Teresa Jordà: "Els artesans alimentaris i formatgers estan posicionant els productes del Pirineu en els mercats nacionals i internacionals més exigents"

Amb motiu de la Fira de Sant Ermengol de la Seu d'Urgell hem entrevistat la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, per repassar la situació del sector a l'Alt Pirineu i Aran. En una llarga entrevista, la consellera ha analitzat la tasca que fan els artesans alimentaris, ha parlat sobre la reintroducció de l'os "que en el seu moment es va imposar", la competitivitat de les explotacions agràries en el context actual, els ajuts i una llarga llista de temes que preocupen i ocupen el sector agroalimentari pirinenc.
Agricultura_Manresa_30.01.20-7460
photo_camera La consellera Jordà en una intervenció pública. Foto: Generalitat de Catalunya.

Consellera, les explotacions agràries de l’Alt Pirineu ho tenen difícil per competir en un mercat globalitzat com l’actual. Què poden fer? Poden fer i ja fan moltes coses. La professionalització i el control de tota la cadena productiva fins a la comercialització és molt important. Com també ho és fomentar l’elaboració del producte i potenciar l’associacionisme per tal de poder assumir la distribució i comercialització conjunta si és necessari. Precisament en  aquesta línia, aquest setembre des del Departament d’Agricultura hem publicat la convocatòria d’ajut destinat a la millora dels processos productius i de l’eficiència de l’activitat de petits escorxadors d’ungulats domèstics.

També és bàsic potenciar la transferència tecnològica i reforçar la formació agrària, els programes i les jornades tècniques que organitzem des del Departament i l’oferta formativa de les dues Escoles Agràries que hi ha a l’Alt Pirineu: l’escola de Bellestar i l’escola del Pallars. Aquest nou curs, l’escola del Pallars n’inicia un de nou: Eines per a la transformació agroalimentària de muntanya.

No vull deixar de banda la importància de diferenciar el producte potenciant els Distintius d’origen i qualitat: IGP Vedella dels Pirineus catalans, DO Formatge i mantega de l’Alt Urgell-Cerdanya, marca Q, segell de venda de proximitat i apostar decididament per una producció agrària ecològica de qualitat molt més sostenible i respectuosa amb el medi ambient que els envolta.

"És bàsic potenciar la transferència tecnològica i reforçar la formació agrària, els programes i les jornades tècniques que organitzem des del Departament i l’oferta formativa de les dues Escoles Agràries que hi ha a l’Alt Pirineu: l’escola de Bellestar i l’escola del Pallars. Aquest nou curs, l’escola del Pallars n’inicia un de nou: Eines per a la transformació agroalimentària de muntanya"

A més, és important també posar en valor el producte amb campanyes de comunicació que reforcin el missatge i comuniquin millor a la població d’aquest país la feina que s’està fent des de les explotacions agràries de l’Alt Pirineu.

foto

Des del seu departament es prenen mesures específiques per donar suport a l’agricultura i la ramaderia de muntanya? Sí. Des del DARP i amb els instruments d'actuació propis que es tenen s’han prioritzat i adaptat mesures per revertir els problemes estructurals, socials i sectorials del propi sector, que sens dubte són complexos i de resolució transversal i amb la cooperació institucional i dels interessats.

Per part del  Departament, a través dels instruments de la PAC, s’han reforçat els ajuts que tenen la finalitat de fomentar la viabilitat de les explotacions agràries de muntanya i assolir un desenvolupament rural sostenible. D’aquests ajuts que es sol·liciten dins del Contracte Global d’explotació (CGE), en voldria destacar:

-L’ajut a la primera instal·lació de joves agricultors i la millora de la competitivitat de les explotacions agràries, que incrementa l’ajut quan la instal·lació es produeix en una explotació situada en més d’un 50% de les terres de conreu i/o explotació ramadera, en zones amb limitacions naturals o específiques.

-L’ajut a la diversificació agrària per complementar les rendes i que prioritza les explotacions amb més d’un 50% de les terres de conreu i/o explotació ramadera ubicades en zones amb limitacions naturals.

-L’ajut de compensació a les zones amb limitacions naturals o altres limitacions específiques que busca contribuir al manteniment d’una comunitat rural viable i mantenir i fomentar sistemes agraris sostenibles, compensant els costos addicionals i les pèrdues de renda per la realització de l’activitat agrària en zones amb limitacions naturals o altres limitacions específiques.

-L’ajut a la gestió i recuperació de prats de dall dirigit a les explotacions ramaderes extensives o mixtes ubicades en zones de muntanya.

-L’ajut a la conservació de races autòctones (vaca Bruna dels Pirineus, vaca pallaresa, ovella aranesa, ripollesa i xisqueta, cabra pirinenca, cavall pirinenc).

-L’ajut a l’agricultura i la ramaderia ecològiques que compensa el lucre cessant i l’increment de costos associats a pràctiques respectuoses amb el medi ambient que suporten els operadors ecològics.

L’octubre és un mes de fires, que enguany la majoria malauradament no es podran fer de forma presencial. Com creu que repercutirà això al sector i a l’economia local? Al sector ramader hi repercutirà poc econòmicament perquè aquests últims anys la finalitat original de les fires ramaderes que era la compra-venda de bestiar ha derivat més cap a una exposició del sector ramader davant del públic en general. Sí que tindrà una gran repercussió en l’economia local, donat que la majoria de fires ramaderes s’han convertit en fires/trobades multisectorials que generen un important volum d’activitat econòmica en sectors com la restauració, el petit comerç, les parades ambulants...

En el sector hi ha preocupació per alguns temes, un dels quals és la proliferació de la fauna salvatge i els problemes que comporta als ramaders... El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, conscient que la ramaderia extensiva és un sector amb una gran tradició a les zones de muntanya, estratègic socialment i territorialment per al manteniment de la població rural, continua apostant pel seu reforçament i consideració en les orientacions de la nova PAC.

Respecte a les línies d’actuació per fer front als atacs d’espècies cinegètiques i  possibles problemes sanitaris associats, actualment les espècies cinegètiques que generen més conflicte amb l’agricultura i la ramaderia en l’àmbit del Pirineu són el cérvol, la daina, el mufló i el porc senglar. Des del Departament hi estem a sobre i treballem per minimitzar els danys i riscos originats per la fauna cinegètica. A més, s’han multiplicat les autoritzacions excepcionals de caça per danys, en consonància amb l’increment de les captures d’aquestes espècies durant el període hàbil de caça.

Paral·lelament, s’està fomentant la comercialització de la carn de caça a través d’un decret que intenta fomentar i promoure la comercialització de la carn de caça i així ajudar a exercir una pressió de control sobre determinades poblacions d’aquestes espècies cinegètiques.

De l’ós, voltors o llops, al no ser espècies cinegètiques i algunes ser protegides, la competència i gestió correspon al Departament de Territori i Sostenibilitat

Creu que és compatible la presència de l’ós amb la ramaderia extensiva de muntanya? Depèn de molts factors i en aquests moments és força complicat. Per als ramats d’oví-cabrum el Departament de Territori està treballant en els agrupaments dels ramats quan estan a la muntanya i s’està confirmant una certa efectivitat preventiva davant dels atacs d’ossos. Malauradament, en ramats de boví i equí no s’ha trobat encara una solució perquè els ramats no es poden agrupar i els atacs per part de l’os es poden produir. També continuen essent molt significatius els atacs als assentaments apícoles que fan transhumància a l’estiu al Pirineu, malgrat les mesures de protecció als ruscs que s’hi estan aplicant. La reintroducció de l’os al Pirineu es va imposar en el seu moment, sense haver-se fet un procés participatiu amb la gent del territori i sovint es fa difícil acceptar la seva presència i convivència.

La reintroducció de l’os al Pirineu es va imposar en el seu moment, sense haver-se fet un procés participatiu amb la gent del territori i sovint es fa difícil acceptar la seva presència i convivència

Com valora la feina que es fa des del sector làctic del Pirineu per part dels artesans alimentaris, formatgers, empreses i cooperatives agràries? Estem fent les coses bé? S’està fent una gran feina, els artesans alimentaris i formatgers són uns grans professionals que estan posicionant els productes làctics i alimentaris del Pirineu en els mercats nacionals i internacionals més exigents. Han aconseguit obtenir un producte d’alta qualitat amb un relat i un espai propi en un mercat cada dia més exigent.

Fa poc més d’un mes, el formatge URGÈLIA DOP ha estat guardonat amb l’Or en l’edició 2020 Sofi™ Awards, com el millor formatge de llet de vaca. Aquest concurs, organitzat per la Specialty Food Association, se celebra anualment als Estats Units, primer productor i mundial de formatges, i enguany hi han participat prop de 2.000 productes d’especialitat de tot el món. La cooperativa Cadí, amb els seus 105 anys d’història, demostra dia a dia que només amb uns socis productors compromesos i l’elaboració de productes de gran qualitat pot competir en un mercat globalitzat cada cop més exigent.

I també s’ha de remarcar la feina que està fent la cooperativa Pirenaica, donant servei a agricultors i ramaders des de l'any 1945, proveint als socis de tots els subministraments i serveis necessaris per al funcionament de les seves explotacions agrícoles i ramaderes.

En definitiva, que anem molt ben encaminats.

eEls artesans alimentaris i formatgers són uns grans professionals que estan posicionant els productes làctics i alimentaris del Pirineu en els mercats nacionals i internacionals més exigents. Han aconseguit obtenir un producte d’alta qualitat amb un relat i un espai propi en un mercat cada dia més exigent

Per què és tant important consumir productes de proximitat? L’alimentació de proximitat i de qualitat és un senyal d’identitat del nostre país. Aporten prestigi, qualitat i identitat. Precisament, una oferta alimentària de qualitat fa viure el territori, genera oportunitats i riquesa. I com no podia ser d’una altra manera, estem al costat de totes les iniciatives que facin fort al sector, i de retruc, al país. Volem potenciar i diferenciar els nostres productes en tres eixos fonamentals: Producte, Cuina i Territori, un triangle molt potent, diferenciador de la nostra cultura i del nostre país. I aquesta fira ens ajuda molt en aquest objectiu. Si fem viure el sector alimentari i gastronòmic català, fem viure tota la gent que hi ha al darrere. I això no és altra cosa que fer país.

Volem potenciar i diferenciar els nostres productes en tres eixos fonamentals: Producte, Cuina i Territori, un triangle molt potent, diferenciador de la nostra cultura i del nostre país. I aquesta fira (la Fira de Sant Ermengol) ens ajuda molt en aquest objectiu. Si fem viure el sector alimentari i gastronòmic català, fem viure tota la gent que hi ha al darrere. I això no és altra cosa que fer país.