, gràcies a l’abundància i la qualitat dels seus plats. Una carta basada en la cuina tradicional catalana elaborada amb productes de la terra i de temporada.
Pepita Duran Capdevila, filla de Cal Mateuet de Travesseres, la gran de quatre germans, va anar a estudiar a Barcelona per fer de mestra. Però a finals de 1962, el rumb de la seva vida va canviar quan va entrar a Cal Dolcet d’Alàs, en casar-se amb Ramon Dolcet Pujol, el propietari de la fonda. Avui, gairebé seixanta anys després, la Pepita (alma mater de la casa) segueix movent-se entre taules i plats, repartint amabilitat i simpatia entre els clients. Ara són les seves filles Carme i Marta i el seu fill Ramon (el cinquè Ramon de la nissaga) els qui estan al capdavant del negoci familiar.
Un establiment familiar
Ramon Dolcet Cubells va casar-se el 1927 amb Càndida Pujol de Cal Farré d’Àlàs, i van tenir tres fills: Ramon, el gran (futur marit de Pepita Duran), Carme i Lluís. El 1932 va comprar un terreny de Ca l’Ortodó, on construiria el cafè d’Alàs, un edifici emblemàtic. En els seus orígens, Cal Dolcet va fer de fonda, de cafè, de forn i de botiga, i també havia fet de sala de ball, just on ara hi ha el restaurant. La façana de la fonda va ser dissenyada, amb motius ornamentals d’estil classicista, per Pere Ribes, de Cal Marianga, un paleta d’Alàs molt enginyós i destre.
Durant la guerra civil la fonda va ser confiscada en diverses ocasions, va acollir una farmàcia, va fer d’hospital militar i també de quadra de mules en el moment de la retirada republicana.
Durant la guerra civil la fonda va ser confiscada en diverses ocasions, va acollir una farmàcia, va fer d’hospital militar i també de quadra de mules en el moment de la retirada republicana. Pocs anys després d’acabada la guerra va morir el padrí Ramon i va quedar la seva dona Càndida amb les tres criatures, qui va haver de sortir-se’n tota sola amb la casa i el negoci en els durs anys de la postguerra. En aquells temps, la fonda tenia vuit habitacions i dos serveis a l’extrem del passadís i hi pujaven a estiuejar famílies de Barcelona que repetien fidelment any rere any.
Ramon Dolcet Pujol va morir el 1999 i de llavors ençà va ser la seva dona Pepita i els seus tres fills Carme, Marta i Ramon, qui tiren endavant el negoci i el fan créixer amb empenta i gran professionalitat.
Poc després de casar-se el Ramon i la Pepita, van afegir dos pisos a la part del darrere de l’edifici, on hi vivien els carrabiners amb les seves famílies. La sala de ball de Cal Dolcet va tancar el 1973 i al seu lloc van obrir el nou restaurant. A partir d’aquell moment tot va canviar força, la padrina Càndida, que sempre havia portat la cuina, es va fer gran i van contractar un cuiner. Ramon Dolcet Pujol va morir el 1999 i de llavors ençà va ser la seva dona Pepita i els seus tres fills Carme, Marta i Ramon, qui van tirar endavant el negoci i el van fer créixer amb empenta i gran professionalitat.
L’escudella i carn d’olla de Salvador Dalí
L’anomenada que tenia (i que té encara avui) l’escudella i carn d’olla de Cal Dolcet va travessar l’Atlàntic i va arribar a oïdes de Salvador Dalí. El 1978 el pintor empordanès exposava a Nova York i confessà, a un amic seu català, que tenia delit de menjar escudella i carn d’olla. L’amic li va respondre que quan tornés a Catalunya havia d’anar a menjar-ne a Cal Dolcet d’Alàs, perquè com aquella no n’hi havia d’altra. Efectivament, Dalí va anar a Cal Dolcet, va menjar escudella i carn d’olla, es va mostrar del tot satisfet, va dibuixar en un full de paper un quixot estilitzat i hi va estampar la seva signatura al costat del nom de l’establiment.
Cal Dolcet ofereix especialitats com el cabrit, la cua de bou i l’escudella i carn d’olla, que tant va agradar a Salvador Dalí, o el tiró amb naps i la llengua de vedella amb bolets.
Cal Dolcet ofereix avui els plats més tradicionals de la gastronomia pirinenca, amb especialitats com el cabrit, la cua de bou i l’escudella i carn d’olla, que tant va agradar a Salvador Dalí o el tiró amb naps i la llengua de vedella amb bolets. La carta del Dolcet es caracteritza per les sopes (els dimarts, sempre hi ha escudella), entrants variats (assortits d'embotits i d'ibèrics, amanides, canelons casolans, trinxat de la Cerdanya, favetes a la catalana...) i segons de carns (guisades o a la brasa) i algun plat de peix, com el llenguado amb llagostins. Un menú que s'arrodoneix amb les millors postres casolanes i molt típiques, com mel i mató, braç de gitano amb nata de la Cooperativa del Cadí, crema catalana o postres de músic. Tot plegat, acompanyat d’una selecció dels millors vins de les DO catalanes.
Dolcet, l’Hotel
La família Dolcet, que des de fa vuitanta-set anys regenta el popular restaurant del mateix nom, va obrir, ara fa dotze anys, el seu propi hotel. Amb el nom Dolcet, l’Hotel, l’establiment disposa de 12 confortables habitacions, dos apartaments i totes les comoditats. Es va concebre com un allotjament singular, ja que cadascuna de les habitacions és diferent de les altres, fet que les dota d’una forta personalitat. Una altra de les peculiaritats de l’Hotel és que tota l’energia que consumeix és d’origen geotèrmic, procedent del mateix subsòl sobre el qual es troba emplaçat.
La recepta
"Llengua de vedella amb bolets"
Temps d’elaboració 35 minuts
Ingredients:
-
Una llengua de vedella cuita
-
Sofregit de verdures
-
Vi ranci
-
Brou de carn
-
Oli d’oliva
Preparació:
Bulliu la llengua, peleu-la i talleu-la a rodanxes d’un gruix d’un dit aproximadament. Enfarineu-la, fregiu-la i reserveu-la. Feu un sofregit de verdures amb un manat d’herbes i un gotet de vi ranci. Hi poseu la llengua, el brou de carn i ho deixeu coure 30 minuts a foc mitjà. Després hi afegiu els bolets saltats i a l’últim moment la picada.
