HISTÒRIA LOCAL

TV3 emetrà al programa 'Sense Ficció' el thriller històric, "Bruixes, la gran mentida"

El documental recrea, entre altres, el judici de Jerònima Hugueta, la Carabassera, que es va fer a la Seu d'Urgell l'any 1616, estudiat per la historiadora urgellenca Carmen Xam-mar.
Bruixes, la gran mentida 2
photo_camera Judici de Jerònima Hugueta, la Carabassera, fet a la Seu d'Urgell l'any 1616 /CCMA

El proper dimarts 25 de gener, el programa "Sense ficció" de TV3 emetrà, a les 22:05 h., el documental "Bruixes, la gran mentida", sobre la persecució que van patir centenars de dones acusades de bruixeria en època moderna. En podeu trobar més informació a l'enllaç següent: https://www.ccma.cat/tv3/sense-ficcio/bruixes-la-gran-mentida-un-thriller-historic-amb-elements-de-true-crime/noticia/3136766/

Entre altres, el documental recrea com a docuficció, basant-se en la documentació històrica, el judici de Jerònima Hugueta, la Carabassera, que es va fer a la Seu d'Urgell l'any 1616. Aquest cas va ser estudiat per Carmen Xam-mar, membre de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell, i publicat en un article a la revista "Manuscrits" l'any 2016. El podeu trobar a l'enllaç següent: https://revistes.uab.cat/manuscrits/article/view/v34-xam-mar/163-pdf-es

Bruixes, la gran mentidaContra el que se sol creure, a Catalunya, la major part de processos per bruixeria no els va dirigir la Inquisició, sinó els batlles i senyors feudals ("Bruixes, la gran mentida", de Joanna Pardos)

"Bruixes, la gran mentida": un thriller històric amb elements de true crime

Podien ser dones pobres, soles, de caràcter fort, independents, contestatàries, amb problemes de salut mental o amb vides poc convencionals. O ni tan sols això, en molts casos. Milers de dones acusades i jutjades per bruixeria, a la Catalunya rural, van morir penjades o cremades després de judicis manipulats i terribles tortures.

Òbviament, no eren bruixes: eren dones, i van morir perquè les seves vides no s'ajustaven a la norma. Bocs expiatoris d'una societat tremendament masclista. No les van matar per remeieres, perquè participessin en cultes satànics o perquè estiguessin massa empoderades. Ni tampoc va ser la Inquisició qui les perseguia: a Catalunya, batlles i senyors feudals van ser responsables de la majoria de les matances, amb la complicitat de veïns i veïnes.

És poc sabut que Catalunya va ser, entre els segles XV i XVII, un dels focus mundials de les caceres de bruixes. Només en deu anys, entre 1619 i 1629, cent dones van ser penjades per acusacions de bruixeria. En total, més de mil dones executades al llarg de tot el període. Les comarques pirinenques, i també el Vallès, Osona i el Bages, van viure centenars de processos, en persecucions que s'estenien com una taca d'oli, amb acusacions, delacions i rumors en cadena.