LITERATURA

Presenten "A l'amic escocès" de Maria Barbal, a Sort

A l'amic escocès, torna als escenaris pallaresos que tan familiars són als lectors de Maria Barbal

Maria Barbal alcalde
photo_camera L'escriptora pallares Maria Barbal amb l'alcalde de Sort, Raimon Monterde/sort.cat

La pluja i neu que han estat caient tota la jornada no han estat obstacle perquè la sala d'actes de l'Ajuntament de Sort s'omplís per rebre a l'autora pallaresa Maria Barbal, la gran dama de les lletres catalanes, que amb la seva darrera novel·la, A l'amic escocès, torna als escenaris pallaresos que tan familiars són als seus lectors per les seves obres del Cicle del Pallars (Pedra de tartera, Mel i metzines, Càmfora i també La mort de Teresa i País íntim).

A l'amic escocès a Sort

A partir de la troballa per part de l'autora d'intercanvis epistolars entre en Benet, que és cridat a lleves des del Pallars per lluitar a la Guerra Civil, i en George, que com molts altres escocesos va lluitar a les Brigades Internacionals en defensa de la República, Maria Barbal basteix una novel·la on s'entremesclen estils literaris - cartes, monòlegs, diàlegs a diferents veus.. - i punts de vista que acaben en l'assumpció de la realitat per part d'uns protagonistes que al final de la novel·la s'emmirallen l'un en l'altre i se n'adonen que hi ha ferides que no tancaran mai.

A partir de les intervencions dels assistents, Maria Barbal, que també ha llegit diversos fragments de l'obra, ha declarat que no tanca la porta a ambientar més llibres al Pallars; considera, de fet, que encara hi ha buits i silencis al voltant de la Guerra Civil a les nostres contrades, que es van fer especialment presents amb la publicació de Pedra de tartera l'any 1985, i que és bo parlar-ne i afrontar-los mitjançant la literatura. 

Així mateix, en una altra intervenció ha esmentat que de vegades és dificultós per als traductors de la seva obra tractar un llenguatge que utilitza com a eina per fer versemblant al protagonista a ulls del lector però que, tanmateix, l'excel·lent traducció de Pedra de tartera a l'alemany és segurament un dels factors que explica l'èxit d'aquesta obra al país veí.