Escamot Tamarro va ser el primer grup de música que va muntar. Era la seva manera d’aprendre música i a fer de músic. La bateria es va convertir en el seu instrument i, ben aviat, el jazz en el seu centre d’interès. Un interès que, amb el temps, aniria evolucionant cap a altres formes de creació musical, que inclouran, ja com a músic professional, una actualització de la música tradicional. A poc a poc, s’imposarà la necessitat d’una formació com a pas previ cap a la professionalització. El Taller de Músics de Barcelona, primer, i l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), després, seran la base formativa, complementada amb la recerca constant i personal, d’un músic que, amb el pas del temps, unirà dos mons, el de la música d’arrel i el de l’experimentació musical. Vet aquí, doncs, el que un dia el durà a afirmar que ser músic és molt més que fer un concert.
Efectivament, l’Arnau ha treballat amb les músiques i el cançoner tradicional pirinenc, amb els seus instruments i amb els de creació pròpia. El músic urgellenc, que, com dèiem, té una visió contemporània de la música tradicional de la muntanya, ha editat tres discs: Projecte Pirene, l’any 2013; Libèrrim, l’any 2015, i Tost, cants, músiques i sons del Pirineu català, l’any 2018. Una experiència, aquesta darrera, que ha sorprès per la seva gran creativitat, imaginació i sensibilitat. Alhora, edita l’àmbum “Volum 1” sota el sobrenom Butzurada i durant la pandèmia va editar, a més, el clip Els carrers seran el cel.
I en la difusió d’una música i d’uns sons, que reforcen l’autoestima d’una terra, d'una muntanya, Obiols és l’actor d’una llarga sèrie d’actuacions i projectes que el converteixen, malgrat la seva joventut, en un músic amb una trajectòria excel·lent i amb projectes interdisciplinaris lligats al teatre, la poesia o el cinema. A l’original mirada sobre l’entorn de Brots transhumants, una creació compartida amb el ballarí Magí Serra i el creador audiovisual Pepe Camps, hi hem d’afegir les mostres artístiques amb el guitarrista Santi Careta; les actuacions amb la cantant mallorquina Joana Gomila; el creatiu trio de jazz de David Mengual; l’experiència amb l’acordionista basc Kepa Junquera; les col·laboracions amb el músic occità Joan Francés Tisnèr o la instal·lació sonora a partir de peces del taller de l’escultor Ernest Altés, entre altres. És rica també la seva participació en projectes col·lectius, com ara la selecció i direcció musical d’Ulls clucs, el projecte educatiu de l’Auditori barceloní; la participació anual a la Fira Sons de la Mediterrània de Manresa; la col·laboració amb Nilak, una combinació de circ i música pirinenca, al Dansàneu d’Esterri d’Àneu; la seva presència a Pyrénées Vivantes, a Germ, als Pirineus francesos; o la seva actuació al festival BAM durant les festes de la Mercè de Barcelona.
En un camp més proper, hi hem de sumar la direcció musical del Festival TRAMA, mostra de músiques de les muntanyes d’Europa, que se celebra cada any a Bellver de Cerdanya, i la creació del festival Art a pinyó. Art, bicicletes, Pirineu, cada mes de juny a la Seu d’Urgell.
“Hem passat pàgina de moltes coses del passat sense gaires miraments. Hem eliminat coses del passat que no cal que tornin, però també ens hem carregat coses bones que ja no tornaran, i potser no calia”, ha deixat dit. I com a resposta creu que la seva vida al Pirineu és un aprenentatge permanent. Conèixer les muntanyes, en el sentit més ampli de la paraula, és d’allò més reconfortant.
