La Universitat de Lleida, amb el Pirineu

La recerca universitària sobre aspectes d’interès del Pirineu no ha mancat mai. Amb un fort lligam amb la muntanya, la Universitat de Lleida té des de finals dels anys 1980s estudis forestals i ambientals.
Jaume Puy Llorens - Rector de la UdL
Jaume Puy Llorens - Rector de la UdL

El dia 13 de juliol de 1993 es va celebrar a la Seu d’Urgell un curs dedicat a la Unió Europea i el Tractat de Maastrich, amb el qual la Universitat de Lleida, creada tot just un any i mig abans, inaugurava la seva Universitat d’Estiu. Va ser un primer pas d’un compromís de la nostra universitat amb aquest territori immens, d’extraordinària bellesa i potencial inacabable, que es mereix disposar d’activitat econòmica i de serveis que afavoreixin l’arrelament i la prosperitat de la gent que hi viu.

La Universitat d’Estiu ha crescut amb els anys, i ha guanyat seus i presència territorial a la vegueria, amb activitats també a Alàs i Cerc, Erill la Vall, Esterri d’Àneu, Isil, el Pont de Suert, Salardú, Sant Esteve de la Sarga, Tremp i Vielha. Fora dels dos anys de pandèmia que han limitat severament els desplaçaments, la Seu d’Urgell n’ha estat la capital emblemàtica i durant uns anys exclusiva, i com a tal s’ha anat enfortint al llarg de les dècades i hi ha acollit cursos cada any, amb la sola excepció dels anys de la Covid. D’aquest lligam en celebrem enguany la 30ena edició, i tot sol ja és una mostra del compromís de la Universitat de Lleida amb el territori. Però, pel que fa al Pirineu, aquest compromís va molt més enllà i abasta altres llocs, col· laboracions i disciplines. En referiré algunes.

Per a l’accés a la Universitat, la UdL gestiona les proves que es fan a seus en diverses comarques de la demarcació. Des de fa anys, entre aquestes seus hi ha la Seu d’Urgell però, més recentment, s’hi ha incorporat també Viella i Tremp. Tot i ser un territori molt gran i poc dens en població, val la pena fer aquest esforç suplementari en benefici del jovent que s’ha de desplaçar per fer les proves. És cert que no podem arribar a tot arreu, i la gent del Pirineu entén aquestes servituds, que es veuen compensades amb escreix pels beneficis de viure en aquest entorn; tot i això, paga la pena buscar fórmules per fer-los la vida més fàcil, ni que suposi un cert cost humà i material.

La Universitat d’Estiu ha crescut amb els anys, i ha guanyat seus i presència territorial a la vegueria, amb activitats també a Alàs i Cerc, Erill la Vall, Esterri d’Àneu, Isil, el Pont de Suert, Salardú, Sant Esteve de la Sarga, Tremp i Vielha

Desplaçar recerca i estudis a les comarques de muntanya també és una manera de contribuir a l’estabilització de la població i al progrés. Aquest curs ha començat a la Seu el grup de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE) Pirineus, de l’INEFC, adscrit a la UdL. L’especificitat d’aquests estudis entorn de l’esport de muntanya serveix com a aparador d’unes activitats que els pirinencs senten com a pròpies, i alhora ajuda a forjar un sentiment i cerca un arrelament que pot ajudar en el necessari reequilibri territorial del país. L’èxit incontestable de la primera crida a l’admissió d’estudiants, l’estiu passat, en què cada plaça oferta comptava amb 14 candidats, fa preveure un futur esplèndid a aquests estudis i a les oportunitats professionals de promoció de l’esport, l’economia, el turisme, el lleure i la salut que s’hi associen.

En el futur, l’oferta d’estudis s’ampliarà probablement amb un grup d’estudiants del grau d’Infermeria, estudis propis que la UdL desenvolupa a Lleida i Igualada amb gran èxit, formació de qualitat i garanties laborals quan es graduen. En aquest cas no és un tema tancat perquè cal ser prudents a l’hora d’avaluar els mitjans i la ubicació, a fi de garantir una formació sense mancances, sòlida en la teoria i en les pràctiques, tant d’atenció primària com hospitalàries. Sigui com sigui, el Pirineu compta i comptarà encara més amb estudis universitaris presencials, una novetat respecte a fa uns anys, quan el fet de ser l’única vegueria sense centres superiors va motivar que el Govern de Catalunya creés unes beques específiques de desplaçament per a l’Alt Pirineu i Aran.

La recerca universitària sobre aspectes d’interès del Pirineu no ha mancat mai. Amb un fort lligam amb la muntanya, la Universitat de Lleida té des de finals dels anys 1980s estudis forestals i ambientals, i el 1996 va impulsar la creació, encara que fora de la vegueria, però indubtablement a l’àrea prepirinenca, del que segurament és el centre de recerca d’alt nivell més allunyat dels nuclis urbans del país, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, a Solsona. No és un centre menor: pertany a la xarxa catalana CERCA, de gran exigència, i és una referència per a la recerca forestal al sud d’Europa i l’àrea mediterrània. Val la pena esmentar-ho, perquè les polítiques de descentralització i reequilibri territorial aplicades a determinats països utilitzen amb convicció aquests mecanismes: inversió pública en activitats d’alt nivell tècnic i forta capacitat d’atracció, implantades en indrets allunyats dels centres econòmics i de decisió política, on no hi ha dificultats perquè activitats privades hi prosperin. Per exemple, la prestigiosa Universitat Estatal de Washington, a l’oest dels EUA, és a una petita localitat originalment agrària, Pullman, en un entorn interior, poc poblat, a més de 450 km de Seattle.

La cultura pirinenca ha estat també objecte d’estudi i promoció des de la Universitat de Lleida. Els nostres filòlegs han fet estudis dels parlars del Pallars i la Ribagorça, de la seva toponímia i de la seva onomàstica, que han ajudat a afermar-los i desvetllar entre la població l’orgull de parlar-los i la necessitat de protegir-los i promoure’ls. I les tradicions culturals de muntanya han estat objecte d’estudi i difusió a través de projectes liderats per la nostra universitat, com el projecte Prometheus, dins del programa Interreg Poctefa finançat amb fons europeus, i recentment conclòs, que ha donat a conèixer el món de les falles de muntanya, les festes del foc dels solsticis, una tradició que uneix transversalment els pobles del Pirineu des d’Alàs i Cerc a Isil, i més enllà.

Desplaçar recerca i estudis a les comarques de muntanya també és una manera de contribuir a l’establització de la població i al progrés. En un futur, aquesta oferta d’estudis s’ampliarà

Un darrer aspecte, ben singular, són les relacions de Lleida i de la seua universitat amb els territoris occitans, que sempre han estat constants i estretes. És per això que l’any 2005 al departament de Filologia Catalana i Comunicació, de la Facultat de Lletres, es va crear la Càtedra d’Estudis Occitans, que ha estat clau per difondre i sensibilitzar aquesta realitat cultural i lingüística de l’Aran, i ha fornit la societat catalana de coneixement i d’arguments per al reconeixement oficial de la llengua occitana a Catalunya. Tal com expliquen els seus promotors, la ciutat de Lleida, amb el conjunt de les comarques de Ponent i del Pirineu immediat, no només ha estat històricament un lloc de trànsit entre Catalunya i Occitània, sinó sovint també un indret de refugi i de pas per a força occitans de diferents èpoques. Ho prova, per exemple, la presència d’estudiants i fins de rectors occitans al medieval Estudi General de Lleida, una institució de la qual la Universitat actual es reclama hereva. Lleida és la capital administrativa de l’única zona occitana de l’Estat espanyol, la Vall d’Aran, i és també on van a parar (després que les reculli el Segre) les aigües de la Noguera Pallaresa, que naix precisament al Pla de Beret, al municipi de Naut Aran, a pocs metres de la Garona, que desemboca a Bordeus i que forma una de les dues grans conques hidrogràfiques d’Occitània.

La ciutat de Lleida no només és la referència de les qüestions occitanes a Catalunya des d’un punt de vista universitari, sinó que ha acollit nombroses iniciatives culturals relacionades amb l’occità en els camps dels mitjans de comunicació o de l’edició, pública i privada. De fet, la capital de les comarques de Ponent és molt probablement avui el lloc del món en què s’editen més llibres en llengua d’oc si deixem de banda el mateix territori occità. La mirada de la Universitat de Lleida no es limita al seu entorn immediat. La xarxa de col·laboracions internacionals de què disposem en totes les nostres disciplines d’estudi és una finestra oberta al món, també per a la gent del Pirineu, per a la qual volem ser una institució útil i volguda. Continuarem treballant per un Pirineu que també és casa nostra.

Més a Especial 20 anys
Josep Ardanuy-Tarrat - Ex-Coordinador a l’Alt Pirineu i Aran Del departament de Governació de la Generalitat
Especial 20 anys

Pel Pirineu, concertar i pas ferm

Carles Pont Sorribes - Professor del Departament de Comunicació de la Unversitat Pompeu Fabra de Barcelona
Especial 20 anys

Viure pels pirinencs