JOVES DEL PIRINEU

Gorka López: “Necessito un patrocinador que em permeti competir i ser dels primers”

Gorka López
photo_camera Gorka López damunt de la seva moto / FS

joves (19)

Quan va néixer la teva passió per les motos i la benzina? A casa, la vaig mamar a casa de petit. El meu avi, que ja es movia amb una Derbi 50 cc per Barcelona, va contagiar als seus fills la passió pels motors i la benzina. Sempre he vist motos a casa, el meu tiet arreglant-les i el meu pare pilotant-les. Un dia el meu germà petit en va demanar una als pares i, per no ser menys, també me la van comprar a mi. Així vam començar a provar tots dos alhora.

Un regal molt esplèndid… Sí, i tant. Els pares  me la van comprar perquè jo m’apliqués en els estudis, com una motivació per estudiar. Si no hi ha estudis, no hi ha moto, em van dir. Els estudis anaven molt bé i jo no parava de fer hores i més hores al damunt de la meva RAV 250.. Ara he començat un grau mitjà d’electromecànica a La Salle de la Seu.

En què consisteixen els teus entrenaments? Consisteixen, principalment, a fer molt exercici físic i ser molt constant. Quan corres amb altra gent bona i a gran velocitat, necessites tenir un físic força musculat, especialment a l’hora de frenar, perquè la moto pesa molt i els braços i el cardio han de poder respondre. Sempre m’he preparat físicament al Centre Esportiu Esquitx de la Seu d’Urgell, on tinc dos entrenadors molt bons, tant en l’àmbit cardiovascular com musculació. Estic molt agraït a l’Esquitx perquè m’han donat suport sempre i no m’han deixat mai sol.

El físic és important, però no ho és tot… En l’àmbit mental i tècnic, el meu pare és qui em prepara. La tècnica la faig a la pista de davant del parc de Bombers de la Seu, gràcies a l’alcalde Fàbrega que em va cedir aquell espai i a qui estic molt agraït. Allà no agafo velocitat, però si molta tècnica sense córrer riscos de lesió. Per treballar la velocitat he d’anar a circuits de fora, a Alcarràs, a Juneda o a Menàrguens.

I va arribar el primer títol… El primer títol que vaig guanyar en RAV 250, en la categoria en què em vaig iniciar, va ser el 2017. Encara guardo aquella moto, la trobo preciosa, sembla petita, però és una bala (riu). No me la penso vendre mai. En circuit gran, em vaig iniciar el 2019, va ser al Campionat d'Espanya en categoria MOTO 5.

Tot això deu costar molts diners. És un esport car el motociclisme? El primer any els meus pares m’ho van pagar tot, amb molt esforç. Però quan vaig pujar de nivell, les despeses es van multiplicar: les rodes, la primera caiguda, les peces… Pots participar, però quan es tracta de voler quedar primer els costos econòmics es disparen. No se sap quantes rodes gastaràs, quantes vegades cauràs, no saps si la moto quedarà trinxada... Ara necessito un o diversos patrocinadors.

Un patrocinador que et permeti només pensar a guanyar… Exacte. Necessito un patrocinador que em permeti competir i ser dels primers i ara mateix no el tinc. Em diuen que el fet de ser un esport individual i no pas col·lectiu ho dificulta, però el cert és que el motociclisme de velocitat també és una competició d’equip. Crec que aconseguir un patrocinador seria molt interessant per a ells, perquè té molt retorn publicitari, i també seria positiu per a mi. M’agradaria poder portar molt lluny el nom de la Seu, com Marc Màrquez porta el de Cervera per tot el món.

Quin és el teu objectiu més immediat? Estic il·lusionat perquè tinc la possibilitat d’entrar a l’equip de KTM i això suposaria un salt qualitatiu molt important. Ells es farien càrrec dels mecànics, equipacions, inscripcions, etc. i jo només m’hauria de costejar la motocicleta. Si entro a KTM i aconsegueixo patrocinadors, podré fer un bon paper, aquest és ara el meu objectiu. La moto i la velocitat és la meva vida.

 

logo Direcció General de Joventut