Què estàs estudiant? L’any passat vaig acabar 4t d’Animació 3D i Efectes Visuals a la Universitat La Salle - Ramon Llull i després vaig fer les pràctiques, però ho he deixat apartat. Durant la carrera m’ho vaig passar molt bé, però ara el muralisme m’ha enganxat.
Com vas arribar al món del muralisme? Quan feia 2n de batxillerat artístic vaig tenir una professora que era organitzadora del Gargar Festival de Penelles, un festival de murals on va gent de tot el món. Vaig voler conèixer-lo i em vaig quedar impactat. L’estiu següent hi vaig tornar i ja em van donar una paret petiteta per pintar. En una setmana vaig aprendre moltíssim d’artistes top. D’allà ja em van agafar, mesos després, per un altre festival a Girona.
El que més m’agrada és l’impacte que produeixen les imatges. Com més grans siguin les parets, molt millor
Què t’aporta pintar murals? El que més m’agrada és l’impacte que produeixen les imatges, com més grans siguin les parets, molt millor. M’encanta plasmar idees a gran escala i haver de treballar amb maquinària. Busco embellir el territori i donar una segona vida a parets monòtones o desgastades pel pas del temps. Hi ha qui diu que vol fer el Pirineu millor, jo només el vull fer més interessant.
Quina tècnica utilitzes? Vaig començar amb esprai, però ara també ho alterno amb la pintura plàstica. Jo mateix em fabrico els colors i faig servir el rodet i la brotxa. A partir del confinament he començat a fer quadres a l’oli. Per mi un mural és com un quadre gegant.
La meva padrina em deia que de gran seria pintor, però jo no m’identificava amb aquesta paraula, aleshores només volia dibuixar i fer còmics
Així t’interessa l’art en general… De petit tot el dia dibuixava i feia còmics i ja pensava a dedicar-m’hi, però la gent del meu voltant no em prenia seriosament i havia de dir que volia ser dissenyador gràfic. Sempre he portat dins el neguit per plasmar idees. La meva padrina em deia que de gran seria pintor, però jo no m’identificava amb aquesta paraula, aleshores només volia dibuixar i fer còmics.
Al final, la padrina tenia raó… Sí, perquè ara només pinto i gairebé no dibuixo. Signo les meves obres com a B:K. De fet, ja signava d’aquesta manera els dibuixos que feia de petit perquè no m’agradava posar el meu nom. El pseudònim representa el somni d’un nen que es passava el dia dibuixant.
El que he fet és adaptar l’art mural al meu territori, utilitzant els colors de la terra i el paisatge pirinenc.
Practiques art urbà, però els temes que expresses no sempre ho són… Els grafits van néixer a les grans ciutats. Des de Nova York es va anar escampant arreu i a Barcelona, per exemple, hi ha un gran moviment de pintar al carrer. El que he fet és adaptar l’art mural al meu territori, utilitzant els colors de la terra i el paisatge pirinenc. M’agrada que l’obra estigui integrada a l’entorn i així que es va desgastant pel pas del temps, encara m’agrada més.
És art efímer… L’art de carrer és efímer. A la Seu vaig pintar un petit mural en record del Truki, un personatge local molt estimat, i ara algú l’ha guixat al damunt. Prefereixo que el tapin i pintin un dibuix nou al damunt que no pas que el guixin, però també és part de la gràcia. El mural rep el que el poble dona…
L’art al carrer encara suscita molts dubtes, i hi ha els debats de quines parets són adequades i quines no, quines temàtiques són acceptables i respectuoses i quines no
Durant anys el grafiti ha estat estigmatitzat i fins i tot perseguit. Encara ho és? L’art al carrer encara suscita molts dubtes, i hi ha els debats de quines parets són adequades i quines no, quines temàtiques són acceptables i respectuoses i quines no. Porto un parell d’anys intentant pintar alguna paret interessant i cèntrica a la Seu, però des de l’ajuntament hi posen moltes pegues. Vaig pintar uns murals a Castellciutat, però a la Seu em costa que em donin permís i em van donant llargues, segurament per desconeixement de què podria aportar a la ciutat.
El que voldria és fer un mural gran a la meva ciutat, per regalar-li a tota la gent que m’ha recolzat tot aquest temps
Les teves obres cada dia són més presents al nostre paisatge quotidià… Si, he pintat a l’Espai Columba d’Andorra, a Tiurana, a Martinet, a Peramola, a Cabó, a Tragó, a Bolvir, a Prats i Sansor… però també he pintat molt per Barcelona i diversos festivals com el Monar’t de Girona o el festival de Sitges. També es poden seguir les meves obres a Instagram @bkmafia. M’agrada pintar al meu territori i fins que no me l’acabi dubto que marxi a fora, tot i que aquesta és la intenció. El que voldria és fer un mural gran a la meva ciutat, per regalar-li a tota la gent que m’ha recolzat tot aquest temps, que es notés que som de la Seu i tenim una personalitat i cultura úniques.
