El cementiri d’Isavarre, a Alt Àneu, va acollir, aquest diumenge, un sentit homenatge a les persones afusellades per les tropes franquistes durant la Guerra Civil i enterrades en una fossa comuna a Prat de Fuster, a Sorpe. En l’acte van participar familiars de les víctimes així com l’alcalde de l’Alt Àneu, Xavier Llena, i el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses. Els familiars van dipositar flors i es va descobrir una placa en homenatge als deu veïns assassinats a Isavarre, Borén i Àrreu entre el 16 i el 18 d’abril del 1938.
Tres identificats a Isavarre
El març de 1938 l’exèrcit franquista va trencar el front d'Aragó, que fins aleshores s’havia mantingut estable, i va avançar en direcció a l’est. Les operacions van acabar el 20 d’abril, quan l’exèrcit franquista va arribar a la frontera franco-espanyola. Entre el 16 i el 18 d’abril de 1938, poc després d’ocupar Isavarre, l’exèrcit franquista va assassinar deu homes d’Isavarre, Borén i Àrreu. Els van afusellar a Prat de Fuster, entre Isavarre i Sorpe.
La Direcció General de Memòria Democràtica va reunir informació sobre la fossa a partir de l’encàrrec de dos treballs de recerca encarregats a la historiadora Noemí Riudor: el primer, de l’any 2010, va ser un estudi sobre fosses del Pallars Sobirà mentre que el segon va ser un treball d’estudi específic sobre la fossa de Prat de Fuster i de cerca de familiars de les víctimes, els anys 2018 i 2019.
Els treballs d’exhumació van permetre localitzar les restes de vuit de les persones afusellades. Es trobaven a poca profunditat, per la qual cosa estaven molt exposats, la qual cosa dificultava la viabilitat de les proves de l’ADN. Finalment, s’ha pogut identificar tres víctimes. Es tracta de Jaume Sabaté Saurat, Francesc Font Faure i Albert Mateu Ros.
L’èxit del Programa d’identificació genètica
El programa és fruit de la col·laboració, vigent des de 2016, entre el Departament de Justícia, Drets i Memòria (mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica) i el Departament de Salut (a través de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron). És una mostra del compromís que el Govern de la Generalitat té amb la recerca i la identificació de les persones desaparegudes i el retorn de la dignitat a aquestes persones i a les seves famílies.
L’encreuament de les bases de dades de perfils genètics de familiars i la dels perfils genètics de les restes recuperades a les intervencions arqueològiques permet posar la ciència a disposició de la memòria i ja ha aconseguit la identificació de 24 persones des que es va iniciar, el 2016.
