Julio Quílez Mata (Tarragona, 1971) és arxiver. Va estudiar història i arxivística. Ha treballat com a director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp, de responsable de l’Arxiu Central dels Jutjats Penals de Barcelona i com a coordinador de les TIC de la Xarxa d’Arxius Judicials de Catalunya. Des del 2021 és vocal d’innovació i recerca de l’Associació de Professionals de l’Arxivística i la gestió de documents de Catalunya. Actualment, dirigeix l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.
La primera setmana de maig se celebra el 19è Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya amb el títol ‘Dades en acció’. Com es presenta? Es tracta d’un congrés molt esperat, per dos motius: Un, per la temàtica, perquè aquesta serà la primera vegada que es parlarà únicament de dades, és a dir, serà un congrés eminentment tecnològic, sense oblidar la part més humanística pròpia també de l’arxivística. I dos, perquè hi ha molt interès per a analitzar les línies més importants de recerca en el marc de la professió. Tant el sector públic com el privat, estan molts interessats a trobar-se i explorar vies de cooperació.
El congrés serà eminentment tecnològic, sense oblidar la part més humanística pròpia també de l’arxivística.
Estem parlant d’un esdeveniment força rellevant des del punt de vista organitzatiu… Aquest és el congrés més important de l’Estat quant a arxius, amb la participació d’un nombre molt important de congressistes, però sobretot pel que fa a la presència internacional; només cal veure que de la cinquantena de ponents que tindrà el congrés, setze són internacionals. Els participants venen del Canadà, dels Estats Units, Portugal, Estònia, França, Brasil…
Coordines el comitè científic del congrés… El congrés està administrat per tres comitès: el local, l’organitzatiu i el científic. El comitè científic té l’encàrrec de decidir des dels àmbits temàtics del congrés fins a la selecció dels ponents i la seva coordinació. Està integrat per professionals de reconegut prestigi de diferents administracions, com ara, la de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona o la Universitat Autònoma de Barcelona, entre altres. Em sento un privilegiat per poder coordinar un comitè científic d’aquestes característiques.
I ho fas des de la base d’operacions de l’Alt Urgell… Sí, perquè a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell tenim una vocació molt orientada cap a les noves tecnologies aplicades als arxius. Hem participat en projectes d’innovació en diferents àmbits, com ara, el disseny de noves aplicacions informàtiques, investigacions en el camp de les tecnologies semàntiques, en el dels sistemes orientats cap a la intel·ligència artificial, etc.
A l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell tenim una vocació molt orientada cap a les noves tecnologies aplicades als arxius.
Avui dia les dades van que volen. Quins són els reptes del s. XXI? Un primer repte molt important és de tipus ètic, es tracta de veure com podem arribar a conciliar la intel·ligència artificial amb la gestió de la informació sense que això impliqui un problema ètic. Gestionar els biaixos que la intel·ligència artificial provoca, perquè pot arribar un moment que no sapiguem distingir el que fan els humans del que fan les màquines. És el que està passant amb el ChatGPT, una aplicació informàtica que entra a dins del que s’anomena la intel·ligència artificial generativa, és a dir, una intel·ligència artificial que crea continguts. Aquest és un assumpte importantíssim, i per això els professionals de l’arxivística hem de garantir la identificació de la procedència en l’elaboració dels continguts així com de les fonts utilitzades i la seva semàntica.
I els altres desafiaments? Un segon repte és com digitalitzem els nostres fons, com els convertim en dades i com això pot ajudar a empreses i administracions a ser més àgils i interoperables. Un tercer repte és veure quin paper han de jugar els arxivers i les arxiveres en les noves professions que s’estan creant. Estem parlant d’un altre mercat, on els professionals ja deixen de dedicar-se exclusivament a la gestió documental per convertir-se també en arquitectes de dades.
Hem de veure com podem arribar a conciliar la intel·ligència artificial amb la gestió de la informació sense que això impliqui un problema ètic.
Com conviurà l’arxiver tradicional amb aquest altre ‘arquitecte de dades’? Hem de ser capaços de trobar una conjunció, un punt d’unió, i aquest escenari de confluència passaria pel camp de les humanitats digitals.
Camp de les humanitats digitals? Sí, aquest és un camp relativament nou que es refereix a l’aplicació de les ciències de la computació a la documentació històrica. A partir d’aquí, aprofitant els coneixements que té el professional de l’arxivística, haurem d’analitzar com els podem fusionar amb la gestió de les dades a través de la intel·ligència artificial, per exemple. En aquesta línia, existeixen projectes, en els que l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell participa, com és la recerca en la lectura automatitzada de textos manuscrits, no pas mecanoscrits, a través de la intel·ligència artificial. Això permet que les màquines puguin arribar a extreure –i comprendre- el contingut del passat. Imaginem-nos que en el futur grans masses de documentació ja no hagin de ser llegides pels humans, sinó que siguin les màquines les que tradueixin tot això en dades absolutament computables i amb significat.
Les humanitats digitals són un camp relativament nou que es refereix a l’aplicació de les ciències de la computació a la documentació històrica.
I en aquest context, on queda el paper de l’arxiver diguem-ne històric? L’arxiver històric haurà d’ajudar als especialistes en dades a triar quin tipus de documentació considera que és interessant, com es pot consultar aquesta documentació i quina informació rellevant pot contenir. Aquest seria el punt de trobada entre les dues ànimes de l’arxivística, sempre que els arxivers parlem, en bona part, el llenguatge dels informàtics.
Els avantatges de la digitalització són inqüestionables… Totalment. Els arxius d’aquí a una o dues dècades no tindran sentit si no es troben en un procés molt madur de digitalització. De fet, a la majoria d’arxius ja ho estem fent, però cal que hi hagi una campanya molt activa en aquest sentit.
L’arxiver històric haurà d’ajudar als especialistes en dades a triar quin tipus de documentació considera que és interessant, com es pot consultar aquesta documentació i quina informació rellevant pot contenir.
I també una campanya en l’àmbit de la formació? Efectivament, la formació és un altre dels pilars rellevants d’aquest congrés. Cal que la professió comenci a formar-se molt decididament cap a un model que podríem dir que tendeix més cap a principis de l’enginyeria informàtica, especialment en el camp de la modelització de dades. De no fer-ho, hi ha un risc molt real de desaparèixer com a professió.
En els últims anys la gestió documental ha canviat molt? Moltíssim. Ens trobem en un procés de desintegració dels documents, perquè tot comença a orientar-se cap a les dades. Ara bé, és molt important que els arxivers i arxiveres acompanyin el procés de digitalització. Hem de fer-ne el seguiment i garantir que aquestes dades siguin autèntiques, siguin fiables, siguin íntegres i siguin accessibles, és a dir, que es puguin recuperar. És per això que no ens podem desconnectar de tot aquest desenvolupament que s’està produint.
Ens trobem en un procés de desintegració dels documents, perquè tot comença a orientar-se cap a les dades. Ara bé, és molt important que els arxivers i arxiveres acompanyin el procés de digitalització.
Els congressos d’arxivística acostumen a marcar el to de la professió. Quin és avui el to? El to de la professió actualment està una mica dividit. D’una banda, hi ha una gran esperança per arribar a donar un servei en aquest nou horitzó de les dades, però, per altra banda, existeix un gran desconcert i una situació d’angoixa, perquè la realitat que coneixem s’està diluint. És molt difícil, de la nit al dia, formar centenars de professionals en un àmbit tecnològic que és absolutament desconegut i això genera molta incertesa. Ens trobem al cor del que s’anomena l’era fosca digital, perquè ara mateix no sabem si en el futur podrem garantir i donar testimoni del nostre present a través de les dades i existeix el perill que no siguin recuperables, s’hagin eliminat o puguin arribar a patir un atac informàtic massiu. Ara per ara, no les controlem de la mateixa manera que controlem el paper.
Som a la dimensió desconeguda? Ens trobem en una fase crítica de la història de la humanitat. Els arxivers hem de lluitar perquè aquesta no sigui una era fosca digital.
Quin és el nivell arxivístic de Catalunya? Tenim un nivell molt elevat, som una comunitat arxivística de referència en l’àmbit internacional. La nostra feina és coneguda i reconeguda arreu. Bona part dels professionals de l’arxivística catalans participen, directament o indirecta, en projectes a l’exterior, tenen una clara vocació internacional. Bona prova d’això és que a la cloenda del congrés hi participarà la presidenta del Consell Internacional dels Arxius.
