Àngel Portet Boixareu, de Licors Portet de la Pobla de Segur, conduirà aquest 18 de juny, un taller de licors tradicionals del Pirineu. Ho farà en el marc del cicle ‘Tastet d’Oficis’ que impulsa la Fundació Planes Corts a Estamariu. El cicle té la finalitat de sensibilitzar i formar sobre activitats econòmiques que tenen en el món rural el seu marc ideal de desenvolupament i creixement.
Licors Portet de la Pobla de Segur és una empresa familiar de llarga trajectòria…
El 1883 tres germans de cal Col.lector de Conques es casen amb tres germanes i munten una fàbrica de licors, una altra de sifons i gasoses i diversos establiments de cafeteria i bar. El curiós és que a les primeres etiquetes, el nom de les germanes sortia al davant de tot. Això, que avui seria molt normal, al final del segle XIX no ho era gens. El meu pare, que era fill de Salàs de Pallars, fa uns 75 anys se’n va a la Pobla de Segur i entra com a treballador a la fàbrica de licors, després se’n fa soci i acaba comprant-la. Ara som la tercera generació de la família Portet al capdavant del negoci.
Hem evolucionat moltíssim en el disseny d’ampolles i etiquetes. Hem ampliat la varietat de productes, però hem conservat la qualitat original, partint de les receptes tradicionals.
Per l’etiqueta de les germanes vau saber l’any de la fundació del negoci?
Sí, a casa nostra les etiquetes i les ampolles són molt importants. Hem evolucionat moltíssim en el disseny d’ampolles i etiquetes. Hem ampliat la varietat de productes, però hem conservat la qualitat original, partint de les receptes tradicionals.
El teu pare va crear la Ratafia dels Raiers, un producte plenament vigent avui…
Aquest és un producte boníssim, amb un destil·lat de plantes molt ben fet. El pare hi va posar la marca dels Raiers, una tradició que l’any 1964 no en feia cas ningú. A partir de l’any 79 comencem a organitzar la festa de la Baixada dels Raiers, surten imatges als diaris i a la televisió i la gent ho comença a descobrir. Ara la marca és molt coneguda i l’antic ofici dels Raiers és Patrimoni de la Humanitat.
Quina diries que ha estat la clau de l’èxit?
La clau de l’èxit és fer un producte molt ben elaborat. Com deia el meu pare, un producte molt equilibrat, que incorpora 23 plantes, però on no n’hi ha cap que sobresurt per damunt de les altres. Això és molt difícil i el pare ho va aconseguir. També és important tenir la destil·lació a part de la maceració de plantes que li dona un caire més suau. Per exemple, la Ratafia dels Raiers permet posar-hi gel, altres no l’accepten i es moren. El meu pare va crear tres ratafies: la dels Raiers, la d’Aigua de Nodes dera Val d’Aran, i la Reserva 21 llunes, que és la que vam fer per celebrar els 125 anys de l’empresa. A partir d’aquí, i fins a 38 ratafies diferents que oferim, les hem creat totes nosaltres.
La ratafia torna a estar de moda?
Tenim la sort que la ratafia està de moda i, sobretot, que ho està entre la gent jove. La ratafia que el President Quim Torra va portar a l’entrevista amb Pedro Sánchez, que com deia ell no va servir de res, era feta a casa nostra. S’anomena Corriols i l’elaborem expressament per a la Plataforma No a la MAT de la comarca de la Selva. Ara resulta que dos nebots del President Torra han muntat una fàbrica de licors a Santa Coloma de Farners, on la Fira de la Ratafia és molt important, fruit de la tradició popular i de la continuïtat en l’elaboració de ratafia casolana.
Nosaltres procurem que totes les marques de licors que fem servir estiguin lligades a la cultura popular i tradicional i al territori.
A casa vostra també elaboreu el Cassis dera Val, un licor tradicional de la Val d’Aran…
Ara a la Val d’Aran hi ha fàbrica, però en el seu moment no hi havia res. Vam haver de començar a fabricar nosaltres aquí a la Pobla perquè tinguessin producte per vendre. Seguint el criteri que sempre havia defensat el meu pare, nosaltres procurem que totes les marques de licors que fem servir estiguin lligades a la cultura popular i tradicional i al territori. Per exemple, elaborem la Ratafia dels Trabucaires de Cardedeu o la de l’Aplec del Cargol de Lleida, o bé la del calendari de l'Ermità dels Pirineus, que és la recepta més antiga trobada fins ara a Catalunya i que data de finals del s.XIII.
I a la Pobla teniu rais i falles…
Intentem relligar els nostres productes amb les tradicions populars del conjunt del país i del Pirineu. A la Pobla de Segur tenim falles i per això fem un licor de fruits del bosc amb la marca Fallaires. Es tracta d’un licor on conflueixen diverses fruites que es poden trobar al Pirineu: gerds, maduixes, mores, groselles…
L'any 1982, el govern de l’Estat prohibeix la venda a granel i, com a conseqüència, tanquen moltes fàbriques de licors.
La prohibició de la venda a granel, va suposar un abans i un després?
L'any 1982, el govern de l’Estat prohibeix la venda de licors a granel i, com a conseqüència, tanquen moltes fàbriques de licors. Tothom que no havia tingut la sort o la precaució de conservar una marca, com sí que va ser el cas de casa nostra, van haver de tancar. Hi va haver un temps que nosaltres només elaboràvem ratafia i anís per a pastissers o per a particulars que l’utilitzaven per elaborar la ratafia. El dia que es perdi la cosa aquesta de fer ratafia a les cases, serà un mal símptoma. Dit d’una altra manera: que es faci ratafia a les cases, dona sentit a la nostra feina.
El dia que es perdi la cosa aquesta de fer ratafia a les cases, serà un mal símptoma. Dit d’una altra manera: que es faci ratafia a les cases, dona sentit a la nostra feina.
Com planteges la xerrada-taller que conduiràs aquest diumenge a Estamariu?
Farem una mica de tot. Exposaré una visió general de la història dels licors a casa nostra i parlaré dels vermuts i dels vins quinats. La idea és fer obrir els ulls a la gent i fer-los veure com es pot elaborar licor a casa que, per altra banda, és ben senzill. Fer un licor, resumint molt, consisteix simplement a agafar un alcohol - més fort o més fluix, amb sucre o sense sucre - i posar-hi plantes o fruits a macerar. Així es fa el limoncello, que ara està tan de moda, o el Patxaran o bé una ratafia, si ho compliques molt. També parlaré dels licors penjats, que es fan a còpia de posar alcohol dins d’un recipient tancat i introduir-hi taronges o llimones, d’aquesta manera els vapors de l’alcohol capten l’aroma del fruit amb uns matisos molt especials.
Alguna altra curiositat?
A Estamariu també hi portaré, perquè el puguin tastar, un licor fet amb olives arbequines. Pot semblar una mica extravagant, però de fet és copiat de la regió del Trentino, ben coneguda per l’elaboració de grappa. Allà van comprar una zona d’oliveres a prop del Llac de Garda i van barrejar la grappa amb les olives. Vaig pensar: això serà un desastre. Res menys cert, és una barreja boníssima.
Així també es tracta de veure què i com fan les coses a altres llocs…
Mira, nosaltres fem un aiguardent amb bolets, que hi posem ceps i trompetes de la mort. És un producte copiat d’un licor de la Toscana que el fan amb tòfona. Aquí al Pallars no en tenim de tòfones i ho fem amb ceps i moixerons. També elaborem licor de cervesa amb cervesa artesana CTretze de la Pobla de Segur.
Si vas a una fira a vendre els licors artesanals fets a casa i no portes fixat a l’ampolla el segell d’hisenda, et poden fumbre un cul com un lliri.
L’elaboració artesanal de licors tradicionals pot ser una sortida econòmica per a gent que viu a pobles del Pirineu?
Pot ser una sortida econòmica interessant, n’estic convençut, però cal fer les coses bé. Has de pensar que nosaltres en aquest moment estem fent licors per a gent de molts llocs dels Pirineus: Ainsa, Sallent de Gállego, Val d’Aran, Llívia, Berga… Precisament ara estem elaborant un licor de pomes de Cerdanya. A la jornada d’Estamariu també explicaré que les persones interessades han de tenir en compte que aquest és un negoci complicat des del punt de vista impositiu i fiscal. Si vas a una fira a vendre els licors artesanals fets a casa i no portes fixat a l’ampolla el segell d’hisenda, et poden fumbre un cul com un lliri. En aquest moment, un litre d'alcohol a Espanya paga 9,58 euros més IVA.
Però cal fer-ho bé…
Sí, la gent que ho vulgui fer a casa, ho ha de fer bé. El que no tindran és aquesta segona part nostra lligada al tema de la destil·lació, però la veritat és que la majoria de licors es fan macerant i no té cap altre secret. Amb la quantitat de fires gastronòmiques i de productes alimentaris que hi ha al Pirineu, el productor artesanal de licors té molt camp per córrer.
