A l'alt del Port del Cantó, a la frontera entre el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell, fins a mitjans del segle XX hi va haver un menhir conegut popularment com 'l'home encantat', 'l'home de gel' o 'l'home de pedra'. Aquest roc, amb més de 4.000 anys d'antiguitat, va desaparèixer durant les obres de la carretera N-260. Ara, un grup de veïns de les dos vessants del Port del Cantó, han volgut recuperar ''simbòlicament'' el menhir i han col·locat una pedra de les mateixes característiques i mides que l'original al mateix punt. Es tracta d'una pedra allargada, plantada a terra en posició vertical. Una fotografia del 1914, la darrera documentada del menhir, és la que va servir per escollir el mateix lloc que el menhir prehistòric. Tot fa pensar que el menhir original marcava un punt de pas i de pastures entre les dos comarques.
L'escriptor pallarès, Josep Colom, explica que al segle passat els carters utilitzaven aquest punt per intercanviar la correspondència d'una vessant i l'altra del Cantó.
Amb l'objectiu de recordar la importància i simbologia del menhir el proper i 19 de novembre es farà una festa coincidint amb el vintè aniversari de la ruta de transport a la demanda 'Passem el Port del Cantó'. Aquesta línia de transport es va posar en marxa a dalt del Port del Cantó el 19 de novembre del 1997.
El veí de l'Alt Urgell i promotor de la recuperació del menhir, Jordi Pasques, ha explicat que han tornat a plantar aquest menhir amb la ''mateixa il·lusió'' que ho deien fer a la prehistòria. L'objectiu de la seva col·locació és rememorar l'existència del menhir original i reivindicar aquest indret com a punt d'unió entre la Rivera del Segre i la de la Noguera Pallaresa.
A la darrera dècada del segle XIX i arran de les excursions del geòleg, L. M. Vidal va proposar documentar tots els monuments megalítics de la zona pirinenca. Així va localitzar 19 megàlits nous presentats en la memòria llegida a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 30 de juny de 1893 (Vidal 1894). Entre aquests 19 monuments hi apareixia el menhir del Cantó.
La descripció que en fa Vidal és la d'un monòlit de gres vermell la part superior del qual presentava retallada una silueta en forma de cap i sense cap detall gravat. Pasques ha explicat que el nou menhir es va anar a buscar a prop de Guils del Cantó i no va ser necessari retocar-lo. Les dimensions són similars a l'original que mesurava 200 X 40 centímetres.
Colom ha afegit que amb aquesta zona hi ha la Ruta del Minairons i aquest menhir podria passar a formar part d'aquesta ruta amb la llegenda de 'l'home de pedra'.
Al llibre 'El Pirineo Español' de Violant Simorra (1949) hi apareix una fotografia i Alcover el descriu l'any 1906.
