Les estacions d'esquí de l'Alta Garona volen captar públic familiar català amb un preu de forfait a 32 euros i l'oferta d'uns dominis esquiables amb pocs quilòmetres a poca alçada contraposats al model més massificat que els amants d'altres complexos del Pirineu. Luchon – Superbagnères, Le Mourtis i Bourg d'Oueil, són estacions que es troben a uns vint minuts i escaig de la frontera amb la Val d'Aran i aquest factor afavoreix que un 15% de la seva clientela provingui de Catalunya o l'estat espanyol, segons el subdirector de Haute-Garonne Montagne, Baptiste Rabasse. En aquesta part del Pirineu, la gestió de les pistes s'assembla al model català de FGC i un 80% pertany a l'administració de la Regió Occitana i la resta és privada.
Luchon – Superbagnères és l'estació d'esquí més important de l'Alta Garona amb un domini esquiable de 30 quilòmetres que oscil·la entre els 2.125 i els 1.465 metres d'alçada. Baptiste Rabasse destaca que una de les seves particularitats és que els esquiadors que la visiten poden allotjar-se al poble històric del Pirineu francès de Banhèras de Luishon i no els cal agafar el cotxe per anar esquiar tot i trobar-se situats a només 600 metres d'alçada. I es que enguany han estrenat un telecabina que puja els esquiadors des del centre de la població fins a la base de l'estació salvant un desnivell de 1.200 metres d'alçada.
Segons Rabasse, Haute -Garonne Montagne, l'empresa que s'ocupa de la gestió dels tres dominis esquiables que hi ha a la zona entre altres ofertes turístiques, s'ha fet un "gran esforç" per ajustar el preu de forfait a 32 euros en el cas de Luchon i a 27 euros el dia en el cas de Le Mourtis, una altra estació, a pocs quilòmetres de la frontera amb Les. D'aquesta manera, volen ser "competitius" amb altres estacions molt més grans del Pirineu, que tenen un preu de forfet que duplica el seu tot i que ofereixen molts més quilòmetres esquiables i també reben una afluència molt més gran d'esquiadors.
El model doncs, està pensat per atraure un públic familiar que vol esquiar amb més tranquil·litat en unes pistes situades a poca alçada. En aquest sentit, enguany, tot i situar-se a la vessant atlàntica dels Pirineus, no s'han escapat de les conseqüències d'un hivern sec i càlid que ha deixat poques precipitacions en forma de neu a les estacions. Com a Catalunya, la neu ha arribat tard, i és ara, a les portes de Setmana Santa que poden oferir un major nombre de pistes obertes, malgrat la calor dels darrers dies.
La major part dels esquiadors que van en aquestes estacions són de la zona de Tolosa de Llenguadoc i del sud oest de França, ja que es troben al centre dels Pirineus i tenen molt a prop l'autopista. La proximitat amb la Val d'Aran i també amb Osca pel túnel de Bielsa, fa que un 15% del volum de clients sigui català i de l'Estat i segons Bossost tenen un bon ritme de reserves per Setmana Santa.
