21.11.2018 |
Viure als Pirineus

LLENGUA I CULTURA

El trempolí Jordi Mir rep el premi Pompeu Fabra per la seva trajectòria

A l'acte, la consellera Laura Borràs ha volgut recordar  que “l’occità, que va ser oficialitzat a tot el Principat l’any 2006, és l’altra llengua pròpia de Catalunya, i per tant, patrimoni de tots els catalans” motiu pel qual, ha recordat que “la jornada d’avui també ha servit per lliurar el cinquè Premi Robèrt Lafont”.

Jordi Mir i Mila Segarra en el moment de recollir el premi de mans de la consellera Laura Borràs/gencat.cat
Jordi Mir i Mila Segarra en el moment de recollir el premi de mans de la consellera Laura Borràs/gencat.cat
El trempolí Jordi Mir rep el premi Pompeu Fabra per la seva trajectòria

El trempolí Jordi Mir i Parache, filòleg i activista cultural, ha rebut aquest dimarts de mans de la consellera de Cultura, Laura Borràs, el premi Pompeu Fabra en la categoria de trajectòria professional, científica o cívica, ex aequo amb la professora Mila Segarra. El jurat ha reconegut Jordi Mir per la seva contribució a la projecció social de la llengua catalana i per la seva reconeguda trajectòria.

L'acte ha estat presidit per la consellera de Cultura, Laura Borràs, i ha tingut lloc al Teatre Nacional de Catalunya. L’edició d’enguany, a més ha tingut un caràcter especial doncs ha coincidit amb els actes de la commemoració de l’Any Fabra, que recorda els 150 anys del naixement del lingüista i gramàtic català més il·lustre i els 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana.

Premi a una trajectòria

Jordi Mir és nascut a Tremp i de molt jove es traslladà a Barcelona amb la seva família. És professor de llengua catalana i activista cultural, fou assessor lingüístic de diversos mitjans de comunicació  i ha publicat nombrosos articles i llibres sobre excursionisme i toponímia.  Estudiós de la vida de Pompeu Fabra, dirigí amb Joan Solà l’Obra Completa del lingüista.  L’any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi i l’any 2010, un merescut i emotiu homenatge per part de l’Institut d’Estudis Catalans.

Jordi Mir

La llengua, eina de cohesió social

Durant la gala, la consellera Laura Borràs ha remarcat que la llengua és “una eina de cohesió social, d’inclusió, de cultura, de construcció democràtica, de debat , de creació literària, de comerç, d’arrelament i d’obertura alhora, de progrés, de comunicació, de treball, d’amor, de pensament , de diàleg. De República”. Ha recordat que el català és una llengua “que se sent orgullosa de conviure i compartir el país amb gairebé 300 llengües més vingudes d’arreu del món” ja que la diversitat lingüística no ens fa por ni ens empipa, ans al contrari: ens agrada perquè ens fa més rics”.

L'occità, l'altra llengua pròpia

La consellera Borràs ha volgut recordar  que “l’occità, que va ser oficialitzat a tot el Principat l’any 2006, és l’altra llengua pròpia de Catalunya, i per tant, patrimoni de tots els catalans” motiu pel qual, ha recordat que “la jornada d’avui també ha servit per lliurar el cinquè Premi Robèrt Lafont”. La consellera de CUltura ha afegit que "és amb aquest esperit de llibertat i, alhora, de defensa aferrissada de les nostres dues llengues pròpies que ara fa 10 anys el govern català va crear  aquests premis".

L’acte s’ha iniciat amb un monòleg  sobre Pompeu Fabra interpretat per Rosa Cadafalch, ha estat presentat per l’actriu Aina Clotet i també ha actuat la cantautora aranesa Alidé Sans, que ha interpretat 'Eth riu'Amb els premis Pompeu Fabra, instituïts l'any 2008, el Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Política Lingüística, reconeix i premia les persones, entitats, empreses o organitzacions que contribueixin en la projecció social de la llengua catalana i, fent públic aquest reconeixement, fomenta l'acció de la societat civil en l'impuls del català en els sectors de regulació privada.

Els premiats

Els distingits aquest any han estat l’Associació d’Editors en llengua Catalana, que ha obtingut el VII premi Pompeu Fabra en la categoria de projecció i difusió de la llengua catalana; els professors Mila Segarra i Neira i Jordi Mir i Parache, que l’han obtingut ex aequo en la categoria de trajectòria professional, científica o cívica; König, en la categoria socioeconòmica; l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, en la de comunicació i noves tecnologies; el presentador i cantant Halldór Már, en la categoria d’incorporació a la comunitat lingüística catalana, i el voluntari Ramon Rom Sagristà, en la de Voluntariat Lingüístic.

El guardó dels set premis consisteix en un bust de bronze, obra de l’escultor Manuel Cusachs, i en una sèrie de litografies numerades i signades pel mateix autor per a les entitats que reben el reconeixement especial.

Per a l’actual edició, i donat el seu caràcter especial per la coincidència amb la commemoració de l’Any Fabra, el jurat dels premis va decidir fer també una menció de reconeixement especial a les 214 entitats que formen part actualment el Cens d’entitats de foment de la llengua catalana.

Alidé Sans Pompeu Fabra

(A l'acte de lliurament dels premis, la cantautora aranesa Alidé Sans, va interpretar 'eth riu/'Conselh Generau d'Aran) 

V Premi Robèrt Lafont per a Georg Kremnitz

Durant l’acte, també s’ha lliurat el V Premi Robèrt Lafont al professor emèrit de filologia romànica de la Universitat de Viena Georg Kremnitz. Aquest guardó reconeix persones o entitats que s'han distingit per la defensa, projecció i promoció de la llengua occitana en qualsevol punt del domini lingüístic.  

Amb l’elecció de G. Kremnitz, s’ha volgut distingir la llarga trajectòria de dedicada a l’estudi i al foment de la llengua occitana, en especial la seva especial dedicació a la recerca històrica i sociolingüística de la llengua occitana, que comprèn tota la seva àrea lingüística o airal occitan, així com la seva participació en iniciatives de foment i projecció de l’occità, especialment en l’àmbit acadèmic i universitari, però també en l’àmbit associatiu i de la dinamització lingüística.

Comentarios