23.07.2018 |
Viure als Pirineus

El primer Arquitectour Pirineu visita espais de l’arquitecte Lluís Vidal

Una quarantena de persones van participar en el 1r Arquitectour Pirineu, rutes guiades per diferents edificis i espais de l’arquitecte Lluís Vidal Arderiu a la Seu d’Urgell i el Pont de Bar

Foto de grup dels arquitectes que van participar a la jornada
Foto de grup dels arquitectes que van participar a la jornada
El primer Arquitectour Pirineu visita espais de l’arquitecte Lluís Vidal

El passat dissabte, 5 de maig, va tenir lloc la primera edició de l’Arquitectour Pirineu amb la participació d’una quarantena de persones que han seguit les rutes guiades per set edificis i espais públics de la Seu d’Urgell i el nou poble de Pont de Bar, obres de l’arquitecte Lluís Vidal Arderiu. Entre els edificis visitats destaca la Biblioteca Sant Agustí, situada en un solar en el qual es van conservar les restes d'una església del segle XVII, o el Museu diocesà d’Urgell, el projecte del qual va respectar l'antic edifici del Deganat com una peça més de l'important conjunt monumental de la Catedral, el Claustre i l'església de Sant Miquel. Les rutes han estat guiades per set arquitectes, que han explicat les característiques i peculiaritats de cadascuna de les obres visitades.

Es tracta d’una iniciativa de la Delegació del Pirineu de la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), emmarcada en l’Arquitectour Lleida, on ja s’han dut a terme tres edicions, amb l’objectiu de donar a conèixer i promoure l’arquitectura i el treball dels arquitectes.

El delegat del Pirineu del COAC Lleida, Ricard Lobo, va valorar molt positivament l’activitat “que ha permès apropar la feina del desaparegut arquitecte Lluís Vidal Arderiu a la ciutadania, amb una àmplia obra realitzada a la zona”. La filla de Vidal Arderiu, la també arquitecta Anna Vidal, va ser una de les guies que han explicat les obres arquitectòniques i urbanístiques a les persones que han seguit les rutes, la majoria vingudes de Barcelona i Lleida, entre altres llocs.

Informació dels edificis i espais que es van visitar:

Ruta per la Seu d’Urgell, de 9.30 a 14.00 h

1. Urbanització Camí Ral de Cerdanya

1997-1999. En Lluís Vidal imaginava que la Seu d'Urgell necessitava un gran passeig de Ronda que obrís la ciutat als dos rius: el Segre i el Valira. El Camí Ral, a més de ser un nou accés a la ciutat, podia ser una fracció que formés part d'aquesta Ronda. Va ser pensat com una entrada a la ciutat, des de Cerdanya, que ressalta el caràcter de passeig per als vianants. Amb un traçat sinuós i la secció asimètrica, se separen els vianants dels cotxes i es reforça el caràcter domèstic i tranquil per al passejant.

2. Urbanització del Sector Nord del centre històric (carrer Capdevila)

1995. El centre històric de la ciutat és d'origen medieval i el Sector Nord n'és la part més antiga. Les intervencions d'urbanització en el nucli antic van contribuir a reforçar-ne la permeabilitat, i a connectar-lo amb la resta de la ciutat. L'actuació en la pavimentació afavoria la circulació dels vianants i la reforma dels serveis incidia en l'activació del parc d'habitatges i dels locals. Jugant amb diferents mides de peces prefabricades de formigó, més petites que les del carrer Major, s'evitava que les peces de gran dimensió accentuessin l'estretor dels carrers.

3. Museu diocesà d'Urgell (plaça del Deganat)

1982-1985. El projecte del museu conservà l'antic edifici del Deganat com una peça més de l'important conjunt monumental de la Catedral, el Claustre i l'església de Sant Miquel. Per això, al llarg de la visita, apareixen diferents seqüències visuals d'aquests elements, com si fossin peces de la col·lecció que s'exposen detalladament i curosament. Les visuals durant el trajecte reclamen l'atenció del visitant, que no hi pot accedir fins al final de l'exposició.

4. Catedral de Santa Maria (plaça del Deganat)

1989-1999. Durant un període de deu anys, en Lluís Vidal va treballar en diferents encàrrecs dins del conjunt romànic: la rehabilitació del campanar de Sant Just i la redacció del Pla Director. En el conjunt d'aquestes intervencions, els criteris de restauració donaven continuïtat als de l'anterior arquitecte restaurador, Josep Puig i Cadafalch, que ell mateix expressava l'any 1918: "s'adoptarà el criteri de reparar i netejar, i sense mai acabar l'obra i inventar".

5. Biblioteca Sant Agustí (carrer de Lluís Sabater 10)

1989-1996. La construcció de l'edifici se situà en un solar en el qual es conservaren les restes d'una església del segle XVII amb l'aspecte d'edificació bombardejada. Les runes de l'església es van consolidar i es van deixar com a restes arquitectòniques i testimoni històric. Dins el context uniforme de les construccions del nucli antic, el nou equipament pretén significar-se des de diferents punts del passeig i del Parc del Segre, mitjançant una lectura actual de les antigues solanes de sota coberta i del singular element del mur cortina.

6. Centre Cívic (passeig de Joan Brudieu 10)

1997. L'encàrrec era fruit d'un concurs per a la rehabilitació de l'antiga caserna militar en Centre Cívic, un edifici simbòlic situat al final del passeig. Amb la voluntat de contribuir a la dinamització del centre històric, a través d'un tall transversal a l'edifici, se'l va dotar d'un nou accés i una nova façana vinculada a l'antic pati que, en forma de plaça, connecta el Centre Cívic amb l'equipament de la Biblioteca i amb el final del carrer Major i el nucli antic.

7. Nou poble de Pont de Bar

1997-1999. L'any 1982, les fortes inundacions que es van produir a Catalunya es van endur part de l'històric poble de Pont de Bar. En Lluís Vidal va guanyar el concurs per a construir el nou poble. Un particular encàrrec, que demanava onze habitatges, ajuntament, església i fonda. La proposta d'assentament urbà, de les tipologies dels habitatges i l'ús de materials, mostren el coneixement i la sensibilitat que tenia el Lluís Vidal respecte al territori i l'arquitectura d'aquesta part del Pirineu.

Comentarios