Sentir la natura i gaudir-la en plenitud, treballar l’autoestima i buscar la felicitat personal, descobrir una nova manera de veure i viure l’entorn natural; aquest és el veritable sentit del turisme eqüestre. Les rutes a cavall ens proposen una manera diferent de conèixer molts dels racons del Pirineu i la seva varietat i bellesa ens converteixen en un país privilegiat per a aquesta activitat.
Les múltiples possibilitats que ens planteja el turisme eqüestre el fan accessible a tothom. Tant si parlem d’experts com si es tracta de debutants, cada practicant podrà trobar la ruta més adequada a les seves necessitats i preferències. Les passejades a cavall són una activitat ideal per a practicar en família i en grup i aporta experiències gratificants per a tothom. Passejar damunt dels animals, sentir-ne la força i el pas, tenir-ne cura, recórrer i descobrir paratges naturals on no hi arriben els vehicles a motor, provoca unes sensacions úniques.
El 33’5% dels cavalls de Catalunya es troben a l’Alt Pirineu i Aran
A Catalunya actualment hi ha 19.352 cavalls pertanyents a 1.762 explotacions equines. D’aquests, 6.484 cavalls, el 33’5%, són a l’Alt Pirineu i Aran i pertanyen a les 368 explotacions existents. Per comarques, la Cerdanya és la que registra més caps equins (2.163 cavalls), seguida pel Pallars Sobirà (2.118 cavalls), el Pallars Jussà (981 cavalls), l’Aran (499 cavalls), l’Alt Urgell (500 cavalls) i l’Alta Ribagorça (223 cavalls). Per altra banda, a Catalunya existeixen 153 clubs vinculats a la Federació Catalana d’Hípica (FCH), 32 centres de turisme eqüestre i 259 llicències de turisme eqüestre d’un total de 4.393. Unes dades que ens fan adonar de la importància d’aquest sector al nostre país.
Turisme eqüestre
A les comarques de l’Alt Pirineu hi podem trobar un gran nombre de petites empreses que es dediquen a tota mena d’activitats eqüestres, amb professionalitat, amb guies i monitors titulats i amb cavalls especialment entrenats per a l’esport i el lleure.
Una part important dels amants de la natura a cavall opten per organitzar-se al voltant de l’AMAC, una associació no lucrativa de cavallistes a qui els agrada les marxes pel conjunt del país. L’associació ofereix un arxiu ben documentat de rutes i allotjaments on descansar cavall i genet, serveis de ferrers o veterinaris i tota la informació necessària per preparar una marxa. L’associació organitza activitats durant tot l’any,com ara col·loquis, cursets, marxes (La Trobada i El Cavall de Ferro), campionats de TREC (oficials i de promoció) i informa els associats a través del butlletí bimestral El nou cavall eprés que s’encarta conjuntament amb la revista l’Hípica catalana.
El TREC
El TREC (Tècniques de Rutes Eqüestres de Competició) és la tècnica de marxes a cavall portada a la competició i on es valora l’orientació a la muntanya i la compenetració entre cavall i genet. Aquesta és una disciplina relativament nova a casa nostra, va néixer a França a finals dels anys 90 i està lligada directament al turisme eqüestre. La seva pràctica va dirigida sobretot a tots aquells que, tot i ser amants de les passejades pel camp, volen gaudir amb la disciplina més variada i divertida. A més, el TREC no exigeix un alt nivell d’equitació ni de forma física, per la qual cosa el pot practicar qualsevol genet que ho desitgi.
En la pràctica del TREC intervenen la doma, la flexibilitat, la confiança i també l’educació del cavall per al treball peu a terra, la gestió de l’esforç del cavall i la capacitat per avaluar temps i velocitat adaptant-se al terreny. També és molt important el coneixement del genet en matèria d’orientació i en tenir cura del cavall.
Cavalls i salut
Més enllà del contacte amb els animals i del plaer de gaudir de la natura, l'hípica també està molt lligada al concepte de salut. L’equinoteràpia és un mètode terapèutic que utilitza el cavall com a mitjà de transmissió. Està principalment adreçat als nens amb discapacitat motora o mental. A més dels beneficis terapèutics físics i psíquics, el contacte amb el cavall serveix especialment per a desenvolupar aspectes com la comunicació, l’empatia, el respecte, l’autonomia personal o la responsabilitat, entre altres competències personals.
El cavall és l’instrument principal de diverses tècniques orientades al tractament de persones amb discapacitats o problemes socials. Són diverses les empreses o entitats de l’Alt Pirineu que apropen aquesta pràctica a nens i adults amb algun tipus de minusvalidesa, física, sensorial o cognitiva. Marta Rey és la responsable de l’empresa Equànima de la Seu d’Urgell, especialitzada en coaching amb cavalls, equinoteràpia i ecoturisme. A Equànima els agrada referir-se a la seva activitat “com una manera diferent de relacionar-se amb els cavalls, una manera de retrobar-se amb la natura”. Per Equànima “les activitats de cada programa d’equinoteràpia estan pensades per ajudar les persones a millorar les seves habilitats emocionals, comunicatives, socials, psicomotrius, sensitives, cognitives o d’aprenentatge”. L’equinoteràpia s’adapta a les necessitats de cada persona i permet formular i practicar teràpies complementàries a cada cas particular. Teràpies que es basen en el coneixement i l’apropament a l’animal, la realització d’exercicis concrets i el moviment que transmet el cavall mentre fa el pas.
En qualsevol cas, els cavalls aporten beneficis per a la salut, sigui amb la realització de teràpies o simplement prenent contacte amb ells i passejant per les imponents muntanyes i les valls pirinenques.
Tenir cura dels cavalls
L’alimentació i el benestar dels cavalls és molt important per al conjunt de les activitats hípiques, com també ho és el seu descans. El pupil·latge o retir de cavalls no consisteix només a tenir el cavall net i ben alimentat, sinó que implica molt més que això. Es tracta de fer que la seva vida sigui el més agradable i natural possible i que l’animal el trobi sempre en les millors condicions físiques i mentals, la qual cosa influirà de manera determinant en el seu caràcter i comportament.
L’allotjament dels cavalls pot tenir lloc en llibertat amb el ramat, o bé tancat en un box, però el més aconsellable és que al Pirineu puguin viure en llibertat i en plena harmonia amb la natura. La Natàlia i el Pere de Cavalls Wakan de Montcortès, al municipi de Baix Pallars, ens explica que els seus ramats de cavalls sempre estan formats per individus afins, poltres joves, egües amb poltre “de manera que gaudeixen de la millor companyia mentre realitzen exercici suau, desplaçant-se sovint a l’aigua, el menjar, buscant el sol o l’ombra o simplement jugant pels voltants de l’Estany de Montcortès. Aquesta és, sens dubte, la millor opció per a qualsevol cavall”.
La seva alimentació ha de ser variada, completa i equilibrada, en funció del cavall i la seva activitat, edat o sexe. No és el mateix un poltre que una egua gestant o un cavall de raid. Els cuidadors són claus en el benestar de l’animal, ells els tracten cada dia, els proporcionen afecte i cura i són qui primer detecten qualsevol comportament anòmal, sigui físic o bé de comportament.
L’equitació com a esport i competició
El Club Hípic Urgell-Pirineus de la Seu d’Urgell és l’únic de l’Alt Pirineu i Aran reconegut per la Federació Catalana d’Hípica per poder realitzar competicions i activitats oficials. El club organitza durant tot l’any cursos d’equitació per a joves i adults, entrena equips de competició i prepara per a galops, volteig i per a proves d’accés o exàmens oficials.
El Club Hípic Urgell-Pirineus, també ofereix estades, serveis de pupil·latge, equinoteràpia i rutes a cavall i treballa per tal de divulgar l’equitació i crear afició. Precisament aquest estiu, organitza una activitat de poni-parc conjuntament amb el Parc del Segre-Ràfting Parc de la Seu d’Urgell “destinada a introduir el món dels cavalls als més petits de la família”, segons ens ha explicat Fernando Muñoz, president i director tècnic del club. Muñoz també ens fa saber que aquesta segona quinzena d’agost “organitzem un concurs hípic de salt d’obstacles, puntuable per a la lliga territorial de Lleida i on esperem entre 70 i 100 cavalls de les comarques de l’Alt Pirineu i també de les de Lleida”.