Ets un pagès emprenedor… No diria que sigui pagès, no me’n puc considerar de pagès. Fa quatre anys vaig deixar de conrear la terra.
I com és això? En una finca cerealista petita, els rendiments econòmics són molt reduïts. Si no es treballa ‘a lo gran’, els números no surten. Els últims anys vaig haver de posar diners per treballar i, al final, vaig decidir parar la terra. Em vaig voler centrar en la formatgeria perquè, de fet, és el que vertebra els altres projectes.
On et vas formar? Vaig anar a estudiar formatgeria al Lluçanès. El Consorci del Lluçanès va dissenyar un curs molt ben estructurat. En acabar, em vaig sentir capaç de tirar endavant el projecte, començar les obres del nou obrador i de l’espai gastronòmic i de tast. Tenia estalviats quinze mil euros i els vaig posar a les obres. No en vaig tenir prou, tot es va disparar.
Emprenedor sí que puc dir que en soc. Ser emprenedor em permet compensar les meves carències com a pagès i desenvolupar els meus punts forts
T’han reconegut amb el Premi Jove Emprenedor del Pallars Jussà… Emprenedor sí que puc dir que en soc. Ser emprenedor em permet compensar les meves carències com a pagès i desenvolupar els meus punts forts: saber vendre, saber transformar i trobar una solució quan hi ha un problema. Quan vaig veure que la terra no funcionava i la vam deixar parada, vaig mirar de trobar una solució.
I quina va ser? La solució va ser la transformació. La primera idea només era la distribució de la farina, però era poc atractiva al mercat perquè el nostre blat té molt poc gluten. D’això, que podia suposar un dèficit, en vaig fer una oportunitat i vaig construir l’obrador per elaborar pasta amb l’antiga varietat del blat forment. Conreo el cereal, elaboro el producte i el comercialitzo. Del blat que vaig obtenir la temporada passada, uns 3.500 quilos, n’acabaré elaborant uns 2.400 de pasta. L’emprenedoria ha fet que casa de Miravet pugui continuar amb la pagesia.
El nostre blat té molt poc gluten. D’això en vaig fer una oportunitat i vaig construir l’obrador per elaborar pasta amb l’antiga varietat del blat forment.
D’on va sorgir la idea de la pasta? El blat forment és una varietat antiga que fa uns anys es va recuperar al Lluçanès per fer-ne pa, però també es pot consumir de d'altres maneres. Quan vaig ser a Itàlia fent formatges, aprofitava per visitar pagesos. En una casa em van mostrar una petita màquina per elaborar pasta amb els seus propis blats. Ells han sabut mantenir, des de sempre, les seves pròpies varietats.
Se’t van obrir els ulls… Allà vaig veure com en un petit obrador es podia elaborar pasta artesana d’alta qualitat i vendre-la amb un marge de benefici molt interessant. Ara complemento el nou projecte de la pasta amb el de la formatgeria i això em permet repercutir les despeses fixes i alhora aprofitar els mateixos canals de distribució.
Ara complemento el nou projecte de la pasta amb el de la formatgeria i això em permet repercutir les despeses fixes i alhora aprofitar els mateixos canals de distribució.
Quins formatges fas? Treballo amb llet d’ovella i de vaca, perquè de cabra ja hi ha força oferta. Amb la d’ovella faig un semicurat molt simple i molt bo, baixo la llet de Corroncui. Amb la llet de vaca és amb el que faig més virgueries, com ara el formatge de safrà, per fondre, o el formatge raspallat amb cervesa artesana de La Masovera i cerveses de Baiasca, que va obtenir la medalla de plata al concurs de la Fira de Sant Ermengol de la Seu d’Urgell. També faig el tupí, premiat amb el bronze al Concurs de Formatges Artesans del Pirineu, i diverses maduracions entre uns de tendres, més pensats per a l’hostaleria, i altres de llarga curació, unes pastes cuites com si fossin parmesans.
