FESTES I TRADICIONS

Teresa López, seixanta-cinc tardors torrant castanyes

Teresa López fa més de seixanta-cinc tardors que torra castanyes a la Seu. Va aprendre aquest ofici del seu pare, Nazario López, tota una institució a la ciutat. 

sdr
photo_camera Teresa López a la seva parada de castanyes de la Seu/Feliu Sirvent

Diuen alguns cronistes que la tradició de menjar castanyes, molt arrelada a tot Catalunya, es va iniciar durant la nit que va del dia de Tots Sants al Dia dels Morts. Fa anys, durant aquesta vetllada, els campaners de les esglésies no paraven de fer sonar les campanes per avisar els veïns de l'arribada del moment de pregar pels seus difunts. El gran cansament que produïa moure les rudimentàries estructures dels campanars, feia necessari poder refer forces. Per això els campaners s’enduien castanyes, el fruit que més abundava en aquesta època de l’any, i alguna ampolla de vi dolç, per fer-les passar millor.

Teresa López fa més de seixanta-cinc tardors que torra castanyes a la Seu. Va aprendre aquest ofici del seu pare, Nazario López, originari de Santander i tota una institució a la ciutat. Va arribar a la Seu a 22 anys i ja s’hi va quedar per sempre. “Ho va encertar”, assegura avui la seva filla. La petita ciutat del Pirineu li va agradar des del primer dia “perquè deia que hi havia molta vida” i sempre més va oferir als urgellencs les seves reconegudes neules, els millors gelats d’elaboració pròpia a l’estiu i les castanyes a la tardor. 

Torrar castanyes no era pas un ofici nou per a Nazario López,  li venia de família i ell va ser qui va transmetre a la seva filla Teresa, que a setze anys ja l’ajudava, els secrets de la bona castanyera. Després de tota una vida de treballar dreta de cara al públic, sempre amable i amb la rialla als llavis, avui la Teresa no vol ni sentir a parlar de jubilar-se i quan els seus li diuen que ja n’hi ha prou, ella respon que “mentre pugui continuaré al peu del canó, aquesta és la meva vida”.

Després de tota una vida de treballar dreta de cara al públic, sempre amable i amb la rialla als llavis, avui la Teresa no vol ni sentir a parlar de jubilar-se

Teresa López confessa que “el secret de les millors castanyes és que siguin gallegues i sobretot saber-les torrar, deixar-les fer a poc a poc i sense presses”. L’excel·lència del producte, el foc i remenar-les amb ofici, és el més important per al resultat final. Acostuma a treballar amb la varietat ‘veiga’, una castanya gallega que és dolça i es pela molt bé. El foc, abans de llenya i ara de gas, ha de ser rabiüt primer i fluix després, amb una durada de deu a dotze minuts. Un cop torrada, la castanya s’ha d’obrir sola així que la prems. 

Aquest any la Teresa ha començat la temporada quinze dies abans de Tots Sants, quan comença a haver-hi castanya al mercat, i fins pels volts de Nadal estarà instal·lada amb el seu trenet al lloc de sempre, “però tot depèn del temps que faci”, explica. Quan fa una tardor càlida no ve de gust menjar castanyes i el consum cau, “però també és veritat que quan fa fred la gent no surt tant al carrer”.

El dia de la castanyada la parada de la Teresa va a tot gas, “es treballa molt”. Té ganes que arribi el dia més important de l’any, però alhora no pot dissimular el seu neguit. Li fa un cert respecte no poder atendre prou bé els clients que any rere any, cridats per una olor màgica, s’arrengleren en una llarga filera i esperen pacients que els arribi el seu torn. Ben calentes i embolicades amb els fulls d’un diari o dins d’una paperina de paper d’estrassa, les castanyes de la Teresa López - les tradicionals castanyes del Nazario - tornaran a ser les protagonistes insubstituïbles del dia que la gent de la Seu recorda més que mai els seus difunts.