Casa Irene, cuina autòctona i tradicional amb influències franceses

Casa Irene d’Arties va obrir les portes el 1974 i gràcies al treball tenaç de la seva fundadora, Irene España, i a la implicació de la família, ben aviat es va convertir en una referència gastronòmica obligada a la Vall d’Aran. Irene España es va iniciar en el món de l’hostaleria el 1965, just quan va néixer el seu fill Andreu Vidal, qui - conjuntament amb la seva dona, Maria José Bardolet -  ha pres el relleu en el negoci familiar. En aquells anys seixanta Irene España i la seva mare ja havien començat a donar menjar als treballadors de la companyia elèctrica Fecsa i de la Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, també coneguda familiarment a l’Aran com era Productora. L’empresa tingué un protagonisme important en l’electrificació de Catalunya, construint centrals al Pallars Jussà i a la Vall d’Aran. Gabriel Vidal, marit d’Irene i pare d’Andreu Vidal, va ser cap de manteniment de les centrals hidroelèctriques.

Irene España es va iniciar en el món de l’hostaleria el 1965, just quan va néixer el seu fill Andreu Vidal

En els seus inicis Casa Irene tenia un menjador petit i van començar arrendant només una habitació. Andreu Vidal explica sovint que la mare els enviava, a la seva germana i a ell, a dormir a les golfes i així podia disposar d’una petita cambra més per oferir als clients. Més endavant, el 1971, Irene España ja va muntar una pensió amb quinze habitacions i tres quartos de bany i el 4 de desembre de 1973 van obrir el restaurant. Així comença la història d’aquest emblemàtic establiment aranès que en un començament es va anomenar Hotel Valartíes, però que ben aviat va canviar el seu nom perquè tothom ja el coneixia com a Casa Irene. 

El 1971, Irene España ja va muntar una pensió amb quinze habitacions i tres quartos de bany i el 4 de desembre de 1973 van obrir el restaurant.

El 1989 va obrir l’hotel tal com avui el coneixem i va ser aleshores quan s’hi va incorporar la tercera generació, Andreu Vidal i la seva dona Maria José Bardolet. L’última reforma important de la casa va ser del 1996 i es va adaptar la sala de banquets per passar a tenir l’actual estructura. Avui Casa Irene disposa de vint-i-dues habitacions, un spa, el restaurant i des de fa vint anys la Borda de l’Artiga, un espai extraordinari al peu del Montarto. L’establiment posa a disposició dels clients unes modernes instal·lacions amb detalls singulars i de bon gust. Les seves confortables habitacions, algunes amb les llucanes típiques de l’arquitectura aranesa, ofereixen l’allotjament ideal per passar al Pirineu el millor descans reparador.

 Des dels catorze anys, la vida d’Andreu Vidal ha estat estretament lligada al món de la restauració. Format durant cinc anys a l’Escola d’Hostaleria, va fer pràctiques a diversos tres estrelles Michelin francesos. Amb la seva dona a la sala i ell als fogons, Casa Irene practica una cuina exquisida, fonamentada en els productes autòctons, que trasllada al plat en forma d’autèntica creació. Menjar a Casa Irene és un veritable plaer. 

Casa Irene practica una cuina exquisida, fonamentada en els productes autòctons

La seva és una cuina clàssica, molt de l’estil del sud de França. La carta canvia segons la temporada, però sempre s’hi mantenen uns quants plats, com ara el turbot sobre ceba confitada al vinagre de vi vell o l’olla aranesa a l’estil d’Irene. L’ànec, les aus de granja i el foie, són molt presents als fogons del restaurant d’Arties. Tampoc no hi falta el pop amb aligot; la salsa tallada de marialluïsa i cruixent de pernil ibèric; el morro de bacallà de casa Rovira confitat amb faves tendres i pil-pil d’alls negres; o bé el pernilet de pularda farcit de foie gras i tòfona en el seu suc rostit. Un dels plats estrella de l’establiment són les guatlles escabetxades o el bacallà a la crema d’all, receptes que han sabut resistir el pas dels anys pràcticament inalterables des dels inicis d’Irene España. 

Era Olha Aranesa

La coneguda com Olha Aranesa és un dels plats més populars de la Vall d’Aran. Aquesta sopa aportava energia als aranesos en les èpoques hivernals gairebé diàriament i es preparava amb les restes de la collita i aliments que romanien al rebost. Era Olha Aranesa és sinònim de casa, de gastronomia característica del Pirineu i defineix a la perfecció la idiosincràsia dels aranesos.

Ingredients 

Per a la sopa: Un os de pernil, un os de genoll de vedella, mitja orella i mig morro de porc, 100 gr. de cansalada, ¼ Kg de cuixa de gallina, ¼ Kg de pollastre, una botifarra blanca, una botifarra negra, cua de bou, carrota, capdell de col, col, all, porro, ceba, api, patates, 100 gr. de mongetes, 75 gr. de fideus i 50 gr. d’arròs.

Per a la pilota: 100 gr. de carn picada de vaca, 100 gr. de carn picada de porc, 1 ou, molla de pa, herbes provençals, pebre i sal.

Elaboració

1. En un bol, barregem la carn picada de vaca i porc amb l’ou, la molla de pa i les herbes provençals. Salpebrem i reservem.

2. Bullim els ossos de pernil i de vedella amb les carns de porc, gallina i pollastre, la cansalada, la ceba i l’all. Salem a gust.

3. Mentrestant, amb la massa fem la pilota, l’enfarinem lleugerament i la passem per l’oli. Un cop fregida, quan l’aigua arrenqui el bull, la incorporem amb les carns, deixant-les durant uns 90 -120 m. Després incorporem verdures i hortalisses netes i trossejades, deixant-les cuinar durant uns 60 - 90 m.

4. A continuació, incorporem les botifarres i les patates, deixant-les bullir 30 m. Després, afegir els fideus i l’arròs, perllongant la cocció uns altres 20 m. Finalment, afegirem les mongetes cuites i deixarem reposar