JOVES DEL PIRINEU

Roser Gabriel: “La música ens ajuda a connectar i arriba on les paraules no poden fer-ho”

Roser Gabriel 1
photo_camera L'acordionista Roser Gabriel a casa seva, a Ribera de Cardós / FS
JOVES (2)

Quan vas descobrir l’acordió? Un dia de Nadal a l’església de Ribera, quan van venir a tocar els Joves Acordionistes del Pallars, que dirigia Josep Colom. Recordo somriures i molta joia. També va tenir-hi a veure que al meu padrí li agradava molt l'acordió. Quan van crear l'Escola de Música del Pallars, no vaig dubtar a l’hora d’escollir l'instrument.

Més endavant et vas formar amb la professora basca, Edurne Garcia… L’Edurne va venir del País Basc a donar classes a l’Escola de Música Itinerant del Pallars, on ara treballo (riu). Ella en sabia molt i també les alumnes més grans, com la Pepita, la Sandra i la Míriam. Tocaven molt bé i jo tenia ganes d'aprendre'n més i més. Amb l’Edurne vaig fer tot el recorregut fins a entrar a l’ESMUC. Quan ella se’n va tornar al País Basc, jo estudiava batxillerat a Sort i cada dos setmanes me n’anava a Irun a rebre classes. M’acollia a casa seva amb la seva mare. Vam teixir una gran amistat, són com la meva família basca (riu).

Quan van crear l'Escola de Música del Pallars, no vaig dubtar a l’hora d’escollir l'instrument

Estudies el Grau superior de Música a l’ESMUC… Als quinze anys ja tenia molt clar que volia estudiar música. Vaig poder entrar a l'ESMUC gràcies a l’Edurne, que em preparava en acordió, i a l’enyorat Joan Degollada, de la Pobla de Segur, malauradament traspassat aquest gener, que altruistament em feia classes d'harmonia a casa seva. Una persona encantadora.

Roser Gabriel 2
Roser Gabriel amb el seu acordió i, al fons, l'església de Santa Maria de Ribera de Cardós / FS

I després un Erasmus a Finlàndia… Durant el tercer any de la carrera vaig fer un Erasmus a Hèlsinki i, com molts altres estudiants, en acabar el grau a Barcelona vaig decidir tornar-hi. La Sibelius-Akademia és un lloc molt especial i inspirador. Hi vaig anar a estudiar el màster de Clàssic i Contemporani, però durant el primer any vaig veure clar el canvi al màster de Global Music. Vaig ressonar molt amb la filosofia del màster, m'interessava conèixer altres cultures, la funció social de la música, aprendre de projectes socials i pedagògics, descobrir, improvisar i crear la meva música... És un lloc on t'acompanyen molt bé, et donen el temps i els recursos que necessites com a estudiant. Es respira un aire ben fresc (riu).

L'arbre humà ha rebut la inspiració d'un viatge al Nepal. La seva gent, les muntanyes, els arbres, els rituals...

Vas crear el grup Tàntals, músiques del món... El vam crear amb unes companyes de l’ESMUC, però avui ja no estem actives. Tàntals és un ocell i alhora el símbol d’un viatge sonor a través de la música que ens apropava a diferents indrets de la mediterrània i d’arreu del món. Va ser un projecte que em va ajudar a créixer musicalment. Al 2018 vam enregistrar un EP titulat Simbiosis.

A vegades penso que la vida de la meva padrina a Surri no devia ser massa diferent de la del poblet nepalí on vaig viure.

L'estiu passat vas presentar L’arbre humà, el teu primer disc… L'arbre humà ha rebut la inspiració d'un viatge al Nepal. La seva gent, les muntanyes, els arbres, els rituals... Em va impressionar veure les bones accions de la gent implicada en la reconstrucció del país, després del terratrèmol del 2015, i com la música també va contribuir a reconstruir l'ànim de la comunitat. La trista realitat de la pol·lució a la ciutat de Kathmandú i la tala desaforada d’arbres també és part dels fonaments de la creació. Un respir, una mirada cap al nostre interior, una connexió amb la natura. La música ens ajuda a connectar i arriba on les paraules no poden fer-ho. A vegades penso que la vida de la meva padrina a Surri no devia ser massa diferent de la del poblet nepalí on vaig viure. Probablement, em va ajudar a entendre algunes arrels.

La trista realitat de la pol·lució a la ciutat de Kathmandú i la tala desaforada d’arbres també és part dels fonaments de la creació.

Un disc inspirat al Nepal, creat a Finlàndia, enregistrat a Catalunya i arrelat al Pirineu… Va ser una sort. Tot just quan haviem creat i estrenat l'arbre humà a Finlàndia, la Rut Martínez, directora del Dansàneu i de la discogràfica Seed Music, em va trucar per oferir-me la possibilitat de publicar-lo. Gràcies a ella, a ADEP, Seed Music, al Consell Cultural de les Valls d’Àneu i a la Sibelius-Akademia, aquest projecte s'ha fet realitat.

Logo drets socials Joventut