JOVES DEL PIRINEU

Pau Chica: “Cada vegada hi ha més interès per saber i conèixer la història”

Pau Chica Entrevista Joves del Pirineu
photo_camera L'historiador Pau Chica, davant l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell/ FS

joves-MARC_2021

Què et va portar a estudiar Història? De ben jove ja tenia molt interès per la política i per la realitat social que ens envolta. Vaig considerar que una manera d’entendre el que passava abans i el que passa ara, era a través de la història. Per altra banda, l'ambient que es respirava a casa meva, favorable a la història i a la lectura, també va ser important.

On et vas formar? Em vaig graduar en història i màster en història contemporània i món actual a la Universitat de Barcelona (UB). El contacte amb alguns professors que vaig tenir a l’Institut i, després a la Universitat, van ser decisius per emprendre aquest camí.

Formes part d’una generació de joves historiadors pirinencs que aposta fort per la divulgació… La nostra feina no tindria cap sentit si no aconseguíssim transmetre-la a la gent. El cert és que cada vegada hi ha més interès per saber i conèixer la història, tant la contemporània, com la moderna o la medieval. Per nosaltres la divulgació és un motor per continuar fent recerca i investigant. En aquest sentit, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, i també altres entitats, estan fent molt bona feina.

Al Pirineu hi ha hagut un silenci clamorós sobre els fets de la guerra civil... Som una comunitat petita i aquí encara ens coneixem tots. Sovint és molt complicat parlar d’un tema en el qual el veí, el padrí o el besavi va participar-hi. Els enfrontaments personals eren encara massa presents fins fa poc. Vuitanta o cent anys després ja en podem parlar obertament i fer debats sobre aquests episodis. 

Has publicat, a Anem Editors, ‘Cerdans i alturgellencs als camps nazis’. Què aporta? Vam publicar el llibre conjuntament amb Marc Bernadas, de Bellver de Cerdanya. Vol ser un homenatge als vint pirinencs, 14 de l’Alt Urgell i 6 de la Cerdanya, que van acabar en un camp de concentració nazi i d’on vuit van sobreviure i dotze malauradament hi van morir. Coneixíem el nom d’alguns d’ells, però no sabíem realment qui eren. Vam voler fer un exercici de memòria històrica per treure de l’oblit aquestes persones arraconades durant anys per culpa de la dictadura franquista. Uns pirinencs que mereixien ser reconeguts, rescatats de l’oblit, i sortir amb noms i cognoms en els llibres d’història.

Després d’estudiar a fora, has tornat al Pirineu… Sí, em sento un privilegiat. Tinc la sort de treballar amb temes d’investigació històrica que és el que m’agrada. Vaig fer-ho primer com a tècnic a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i ara a l’Institut d’Estudis Andorrans. No sé quant temps durarà, perquè els contractes són temporals, però ara mateix m’encarrego d’un projecte molt potent i ambiciós que és el d’investigar com va afectar Andorra el conflicte de la Guerra Civil Espanyola.

El Pirineu exporta joves i talent. Ens ho podem permetre? No, no ens ho podem permetre. El problema ve quan molts joves volem tornar al Pirineu i no podem. Hi ha un èxode juvenil molt preocupant, no hi ha oportunitats de feina i encara n’hi haurà menys si seguim apostant pel mateix model. 

Quin model? L'actual model de desenvolupament econòmic del Pirineu dona poca feina als joves i la que ofereix sovint es troba en un sector determinat, amb contractes temporals i precaris. Això obliga a molts joves a no poder tornar al Pirineu o a marxar-ne, si és que s'han quedat o en algun moment han intentat tornar. Tenir avui una feina fixa al Pirineu és molt difícil; treballar d’allò que has estudiat i t’has format, és realment complicat.

Logo Generalitat Joves (web)