JOVES DEL PIRINEU

Júlia Garriga: “No faria mai una joia que jo no em posés”

Júlia Garriga
photo_camera Júlia Garriga al seu taller a la Seu d'Urgell/Feliu Sirvent

joves_capçalera. Agost

D'on et ve la vena artística? Jo crec que de la meva mare, que és dissenyadora d'interiors. Però, no sé, en realitat és molt estrany perquè sempre havia tirat cap a les ciències i la tecnologia i em semblava que no era especialment creativa.

Com s'explica aquest canvi? Tot va començar un dia que estàvem soldant a classe de tecnologia i em va caure una goteta d'estany a terra, una goteta que em va semblar preciosa. Quan vaig arribar a casa vaig agafar un soldador vell del besavi i vaig començar a fer cosetes amb l'estany. I ja no he pogut parar.

I vas decidir estudiar joieria... Primer vaig començar enginyeria de disseny industrial a la UPC, però vaig veure que no era ben bé el que jo volia. El disseny en general em cridava l'atenció, però no m'havia plantejat mai fer joies, per mi només es tractava d'una distracció, d’un hobby. Sentia que l’afició era cada cop més forta i que em feia feliç, llavors vaig decidir estudiar un grau superior de joieria artística a l'Escola Llotja de Barcelona.

La goteta d'estany n'és la culpable... Sí, i passa que quan comences a fer joies, ja no pots parar. Primer les regalava a la família i a les amigues, però arriba un punt que si no les vens, ja no en pots fer més perquè et quedes sense diners...(riu)

Com t'ho vas fer? Vaig crear un compte d'Instagram on publicava les fotos de les joies que feia i així va ser com em van començar a fer encàrrecs. De fet només els cobrava el preu de cost, ho feia ben bé perquè m'agradava i em sentia a gust. Em va costar molt entendre que havia de posar un preu a les peces.

Ara has obert Quatre cinquens, la teva pròpia joieria al centre de la Seu... Sí, la botiga em permet tenir un contacte directe amb els clients i, a més, necessito un espai físic per al meu taller. M'agrada viure a la Seu i penso que des d'aquí també puc oferir les meves creacions a tot arreu a través de diversos canals.

Com diries que són les teves peces? Una cosa és ben clara, no faria mai una joia que jo no em posés. Tinc encàrrecs que òbviament no pots rebutjar, perquè representen el tipus d'ingrés més fort, siguin unes aliances o una comanda més personal. Però les col·leccions, tot el que tinc a l'aparador i a la botiga, són peces que sens dubte em posaria.

I el teu tipus de client? És molt divers. Els meus clients tant són homes com dones, joves o persones més grans. Mira, faig uns anells molt primets, amb cors, que a les nenes petites els hi encanten. Penso que a mi, de petita, també m'haurien agradat. (riu). I no fa massa, va entrar una senyora d'uns noranta anys que es va quedar unes arracades gens convencionals, amb una tanca molt original. Em va encantar que les hagués triat.

Per què el nom de Quatre cinquens? Perquè una joia no acaba sent una unitat sencera fins que una altra persona no hi posa la fracció restant. Aquesta part consisteix a portar la peça, lluir-la i sobretot gaudir-la.

Logo Generalitat Joves (web)