JOVES DEL PIRINEU

Guillem Pedra: “De petit ja m’interessaven més les màquines que la pilota”

photo_camera Guillem Pedra a la porta de cal Candido, a Palau de Noguera,/ FS

joves (11)

On et vas formar? Vaig fer els estudis primaris i secundaris a Tremp i el primer curs del batxillerat a Estats Units. Després vaig anar a La Salle de Mollerussa a cursar dues formacions, una en Telecomunicacions i una altra en programació d’informàtica. Posteriorment vaig continuar cursant una Enginyeria informàtica a La Salle-Ramon Llull.

D’on et ve la vocació per la tecnologia? De petit ja m’interessaven més les màquines que la pilota: obrir-les, mirar-les per dins. De més gran estava a tota hora amb els ordinadors i les consoles. També he de dir que a casa es respirava un ambient propici, el meu pare treballava en el sector de telecomunicacions i la mare era professora de temes d’informàtica. 

Quan tenies 19 anys ja vas organitzar una hackathon Sí, amb quatre altres nois vam organitzar la primera HackEPS a la UdL, una marató on, durant 24 hores seguides, petits grups de gent van haver de desenvolupar un projecte informàtic per a una o diverses empreses. Tot i ser la primera vegada que es feia, van participar-hi un centenar de persones i deu empreses. Un èxit que ha tingut continuïtat.

Vas estar dos mesos de pràctiques a Lituània... Va ser una experiència extraordinària. Vaig treballar a la primera companyia de telecomunicacions dels països bàltics, en un edifici imponent de Vílnius,  i encara en conservo bones amistats. De fet em van oferir de quedar-m’hi.

En el teu camp sobra feina. Per què falten informàtics? Només cal veure, per fer-nos una idea, aquesta situació de pandèmia on tothom teletreballa i les empreses han de tenir equips especialitzats que ho facin possible. A banda, el sector tecnològic és cada cop més gran i no para de créixer, hi ha molta recerca i innovació, nous productes i nous mercats.

Has muntat la teva pròpia empresa… Com que tothom em demanava que li arreglés això i allò, vaig crear Totook, la meva pròpia empresa (riu). Alhora treballo per Lleida.net, una referència nacional i internacional en matèria de comunicacions certificades i telecomunicacions. Soc administrador de sistemes, m’he especialitzat en la part de xarxes, estructures i seguretat, i miro que a l’empresa tot funcioni.

Fas la feina que t’agrada i des d’on t’agrada… Sí, ara sí. Treballo des de casa, des de cal Candido 10 de Palau de Noguera. El teletreball és una gran oportunitat, sobretot per a la gent del Pirineu, perquè aquí tenim la millor qualitat de vida, l’habitatge a preu assequible i, cada vegada més, les xarxes de telecomunicacions i la fibra òptica. Això sí, hem de tenir garantida una connexió òptima, de qualitat, i sobretot que sigui estable.

Això ho tens? A mitges. Per exemple jo aquí a Palau de Noguera amb l’ADSL no podia funcionar i vaig haver de buscar altres alternatives com el 4G, que em permet treballar, tot i que amb una qualitat limitada. Estic esperant que ens posin fibra òptica al poble. El teletreball permet lluitar contra el despoblament, però ens cal una bona infraestructura. Si els governs inverteixen en carreteres per què no ho fan en les noves autopistes del S.XXI que és la fibra òptica?.

Els informàtics són tan friquis com diuen? Si friqui vol dir obsessiu per alguna afició o activitat, trobarem friquis dels ocells o del ganxet i la punta de coixí. En el cas dels informàtics és molt simple recórrer als estereotips i penjar-los l’etiqueta. Penso que de friquis n'hi ha en tots els camps, però trobo que en el sector de la informàtica ens ho diuen de forma despectiva i no hauria de ser així.

Logo Generalitat Joves (web)