Avui ens ha deixat una institució de la Seu d'Urgell, una persona treballadora i amb una simpatia desbordant que era estimada per tothom. Teresa López López feia més de seixanta-cinc tardors que torrava castanyes a la Seu. Va aprendre aquest ofici del seu pare, Nazario López, originari de Santander i tota una institució a la ciutat. Va arribar a la Seu amb 22 anys i ja s’hi va quedar per sempre. “Ho va encertar”, assegurava la seva filla a VIURE ALS PIRINEUS. La petita ciutat del Pirineu li va agradar des del primer dia “perquè deia que hi havia molta vida” i sempre més va oferir als urgellencs les seves reconegudes neules, els millors gelats d’elaboració pròpia a l’estiu i les castanyes a la tardor.
Torrar castanyes no era pas un ofici nou per a Nazario López, li venia de família i ell va ser qui va transmetre a la seva filla Teresa, que als setze anys ja l’ajudava, els secrets de la bona castanyera. Després de tota una vida de treballar dreta de cara al públic, sempre amable i amb la rialla als llavis, la Teresa no volia ni sentir a parlar de jubilar-se. Quan els seus li deien que ja n’hi havia prou, ella responia: “mentre pugui continuaré al peu del canó, aquesta és la meva vida”.
Teresa López confessava que “el secret de les millors castanyes és que siguin gallegues i sobretot saber-les torrar, deixar-les fer a poc a poc i sense presses”. L’excel·lència del producte, el foc i remenar-les amb ofici, és el més important per al resultat final. Acostumava a treballar amb la varietat ‘veiga’, una castanya gallega que és dolça i es pela molt bé. El foc, abans de llenya i ara de gas, "ha de ser rabiüt primer i fluix després, amb una durada de deu a dotze minuts", explicava a VIURE ALS PIRINEUS ara fa quatre anys. I afegia, "un cop torrada, la castanya s’ha d’obrir sola així que la prems".
Avui, quan falta mig mes per la castanyada, la Teresa López López, la Teresa del Nazario, ens ha deixat. Però tots els urgellencs i urgellenques la tindran sempre present, en el calaixet dels records bonics, treballant a peu dret, de cara al públic, amable a tothora i amb la rialla permanent als llavis.
