Acabes d’arribar d’Oberstdorf, d’Alemanya, on has participat en els Mundials absoluts d’esquí de fons. Com ha anat? Molt bé. De fet encara soc de l’equip junior de la RFEDI, l’any que ve passaré a sènior, i per això no m’esperava que em portessin al Mundial absolut perquè els nostres objectius passaven principalment per la Copa d’Europa i el Mundial junior. Això per mi ha estat com un regal extraordinari.
Un regal ben merescut en qualsevol cas... Ha estat gràcies a haver fet un bon inici de temporada que em va permetre obtenir uns bons resultats. Quant a la competició, sempre t’agradaria fer un millor resultat, però el cert és que ha estat una gran experiència, he après molt i estic superagraïda d’haver-hi pogut anar.
Estàs a l’equip espanyol amb un altre pirinenc… Sí, l’equip de fons de la federació espanyola el conformem quatre esquiadors i el Jaume Pueyo i jo mateixa som tots dos pirinencs, ell de la Seu d’Urgell i jo de Vielha. Ens hem passat la temporada junts competint i compartint experiències, aquest any gairebé no hem parat a casa.
Acabes d’arribar i demà ja tornes a marxar... Sí, demà marxem altre cop, però per sort hem pogut estar una setmaneta a casa. Anem als Campionats d’Espanya que tindran lloc a Navarra, a l’estació de Larra-Belagua. Amb aquesta competició acabem aquest any la temporada.
D’on et ve aquesta passió per l’esquí de fons? La meva família sempre havia fet esquí alpí, tot i que el pare practicava també fons. Després la meva germana i la meva mare es van passar al fons, jo a onze anys ho vaig voler provar i em va enganxar. Ara no ho canvio (riu).
L’esquí de fons encara és un esport minoritari, tot i que cada vegada hi ha més practicants… Caldria potenciar-lo molt més a les escoles, no es fa prou. És un esport molt bonic, però alhora també és molt dur, t’ha d’agradar una mica el patiment, perquè si no és difícil que t’atrapi. Crec que si l’ensenyessin bé des de petits es descobriria la part més bonica de l’esquí de fons i hi hauria molta més gent practicant-lo.
Quines qualitats físiques i mentals demana l’esquí de fons? El fons és patiment i el cos funciona si mentalment estàs bé. Has de ser forta mentalment i en una cursa estar concentrada al cent per cent. Físicament has de preparar-te molt bé, necessites treballar la resistència, enfortir tot el cos al gimnàs.
Molt entrenament i bons entrenadors… Estic superagraïda a tots els entrenadors que he tingut. M’agrada pensar que soc com una esponja que em quedo amb el millor de tothom que he conegut i que això també em va construint a poc a poc com a persona.
Quins objectius et marques? No vull posar-me expectatives massa altes. Ara mateix em veig molt jove i vull créixer com a esportista i en general en tots els àmbits. Només penso a treballar molt, fer les curses i acabar-les, sabent que he donat a cada moment el millor de mi mateixa.
Què t’ha ensenyat l’esport d’alt nivell? M’ha ensenyat disciplina, autoexigència, créixer com a persona i també un estil de vida. Crec que m’ha ajudat a descobrir moltes coses abans del que tocaria, però també a entendre que l’esport no ho és tot, que la família, els estudis i els amics són molt importants.
