El Marcel·lí, que és un home de la terra baixa, va entendre de seguida el caràcter orc dels habitants de muntanya i l’ha sabut explicar com ningú. Va crear el primer projecte periodístic que volia relligar unes valls que sovint viuen d’esquena per raons que serien llargues d’explicar. Pocs mesos després de la sortida, VIURE ALS PIRINEUS es convertia en la revista gratuïta que sabia combinar millor el necessari contingut publicitari amb una entrevista d’un jove emprenedor o el reportatge que recupera la memòria d’una padrina de Tuixent.
Viure als Pirineus no és una revista on trobem anuncis locals amuntegats, hi ha informació de servei i bons reportatges que ens descobreixen sempre racons o persones arrelades a la terra.
El Marcel·lí Pascual ha tingut una altra virtut: saber-se envoltar dels millors companys de viatge pel seu projecte. Amb la modèstia que el caracteritza, sempre ha demanat consell a un i altre abans d’emprendre una nova aventura i va comptar amb bons socis només començar. I els darrers anys, qualitativament la revista encara ha fet un salt més fort. Els seus continguts, gràcies a l’olfacte del Jordi Ausàs, ajuden a conformar un imaginari pirinenc que defuig dels tòpics turístics i del bonisme paisatgístic. Són peces que hom hi descobreix gent amb ganes de canviar les coses, articles amb injustícies territorials, o entrevistes sorprenents.
La revista ha sabut sortejar els canvis profunds de la professió periodística i ha viscut de primera mà la transició de l’edició en paper a la digital. VIURE ALS PIRINEUS no ha renunciat a cap dels dos mons i aquesta n’ha estat la virtut. A més, des del 2007, la revista té un germà més gran: Edicions Salòria. L’editorial que també ha engegat l’editor de Térmens, ha estat un altre encert. La publicació de llibres de temàtica pirinenca o la recuperació de contes i rondalles que ja només recordaven els més grans, ara s’han posat a l’abast de noves generacions. Aquesta és també una feina que el Marcel·lí ha fet amb encert.
La revista ha sabut sortejar els canvis profunds de la professió periodística i ha viscut de primera mà la transició de l'edició en paper a la digital
Els que coneixem en Marcel·lí Pascual sabem que es presenta com un cul inquiet desendreçat, però ens enreda a tots. És un editor que sap què vol fer i on vol arribar. La seva bona feina ha fet que aquestes comarques siguin una mica més cultes, estiguin millor informades i la gent es conegui una mica més. Gràcies Marcel·lí per haver viscut pels pirinencs i haver transmès els valors de la gent d’aquestes muntanyes. Per molts anys més!
