Aquest diumenge ha tingut lloc davant de l’Hospital de Cerdanya el lliurament dels guardons de “Cerdà de l’any” impulsats per l’Institut d’Estudis Ceretans. L'acte ha comptat amb la presència de l'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, i el president de la Communauté des Communes Pyrénées Cerdagne, Georges Armengol.
En aquesta ocasió s’ha atorgat el guardó a la guanyadora de l’any 2019 i que l’any passat no se li va lliurar a causa de la pandémia de la Covid19, als guanyadors del 2020 i un guardó honorífic.
Els premiats
CERDÀ DE L’ANY 2019 - Monique Guerrero: Docent, activista cultural, defensora de la supervivència del Tren Groc i del català.
Monique Guerrero acumula una llarga trajectòria en la promoció i ensenyament del Català a la Cerdanya que queda a l'estat francès i en els últims anys també en la defensa de la supervivència i reimpuls del Tren Groc com a mitjà de transport local i turístic.
CERDÀ DE L’ANY 2020 - Cos de Bombers voluntaris de Puigcerdà: 160 anys de servei voluntari a Puigcerdà i a la Cerdanya.
El Cos de Bombers de Puigcerdà es va crear oficialment al 1861. Va néixer amb el nom de “Compañía de Bomberos”, integrada aleshores per un total de 18 homes. Antoni Cassi en va ser el primer capità. Un any abans, però, l’Ajuntament havia adquirit nou material contra incendis i pagava el jornal a fusters, paletes i picapedrers de la vila perquè anessin al més aviat possible i amb els estris necessaris a qualsevol incendi; si no, els sancionava econòmicament. La Compañía va estrenar Reglament al 1872.
Entre 1873 i 1874, els bombers de Puigcerdà van fer probablement les primeres actuacions més destacables de la seva història; defensar la vila de la destrucció total, apagant els incendis que havien provocat els bombardejos de les tropes carlines en els diferents setges que va patir la ciutat.
Al 1879, es va condicionar un local a l’antic convent de Sant Domènec per guardar les bombes i tot el material contra incendis del Cos. El local es va utilitzar fins al 1906, en què s’ocuparien als baixos de l’edifici de les escoles municipals de Belles Arts.
Ja en ple segle XX, els bombers de la vila van haver de treballar un altre cop per salvar Puigcerdà d’una nova amenaça; l’atac de l’aviació feixista, que va bombardejar un parell de cops l’estació del ferrocarril i edificis de la seva rodalia. La vila va acabar instal·lant en el seu campanar una sirena d’avís a la població.
Acabada la Guerra Civil, el nou règim va reorganitzar el Cos, porgant-lo de tot aquell que havia simpatitzat o col·laborat amb la República. Va ser en aquesta nova etapa, al 1951, que el parc dels bombers es traslladava al Filato, a tocar de l’escorxador.
Al 1963, la Diputació de Girona començava a constituir el Cos provincial de Bombers, Dos anys més tard, lliurava a la Compañía de Puigcerdà un primer cotxe bomba. No va ser fins al 1972 que s’adquirien els primers equips de ràdio-comunicació.
Al 1979 es va inaugurar l’ampliació del parc de bombers. Un any més tard es traspassava el servei de bombers a la Generalitat de Catalunya, que començava a crear el servei nacional de bombers que coneixem avui dia. En aquesta nova etapa, els bombers de Puigcerdà van treballar, entre molts d’altres serveis, en els tràgics aiguats que afectaren tot el Pirineu al 82 i en l’incendi forestal que va cremar 115 hectàrees a la muntanya de Queixans. Al desembre de 1997 s’adjudicaren les obres de construcció del nou parc de bombers amb un heliport a l’exterior. El parc s’inaugurà el 23 de juny de 1998.
Ja al 2003, el departament unificà el servei de bombers de tota comarca, que fins a aquell moment havia estat dividida entre 2 Brigades, la de Lleida i la de Girona. Des d’aleshores, la Cerdanya va quedar sota el comandament de la nova Regió d’Emergències Centre, dins de la qual el parc va commemorar, al 2011, el seu cent cinquantè aniversari
CERDÀ DE L’ANY HONORÍFIC - Hospital de Cerdanya: En representació de tot el personal sanitari, assistencial i auxiliar de Cerdanya per la seva feina davant la pandèmia de la Covid19.
L’Hospital de Cerdanya és el primer Centre de Salut transfronterer d’Europa. La idea d’un hospital transfronterer que donés serveis de salut a la població de la Cerdanya i El Capcir va sorgir a finals dels anys 1990 i es va poder concretar amb la creació d’una entitat de dret públic europeu de nou tipus: l’Associació Europea de Cooperació Territorial.
L’AECT-Hospital de Cerdanya està gestionat conjuntament pels serveis públics de Salut de Catalunya i de França i ofereix hospitalització d’aguts, atenció especialitzada i d’urgències a una població de referència de 32.000 persones, que s’arriba a multiplicar per quatre en les temporades turístiques.
L’Hospital de Cerdanya és un centre de referència internacional en medicina dels esports de muntanya.
