08.12.2022 |
Viure als Pirineus

LLIBRES

Presenten AIGUAT! 1982-2022. Quaranta anys de les inundacions a la comarca de la Seu i Andorra

Veïns i veïnes de la Seu d'Urgell i comarca omplen de gom a gom la Sala de la Immaculada per rememorar els fets i les conseqüències d'aquell aiguat extraordinari i devastador.
Aiguats presentació 2
Presentació del llibre AIGUAT! 1982-2022 a la Sala la Immaculada de la Seu d'Urgell / FS
Presenten AIGUAT! 1982-2022. Quaranta anys de les inundacions a la comarca de la Seu i Andorra

Aquest dijous s'ha presentat a la Seu d'Urgell el llibre AIGUAT! 1982-2022. Quaranta anys de les inundacions a la comarca de la Seu i Andorra, a càrrec dels seus promotors, Ramon Ganyet, Joan Ganyet i Jordi Mas. L'acte, que ha comptat també amb la intervenció de l'alcalde, Francesc Viaplana, i, de qui ho era el 1982, Amadeu Gallart, s'ha celebrat a la Sala de la Immaculada que s'ha omplert de gom a gom per a l'ocasió. Un gran nombre de veïns i veïnes han volgut rememorar les conseqüències d'aquell aiguat extraordinari i les seves conseqüències.

El llibre està dedicat a totes les persones que van perdre la vida en aquell aiguat de 1982 i, d'una manera molt especial, a l'urgellenc i alcalde de les Valls de Valira, Josep Mas Areny. Josep Mas pujava, aquell tràgic dilluns, per la carretera de la Seu a Andorra en direcció a la Borda Blanca per ajudar a munyir -ja que se n'havia anat la llum-, quan el seu cotxe va ser arrossegat per la força de la corrent de l'aigua del Valira.

Precisament Jordi Mas Bentanachs, fill de l'alcalde de Valls de Valira que va perdre la vida, ha estat un dels promotors del llibre i l'introductor, aquest dijous, de l'acte de presentació. Mas va desgranar dues raons que justifiquen la publicació d'aquest llibre i valia la pena fer l'esforç, va dir. D'una banda, perquè els fets ocorreguts els dies 7 i 8 de novembre de 1982 van ser d'una magnitud molt gran i van suposar una abans i un després en la història de la nostra petita ciutat i val la pena preservar la memòria de cara al futur, apuntà. La segona raó, és la de recordar i retre un petit homenatge a totes les persones que van perdre la vida en aquells dies tan tràgics. Totes les catorze vides que el riu s'emportà, mereixen el nostre record i reconeixement, va afirmar.

Aiguats presentació RÀDIO SEU
Presentació del llibre AIGUAT! 1982-2022 a la Sala de la Immaculada de la Seu d'Urgell / RÀDIO SEU

L'alcalde de la Seu d'Urgell, Francesc Viaplana, va agrair a tothom que ha fet possible la publicació del llibre, "just quan es compleixen 40 anys que el nostre territori va quedar devastat per la força desmesurada de l'aigua". L'alcalde, que va lloar la unitat d'acció d'institucions, voluntaris i persones anònimes a l'hora de donar resposta a aquells esdeveniments, va afirmar que "cal tenir ben present el que va passar i com es va superar aquesta tragèdia, sent un moment clau de la nostra història recent i que en part va comportar el que és la Seu d'avui".

Amadeu Gallart, que era l'alcalde de la Seu d'Urgell el 1982, va intervenir per detallar com l'ajuntament va fer front a aquells fets de grans proporcions i a les seves conseqüències, amb pocs recursos i molta unitat d'acció. Gallart va explicar que " l'aïllament que van provocar els aiguats, sense comunicacions telefòniques ni carreteres, es va combatre amb la creació de la Junta de Coordinació d'Emergències, que va ser molt efectiva, amb les bones relacions amb els ajuntaments i amb la resposta de l'Estat". Gallart va considerar "que en aquells moments vam saber el que era un Estat que funcionava". Per qui era aleshores l'alcalde de la Seu, "la Generalitat, tot i la seva implicació, acabava de néixer i no tenia el poder d'actuació de l'Estat". Amadeu Gallart, abans d'acabar la seva intervenció, va advertir que cal estar molt atents als models de creixement urbanístic per evitar desgràcies com la de 1982.

Aiguat

Ramon Ganyet, que va ser el coordinador municipal en els aiguats de 1982 i, més endavant, coordinador de les infraestructures olímpiques, va explicar com es va fer la reconstrucció després dels aiguats, a la Seu i a la comarca. Ganyet va apuntar que, "des del començament no vam voler, només, restituir allò que s'havia fet malbé, si no que, si es podia, s'havia de fer millor del que era abans". Aquesta idea per Ganyet "va determinar que s'executessin projectes estructurals complexos i transformadors, com la canalització del Segre, en els 4 Km que van des d' Alàs a la Seu d'Urgell". Una canalització del riu i la subsegüent concentració parcel·lària que va afectar 180 Ha de terreny, 450 parcel·les i a uns 300 propietaris. Ramon Ganyet va parlar de les revingudes del riu i de les referències antigues i, alhora, va advertir que calia fer les coses bé i estar preparats. L'enginyer va fer també un repàs pel context territorial, polític i social de l'època.

Per la seva banda, Joan Ganyet, que va ser alcalde de la Seu d'Urgell de 1983 a 2003, va explicar com la ciutat va ser capaç de superar aquells esdeveniments de novembre del 82 i convertir-los en una oportunitat. Per Ganyet, "la tragèdia dels aiguats va trobar la ciutat preparada urbanísticament per fer-hi front. El Pla General d'Ordenació Urbana preveia la canalització del segre, sense posar-hi data, i la creació d'un parc públic vora la ciutat històrica". Joan Ganyet va assegurar, a mode de conclusió, que el fet més dramàtic del segle XX, juntament amb la Guerra Civil, va possibilitar el decenni 1982-1992 "passant de la devastació dels aiguats, a l'esdeveniment més il·lusionador que ha deixat la petjada més profunda i significativa del segle: els Jocs olímpics que van obrir la nostra ciutat al món". Abans de finalitzar la seva intervenció, Joan Ganyet va ser molt crític amb l'actual gestió que es fa del riu i va instar l'Ajuntament de la Seu a netejar-lo més sovint "amb permís o sense de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre".  

El llibre

AIGUAT! 1982-2022, publicat per Edicions Salòria, descriu en 300 pàgines i una edició molt acurada, les terribles conseqüències de la riuada que va tenir lloc el 7 i 8 de novembre de 1982. Les inundacions van comportar la pèrdua de vides humanes, la destrucció de cases, ponts, carreteres i altres infraestructures, a més de terrenys agrícoles. El llibre també recull com la societat va fer front als aiguats, i com es van coordinar i executar els treballs de reconstrucció, amb la resposta exemplar de la població i de les administracions públiques davant d’una ensulsiada de magnituds històriques.

L'obra -en què també hi ha participat Eron Estany- recopila les vivències d’una trentena d’espectadors directes i de protagonistes dels fets, tant de l'Alt Urgell com del Principat d’Andorra, així com més de 300 fotografies de les riuades. Els testimonis andorrans, recopilats per l’escriptor Iñaki Rubio, aporten informació inèdita en la recomposició de tot allò que va passar fa quaranta anys. 

AIGUAT! 1982-2022. Quaranta anys de les inundacions a la comarca de la Seu i Andorra ja es pot trobar a la venda a les llibreries.

Presenten AIGUAT! 1982-2022. Quaranta anys de les inundacions a la comarca de la Seu i Andorra
Comentarios